Espeleologia i barrancs a la resta de Països Catalans

Avenc de l'Espluga

A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Cova Balaguer

Grans estalagmites a la sala principal de la Cova Balaguer

A escassa distància del Refugi del Caro trobem una cova complexa, amb 3 pisos d'alçada i diferents galeries que els connecten. Entrem desgrimpant uns pocs metres fins arribar a la sala principal, bellament decorada amb unes grans estalagmites al centre, i diverses colades a les parets laterals. En diversos punts de la cavitat hi ha conductes que permeten desgrimpar fàcilment a un estrat inferior, ple de blocs. Es pot baixar encara més avall, però caldria una corda ja que el terreny és dret i relliscós.

Cova del Tabac

Petita cambra lateral

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Cova d'Anes

Boniques concrecions de diversos colors

No és la més llarga però sí la caverna més popular de la Cerdanya. Està situada a la solana entre Bellver i Prullans, a poc més d'un quart d'hora en forta pujada des de vora la carretera. Té una considerable profunditat: 335 m. i l'exploració és fàcil per una única galeria de còmodes proporcions. La segona meitat de la cova és ricament ornamentada amb concrecions litogèniques, amb esbeltes estalagmites i columnes de força alçada.

Coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda

Pas estret, al final de la cova de la Moneda

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Mola de Catí i coves del Rastre, Cambra i d'en Cantero

Boniques concrecions dins la Cova d'en Cantero

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.

Cova d'Ormini

Columnes a la part més fonda de la cova

La Serra de Boumort és un massís calcari amb unes entranyes ben foradades per l'efecte càrstic. Visitem una de les cavitats més interessants del massís, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalctites. Sortim prop del petit nucli de Montanissell, i aprofitem per pujar primer fins al pas de Finestres, amb bones vistes cap als cingles de Boumort, i ja de tornada al vèrtex del Puig d'Espies.