Cresta de Queralt

• 

  Sant Pere de Madrona i el Serrat de la Figuerassa

• 

  Sant Pere de Madrona i els Mercadals darrere

• 

  Grimpant sobre mateix de la ciutat de Berga

• 

  Tram superior de la cresta, a les envistes de Queralt

• 

  Desgrimpada delicada (III)

• 

  Tram més aeri de la cresta

Pugem a Queralt per un recorregut ben poc habitual tot cavalcant per la petita cresta que comença al camí de Sant Pere de Madrona i acaba al mateix aparcament del santuari. Grimpem un primer tram força brut, amb matolls i arbres que dificulten el pas per la carena desdibuixada. Un cop a dalt, la cresta es va definint i es va fent estreta. El darrer tram és el més entretingut i aeri, i cal grimpar i desgrimpar per un parell de bretxes més delicades (II/III).

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Grimpada
• Lloc de sortida: Berga, (Berguedà)
• Distància: 4,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 530 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpada amb algun breu pas delicat i aeri (II/III)
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Una de les activitats més populars a Berga és pujar a Queralt. Es tracta una recorregut agradable i saludable, i permet passar una estona ben entretinguda enfilant una bona pujada de 450 metres de desnivell. Des de la plaça del Santuari hi ha una vista excepcional de la ciutat de Berga i de bona part de la Catalunya central. Hi ha molts camins que hi menen: pel solei, per la baga, la drecera, per Sant Pere, per Garreta, pel Portet, etc. Es poden fer múltiples combinacions segons l'estona que tinguem o les ganes de caminar o córrer. Avui però en fem una de ben diferent: arribarem a Queralt crestejant.

És un d'aquells matins que planegem fer una activitat matinal prop de casa, i busquem una alternativa una mica diferent a les que ja coneixem. Així doncs ens plantegem pujar a Queralt seguint la petita cresta que es dibuixa des de prop de la bonica església de Sant Pere de Madrona fins al mateix aparcament del Santuari. No sabem què trobarem, ja que tot i saber que diverses persones hi han pujat, no tenia cap informació. De fet em va picar la curiositat per pujar-hi després que el nostre amic Genís ens expliqués que recentment hi havia anat.

La cresta com a activitat en si mateixa és poc detacada, d'interès merament local. El primer tram és brut i desdibuixat, bàsicament grimpar entremig de garrics i argelagues. El més destacat són les impressionants vistes sobre l'ermita de Sant Pere de Madrona i els Mercadals. Un cop al tram superior de la cresta, més horitzontal, l'activitat va esdevenint més emocionant, amb alguns passos força aeris, i amb un parell de desgrimpades breus però delicades (III), on cal parar atenció. Hi trobem algun parabolt i algun pont de roca amb cordinos per assegurar.

Sortim des de dins de Berga, i pugem pel barri dels Pedregals fins a la casa de Fumanya, on comença pròpiament el camí que puja cap a Queralt. Pugem pel camí normal fins trobar la cruïlla de Sant Pere de Madrona, a la dreta, i la seguim. Ens fixem en la carena que es dibuixa a la nostra esquerra, i avancem pel camí fins que aquest revolta el que seria la carena. En aquest punt, pocs metres per sota de Sant Pere de Madrona, abandonem el camí i comencem a grimpar.

Sense camí grimpem per un terreny de garrics. El primer tram és dret, i pugem com podem ara per roca, ara entremig de vegetació. És una grimpada discontínua, lletjota, però considerablement dreta. Seguim sempre estrictament la línia de la carena, que cap al vessant nord és força vertical en tot moment.

Passat un primer tram més dret avancem caminant uns metres, a l'alçada de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona, que veiem a la nostra dreta. Mica en mica avancem per la carena i l'ermita va quedant enrere, just en la mateixa línia de visió que les agulles dels Mercadals. Tenim una bonica perspectiva, amb Sant Pere de Madrona en primer terme, al seu darrere els Mercadals, i molt més enllà el Sobrepuny.

Avancem per la cresta i trobem un tram força brut, amb garrics i petites alzines que dificulten el pas. Ens obrim camí com podem, en un tram incòmode i brut. Mica en mica però la cresta es va definint i es va fent més estreta. A la dreta tenim una bona timba cap a la baga. Gaudim també de bones vistes cap al serrat de la Figuerassa i la zona del Cim d'Estela i el Roc d'Uró. Caminem i grimpem ja per roca, amb passos fàcils de II com a màxim, aeris pel cantó nord i més suaus pel sud.

Arribem ja a la part superior de la cresta i veiem davant nostre el Santuari de Queralt i els cingles superiors. Queda però encara el tram més entretingut i divertit. Avencem per la part horitzontal de la cresta, que alhora és el més aeri. En un punt fins i tot fem un pas de cavall ja que hi ha un pas molt estret i exposat pels dos cantons.

Poc més endavant trobarem dues marcades bretxes. La primera obliga a una desgrimpada delicada (III), que es pot assegurar amb un pont de roca on hi ha un cordino. Nosaltres però no portem cap mena d'equipament, i desgrimpem amb molt de compte. El casc seria recomanable. Pugem per l'altre cantó de la bretxa, i hi veiem un parabolt.

Seguim crestejant amb passos fàcils i poc més endavant trobem una nova bretxa encara més marcada, i que obliga de nou a una desgrimpada curta però entretinguda (III). Passada aquesta darrera dificutat queda només grimpar a l'altre cantó de la bretxa, amb un pas més fàcil del que aparentment sembla. Continuem uns darrers metres de cresta més fàcil. Fins i tot veiem que algú ha tallat els matolls. Avancem caminant fins una última desgrimpada que ens deixa directament a l'aparcament de sota el Santuari.

Acabem de pujar caminant fins al Santuari i fins a la Cova de la Troballa, ja que encara no hi havíem estat des de l'última restauració. Tornarem a Berga baixant pel camí habitual del solei, passant per les diferents capelletes.

Com dèiem és una activitat d'interès local, però que ens permet gaudir d'una perspectiva diferent i ben atractiva del propi Santuari de Queralt, la ciutat de Berga i alguns indrets molt bonics com l'encimbellada ermita de Sant Pere de Madrona o els Mercadals.

Cal tenir en compte que al tram final cal afrontar alguna grimpada i desgrimpada delicada, de manera que el casc és recomanable. Els passos clau també es poden assegurar, i trobem algun parabolt i algun pont de roca. Una activitat curta però intensa sobre mateix de Berga.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta