Pont Cabradís i Bonner

• 

  Cinglera del Morro d'Aguilar

• 

  Torrent Fondo, un racó de gran bellesa

• 

  Entrada sud del Pont Cabradís

• 

  Interior del Pont Cabradís, amb molta aigua

• 

  Pugem fort per la cinglera cap a Bonner

• 

  Poble abandonat de Bonner

• 

  Poble abandonat de Bonner

• 

  Trobem diversos trams equipats amb cordes

• 

  Tram aeri del camí dels cingles de la Torre

• 

  Tornant prop de la Torre de la Corriu

Remuntem el riu de Valls des de la bauma de les Pintes fins a trobar l'emblemàtic Pont Cabradís, un túnel natural de roca dins del qual passa el riu. No gosem travessar-lo per sota ja que baixa molta aigua. Emprenem un camí molt costerut i pugem fins a l'encantador poble abandonat de Bonner. Baixem per un camí encara més dret, i de nou al pont tornem pel vessant dret fent una llarga i costeruda travessa pels Cints de la Torre que ens fa arribar gairebé de nit.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Bauma de les Pintes, Guixers (Vall de Lord, Solsonès)
• Distància: 16,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 10:15 hores *
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Trams d'orientació difícil. Trams molt drets i aeris equipats amb cordes.
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija o Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La d'avui havia de ser una sortida relativament fàcil, amb poc desnivell i de curta durada. Però al final la cosa es va complicar. Ens va costar trobar alguns camins, vam sortir massa tard, vam planificar malament l'itinerari, vam fer moltes parades i ens vam equivocar en algun punt. Com a conseqüència vam acabar fent una ruta de més de 10 hores arribant de fosc al punt d'origen.

Ens dirigim cap a la bauma de les Pintes, al peu del riu de Valls, punt d'inici de la ruta. És un dels llocs habituals per accedir al Pont Cabradís. De fet és la ruta més curta. S'hi accedeix a través de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys seguint el trencant de Sisquer i Montcalb. Aproximadament un parell de quilómetres després de Sisquer cal prendre una pista a l'esquerra que baixa al peu del riu, a l'alçada d'una de les preses que conjuntament amb les petites centrals hidroelèctriques van desfigurar aquest bonic entorn natural.

Sortim des de l'aparcament, al peu de la gran balma de les Pintes. Remuntem el riu de Valls per la dreta (riba hidrològica esquerra), seguint l'evident camí indicat. Estem en una zona obaga, humida i fresca. Les altes parets dels Cints de la Torre i el Morro d'Aguilar a ponent, i l'obaga de Montcalb a llevant tanquen el riu que queda clos en una riba congosta i fosca, on el sol a penes penetra. Al matí el sol tot just il·lumina les cingleres que veiem un centenar de metres per sobre nostre. Avancem pel camí baixant al riu en alguns punts per observar com la roca obstrueix el pas i forma bells passos engorjats.

Al cap d'una estona de caminar trobem una primera dificultat: un pas vertical que es supera fàcilment amb una escala còmode de pujar, fins i tot amb passamà. Fa uns anys van arranjar el camí, substituint la vella i precària escala i posant cadenes que serveixen de passamà en alguns passos verticals o relliscosos. Al cap de poc de passada l'escala baixem fins al Torrent Fondo, un afluent del riu de Valls que al seu tram baix forma uns bonics tolls i uns petits saltants d'aigua que regalima entre les molses i la roca calcificada.

Passat aquest lloc tan bonic avancem pel camí, planejant principalment, però al final, poc abans d'arribar al Pont Cabradís, en forta pujada. Fins i tot cal mig grimpar en algun punt. Al cap de poc més d'una hora de caminar tranquil·lament, contemplant cada racó, arribem al Pont Cabradís. Un senyal ens ho indica. Baixem cap a l'esquerra en un pas força dret en què hi ha un passamà. Acabem de baixar fins al peu del riu i apareixem a la boca sud del túnel natural que forma el Pont Cabradís.

La idea inicial era creuar tot el túnel del Pont, d'uns 50 metres de longitud, i fer algunes fotos. Però no comptàvem que baixés tanta aigua, i al cap de pocs metres d'entrar veiem que hi ha un gorg que ens cobriria fins més amunt de la cintura. Descartem doncs creuar el pont i ens conformem en penetrar-hi uns quants metres, fins que s'estreny i hi ha el gorg. A més a més raja molta aigua per tot arreu.

El Pont Cabradís és un lloc realment fascinant, d'aquelles meravelles de la natura que formen un conjunt molt peculiar i de gran bellesa. Segons sembla fa mil·lenis uns grans blocs van caure a la llera del riu i es van consolidar amb roca tosca. La litogènesi calcària va anar modelant el terreny.

L'interior del túnel és considerablement alt en alguns punts, tot i que al mig s'estreny. A la part superior de la cavitat podem veure diferents concrecions calcàries, i l'aigua raja per molts punts, de manera que encara es va formant. Tot i no poder creuar ens estem una bona estona observant aquest curiós fenomen. Tot i això l'aigua és freda, i costa d'aguantar els peus a dins. Sortim amb certa recança de no haver pogut recórrer tot el pont, que era la idea inicial i principal de la sortida.

Tornem enrere, fins al senyal que indica el pont. El següent destí és el poble abandonat de Bonner, que pertany al terme municipal de Gósol, i que està situat força més amunt. La idea és fer una ruta circular, pujant per un camí i baixant per un altre. Anava amb la idea equivocada que el camí de pujada sortia abans d'arribar al Pont, i per tant reculem a buscar-lo. La cerca és infructuosa, i no localitzem el camí ja que no buscàvem al lloc correcte. Confiava en un track de GPS que va resultar estar mal calibrat. Això ens ensenya una vegada més, i ja hem topat més d'una vegada amb aquesta mateixa pedra, que no es pot confiar únicament en la tecnologia, i que cal planificar bé les rutes amb els sistemes tradicionals.

Finalment anem fins a la curiosa font del Pont Cabradís, que neix de la soca d'un arbre viu, i allà marxa el camí que comença pujant molt fort. El camí es bifurca, i trobem uns senyals vermells a la dreta i uns blaus a l'esquerra. Seguirem els primers i tornarem pels segons. Pugem doncs cap a la dreta per un sender poc utilitzat i que en alguns punts té un pendent molt fort. A cap de poc trobem uns trams molt drets de conglomerat equipats amb cordes per facilitar el pas. Passem també a ran d'una bauma freqüentada per bestiar i continuem pujant fort. Pel camí tenim bones vistes a vol d'ocell del curs del riu de Valls.

Pugem una estona més seguint el camí poc definit, i fins i tot el perdem en algun punt. Desemboquem en una pista secundària però no la seguim sinó que intuïm un corriol que continua pujant. Al cap de poc arribem a sota mateix del poble de Bonner, que veiem encimbellat uns metres per sobre. Mirem si hi ha forma de pujar pel dret, però no és viable. Des de sota el poble sembla una fortalesa, fins i tot amb muralla. De fet sembla que el poble havia format part del castell de Fraumiu. Davant la impossibilitat de pujar pel dret voltem per l'oest fins a localitzar l'accés fàcil.

A Bonner el rellotge es va aturar ja fa molts anys, i el poble presenta un estat ruïnós. La majoria dels edificis estan enderrocats, i només se'n conserven algunes parets. L'església, desproporcionada, amb una alçada impròpia de la mida total, està parcialment ensorrada, tot i que es conserva la part davantera, amb el campanar, i el lateral amb la porta d'accés, adovellada amb pedra tosca. A dins encara queda la barana del cor. També es conserva una gran masia, datada el 1771 en inscripcions al frontispici i en una de les finestres. És una masia molt bonica, de grans dimensions i construïda amb grans carreus. La teulada està parcialment ensorrada en alguns punts, però l'estructura es conserva. Al seu davant una magnífica era feta amb grans lloses que finalitza a la muralla suspesa cap al sud, amb una excel·lent vista. Era doncs una gran terrassa i punt de vigia. El lloc és realment bonic.

Ens entretenim una bona estona a Bonner, on dinem a l'ombra d'una acàcia. Al peu d'una de les cases ensorrades veig que hi ha un prinyoner, un arbre fruiter que feia molts anys que no veia. Alguns dels prinyons ja estan madurs i en mengem. Recordo que prop de l'antiga casa dels meus avis hi havia un prinyoner, però ara feia temps que no els tastava. Gaudim d'aquest indret solitari i bucòlic, a redós de la cinglera de la Roca del Saüquer (nord-est).

Baixem per la pista que continuaria cap a Gósol durant poc més d'un quilòmetre, just al Coll de Castellar. Un senyal a l'esquerra ens indica el camí per tornar cap al Pont Cabradís. Com que fa calor fem una bona migdiada a l'ombra d'un pi. Més tard trobarem a faltar el temps que ara hem perdut.

Tombem fort a l'esquerra seguint una pista secundària, tot i que aviat la deixem per prendre un caminet a la dreta. Trobem fites i uns petits senyals blaus. Anem baixant, però sense adonar-nos-en perdem els senyals blaus. En canvi anem trobant fites, així que baixem amb tota confiança per una canal que cada cop és més dreta. En un punt hem de fer una grimpada incòmoda per superar un ressalt, i poc més avall hem de voltejar un ressalt que sembla molt difícil de desgrimpar. Encara més avall, i com a colofó, trobem un tram estret i pràcticament vertical d'uns 15 metres, impossible de desgrimpar. No l'hi veiem sortida, i per tant haurem de recular. No entenem què ha fallat, ja que anàvem seguint fites. Intuïm que en algun punt ens haurem equivocat, i haurem seguit algun sender de caçadors o barranquistes. Pugem amunt penosament per la canal molt dreta, i finalment recuperem els senyals blaus i el camí de baixada.

Ja més tranquils després de l'ensurt de la canal amb passos molt obligats anem baixant pel camí, precari però prou evident. Els senyals blaus ens donen confiança. Un tros avall trobem diversos trams equipats amb corda ja que són molt drets. Perdem alçada ràpidament entaforant-nos cap al fons del riu de Valls. Després d'una bona estona de baixar per aquest camí amb trams vertigionsos sortim de nou a sobre mateix del Pont Cabradís.

Ja m'ho havia mirat al mapa, i amb la intenció de fer una ruta circular i no tornar pel mateix camí, havia pensat de tornar per la riba dreta, tot i que es feia una bona volta. No pensava però que la volta fos tant llarga ni amb tant desnivell. Si el camí normal es recorre en menys d'una hora, en fer aquest altre n'hi vam estar més de tres, i ara ja no ens encantàvem a contemplar les musaranyes sinó que anàvem per feina.

Baixem de nou pràcticament fins al peu del riu al Pont Cabradís. Quatre o cinc metres més amunt marxa un camí a la riba dreta que comença a vorejar per sobre el riu. Anem baixant per aquest camí de ribera. El riu en algun punt forma bonics engorjats. Aviat el camí es comença a alçar per sobre del riu, ja que el terreny és molt encinglerat. Aquest camí segueix la complicada orografia de la zona, endinsant-se en les canals i vorejant a mitja alçada el Morro d'Aguilar. De tant en tant trobem algun mirador alçat sobre el riu de Valls, i la visió s'allarga fins als cingles de Busa. Més endavant el camí fa una llarga volta cap al fons torrent de Vilacireres, i tot seguit una fortíssima pujada per l'altre vessant, que sembla no acabar mai. A partir del morral dels Cintells planeja fins a l'espectacular masia de la Torre de la Corriu, en un bonic prat sota les parets dels Cingles de l'Espluga. La casa està ensorrada, però encara mostra la seva majestuositat. Està ubicada en un lloc molt bonic.

A la masia de la Torre el camí indicat tomba i baixa cap al fons del riu, però el camí és molt precari i no veiem cap indicador. El tram de la cinglera era fàcil, ja que no hi havia escapatòria possible. Ara però, en terreny obert, anem seguint la pista abandonada que passa per sobre la casa, ja que no veiem ni cap indici de camí ni cap senyal que ens indiqui el contrari. Més tard, mirant el mapa, veig que havíem d'haver girat a l'esquerra.

En no encertar el camí de baixada encara allargarem més una ruta que ja se'ns havia escapat de control. Amb la por que es faci fosc avancem més ràpid. L'ajuda el GPS serà imprescindible per arribar a la pista principal del santuari de Puig Aguilar, i sobretot per trobar el trencant per una pista secundària primer i per camí després que ens portaran fins al Molí de la Corriu. El darrer tram és força confús, i costa de trobar l'evidència del camí. Al final trobem de nou els escassos senyals del camí que havíem perdut, i gairebé de fosc arribem al Molí. Des d'allí ja per pista i en pujada moderada tornem al punt d'inici en poc més de 20 minuts.

Una sortida que havia de ser fàcil i que es va complicar notablement. El tram del Pont Cabradís i l'accés a Bonner és realment bonic i espectacular. Un racó a mig camí entre el Berguedà i la Vall de Lord que cal conèixer. Salvatge i bonic al mateix temps. La tornada per la riba dreta ja només la recomano als amants del terreny salvatge, ja que les fondalades, canals i cingleres del sector dels Cints de la Torre exigeixen una llarga caminada, amb trams feixucs, per un entorn feréstec.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta