Vall de Peguera

Sortint des de Berga iniciem la pujada per darrere del serrat de la Figuerassa cap al pla de l'Estany, i seguim amunt pel vessant oriental dels Rasos de Peguera cap al serrat de les Arades. Passats els 1.800 metres comencem a baixar cap al Clot de la Molina i finalment el poble abandonat de Peguera. Des de l'antic nucli miner prenem una pista que baixa pel vessant assolellat de la vall del riu Peguera i que més tard es converteix en un divertit corriol. Més avall enllacem un breu tram de pista i passada la masia de l'Erola continuem per un corriol planer damunt de la masia de Vall-llobrega. Baixem fins a prop de Cercs per pista i algun tram de corriol, i tornem a la capital berguedana pel camí del Tramvia de Sang.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 42,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.360 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: IBP=112 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Exigent físicament pel fort desnivell. Trams llargs de corriol, amb girs curts i alguns passos difícils
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El riu de Peguera neix de la unió dels diferents torrents que baixen des del vessant nord dels Rasos de Peguera i sud de la serra d'Ensija, i que s'uneixen prop del despoblat de Peguera, un interessant poble avui abandonat però que va ser un important nucli miner. El riu baixa encaixonat en direcció est entre la baga de les Nou Comes (sud) i els cingles de Vall-llobrega (nord). Finalment el riu Peguera va a morir al Llobregat, concretament desemboca a l'embassament de la Baells dins del mateix poble de Cercs. La ruta d'avui té la intenció de recórrer el seu curs, i per arribar-hi ens enfilem primer pel vessant est dels Rasos de Peguera per una zona feréstega i amb ambient d'alta muntanya: el Clot de la Molina.

En fer una ruta per terreny conegut prop de casa no tenia la intenció de publicar-la. Vam anar més per feina, i de fet ni portava càmera de fotos. Per tant en aquesta entrada hi ha poques imatges i les que hi ha tenen la qualitat limitada del mòbil. Però la volta em va agradar força, i vaig pensar que valia la pena explicar-la, encara que sigui en format més breu.

Hem de pujar cap a la pista de la Figuerassa, però per evitar l'asfalt anem cap al a carretera vella de Cercs, pugem per sota Vilaformiu i prenem la pista que passa per la masia de Merolla i puja fins als peus del castell de Blancafort. Un cop a la pista principal de la Figuerassa seguim un bon tros amunt i passada l'àrea recreativa de la Plana Rodona girem a la dreta per la pista que puja cap al coll de l'Oreller, on girarem a la dreta i amb un últim pujador arribem al pla de l'Estany. En altres ocasions des d'aquí havia baixat cap a la Baga de les Nou Comes, on hi ha uns camins molt interessants per dins de la fageda. Però avui la idea era continuar una mica més amunt.

Així, sota mateix de la casa i damunt de l'esplanada de l'Estany prenem una pista que comença a enfilar-se pel vessant oriental dels Rasos de Peguera. La pista és secundària i tancada al trànsit, i puja fort amb alguns trams molt forts. Cal tombar a l'esquerra en una primera cruïlla, i llavors anar-la seguint en un llarg zig-zag que permet superar el fort pendent de la canal del Tonedor. La pista puja fins arribar gairebé als 1.800 metres, en un punt amb bones vistes sobre l'Estany. Llavors comença a baixar i arriba al bonic balcó panoràmic del serrat de les Arades. Torna a girar i continua baixant cap a la bonica raconada del Clot de la Molina, un gran bosc d'alta muntanya força pendent, feréstec i solitari. La pista va seguint principalment en baixada, tot i que també trobarem un parell de pujades, una més llarga i sostinguda, i una curta però explosiva.

Arribem al despoblat de Peguera, sota el magnífic roc del mateix nom. Només queden algunes cases mig enrunades de l'antic poble miner. Fa uns anys vam fer una visita més detallada a l'Entorn miner de Peguera. Passem davant de la petita ermita de Sant Miquel i les restes de les cases i baixem cap a l'abundosa font de cal Coix que ens proveeix aigua fresca. Seguim endavant per la pista que comença a baixar cap a l'oest. Aviat passem per davant de l'antic portal que donava entrada al nucli de Peguera i seguim per la pista principal. Planegem suaument, passem per l'antiga casa de cal Ros, i seguim fins el coll d'Hortons, on s'acaba la pista. Comença un corriol molt divertit per dins del bosc que comença a baixar fort. El caminet és força ciclable, tot i que hi ha girs molt tancats i diversos passos on els que no tenim molta habilitat hem de posar peu a terra.

El caminet acaba prop de la casa d'Erola, on tornem a entroncar amb un tram de pista. Continuem baixant fort però més còmodament per pista enclotats a la vall. Al cantó dret hi tenim la baga de les Nou Comes amb les seves boniques fagedes, i a l'esquerra els cingles de Vall-llobrega que s'alcen molts metres en vertical. Passat el collet d'Erola, enmig d'un revolt prenem un altre corriol més planer i fàcil que passa per les baumes de Vall-llobrega en un tram molt bonic, i segueix avall fins a la collada de Palou on trobem una pista.

Baixem cap a la masia abandonada de Can Torner, i planegem en un tram molt bonic fins a sota de la masia de Vall-llobrega, dedicada al turisme rural. Prenem la pista que marxa avall fins a creuar el riu de Peguera, i continua en fort descens fins al camp del Salvador, una esplanada on deixarem la pista i prendrem un altre corriol. El caminet baixa decidit fins al peu de les restes de l'antic pont del tren. Aquí girem a la dreta i prenem el camí del Tramvia de Sang, que primer puja uns metres, llavors enllaça amb un tram d'asfalt en baixada, i tot seguit ja comença el caminet que planeja per damunt de la carretera de Cercs i de l'embassament de la Baells. Confluïm a la carretera i fem els últims quilòmetres per asfalt fins arribar a Berga.

Una ruta ben completa, amb un fort desnivell centrat a la primera meitat, que puja cap al vessant oriental dels Rasos de Peguera. Llavors comença un llarg descens cap al poble de Peguera, i tot seguit enllaça divertits corriols per damunt de la vall fins a prop de Cercs.