Castell de l'Airosa (1.034 m.)

Al vessant marítim del massís del Port s'alça una agulla espectacular que ben bé honora el seu nom. Sortim de l'àrea recreativa de la Vall i baixem fins a la zona congosta del Racó d'en Marc. Comencem una llarga pujada fins a la base del castell i escalem un tram vertical d'uns 15m. (III/III+) fins a coronar el cim, des d'on tenim una àmplia perspectiva cap al Delta de l'Ebre. Continuem la ruta cap a la Roca Xapada i baixem fort fins al Coll de Lloret abans de tornar per pista al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Àrea recreativa La Vall, Mas de Barberans (Montsià)
• Distància: 11,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 830 metres
• Temps: 6:30 hores
• Dificultat: F, excepte l'accés al Castell de l'Airosa: PD+
• Sensació de dificultat: Mitjana. Fàcil tot el recorregut excepte l'accés final al Castell de l'Airosa, on cal escalar un llarg de 15 metres de III/III+
• Cartografia: El Port, (Sud) Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Passat Tortosa en direcció sud cap al Mas de Barberans no ens passarà per alt una esvelta i espectacular agulla que sobresurt a primer terme del Massís del Port. Es tracta del Castell de l'Airosa, que mirada de nord a sud es presenta com una fina agulla, i en canvi d'est a oest la veiem com una petita cresta. En tot cas és una de les elevacions més detacades del vessant marítim del massís, sobretot perquè està molt aïllada d'altres cims, fet que li dóna una gran prominència. La seva alçada és considerable, 1.034 metres, tenint en compte que és una de les primeres elevacions pel cantó de mar. De lluny sembla d'accés molt difícil, però és ben senzill accedir fins a la base. Per coronar els darrers metres sí que cal fer una petita escalada. Com que ja ens havia agradat en una de les últimes visites al massís, la portàvem a l'agenda, i avui, tot i fer un dia poc agradable per a la pràctica muntanyenca hi posem rumb.

El punt de partida és l'àrea recreativa de la Vall, al municipi de Mas de Barberans. Per arribar-hi cal prendre la carretera que des de l'esmentat poble continua cap a la Sènia. Uns 3 quilòmetres després del Mas de Barberans marxa una pista cap a la dreta que seguim durant uns 5 quilòmetres. El primer tram és asfaltat i després de terra, però està en bon estat i s'hi pot circular amb qualsevol vehicle. L'àrea recreativa és un bonic planell amb un ampli aparcament, una font, taules i bancs. Excel·lents vistes cap a la Joca.

Després d'una nit de pluja el matí es lleva enllaganyat. Des de l'àrea recreativa baixem per la pista per on hi havíem accedit durant gairebé dos quilòmetres. Un pont ens permet creuar el barranc de la Galera cap a l'esquerra, i iniciem un camí per dins d'un barranc secundari fins al Racó d'en Marc. Es tracta d'una fondalada de barranc amb elevades parets a totes bandes, una petita cascada i unes grans balmes. Hi ha una agulla de roca on veiem que hi ha parabolts d'una via d'escalada. Entre les balmes i aquesta agulla rocosa marxa el camí que avança en forta pujada.

Després de la forta pujada del Racó d'en Marc el pendent es suavitza, i entrem en una zona mig boscosa mig rocosa. Sobresurten per tot arreu punxes, forats i agulles de roca. Un bonic caos barrejat de roca, pins i sotabosc. Un tros endavant del camí ens desviem uns moments per baixar a veure un bonic pont natural de roca que veiem uns metres per sota. Recuperem el camí i continuem amunt. Aviat es comença a dibuixar la silueta retallada del Castell de l'Airosa. A la nostra dreta, força per sota, contemplem el caos rocós dels Tacons, un conjunt harmònic d'agulles de roca arrodonides.

Tenim el Castell de l'Airosa cada cop més a prop, a la nostra dreta. El camí evident continua fins una bifurcació on ens indica l'accés a l'Airosa. Canviem de direcció i pugem cap a la dreta per la base del Castell. Flanquegem per sota les roques i l'anema buscar per l'extrem sud. El camí arriba fins al peu de la roca, punt en què hi ha la Foradada de l'Airosa, un altre pont de roca natural, menys espectacular però molt bonic per la ubicació, a la base mateix del castell.

Grimpem uns metres per sobre la Foradada fins a trobar una canal molt vertical, on convé encordar-se. Es tracta d'una escalada fàcil de 15 metres (III/III+) per dins d'una canaleta entaforada, amb vegetació que fa més incòmode la progressió. No està equipada, però és fàcil posar alguna assegurança, i a mig camí hi trobem un tros de cordino que ens permet assegurar. Més amunt un espit a la dreta, lleugerament separat de la línia d'escalada i que no utilitzem. Finalment al cap d'amunt una instal·lació de ràpel en una savina ens serveix per muntar la reunió. En pocs minuts resolem aquesta breu escalada, fàcil però una mica incòmode en el seu tram inicial.

Després de la breu escalada cal avançar per un tram aeri fins a trobar una bretxa, que baixem fàcilment i pugem per l'altre banda, amb una grimpada fàcil (II) però exposada. Pocs metres després de la bretxa arribem al cim del Castell de l'Airosa. Llàstima que el dia estigui tan ennuvolat, ja que es veu el Delta molt a prop, i la vista hauria estat molt millor. Des d'aquest cim isolat tenim una bona perspectiva del sector més oriental del massís, i el cim del Caro força a prop. Cap a l'est el Delta de l'Ebre i la serra de Montsià es veuen molt a prop. Molt a prop, al nord, les Moles de Roudora, un conjunt d'agulles i promontoris rocosos.

Tornem enrere. Desgrimpem amb compte fins a la bretxa i arribem fins al tram d'escalada que baixem rapel·lant. De nou a la base del Castell reprenem la marxa. Al nord-oest veiem el nostre proper objectiu, la Roca Xapada, un cim menys vistós que el Castell de l'Airosa i de més fàcil accés. Per evitar la marrada que implica el camí per on hem pujat, marxem pel dret, sense camí però per terreny fàcil i evident. Baixem fort, tendint sempre a l'esquerra. Baixem fins a retrobar el camí de pujada un bon tros enllà. Arribem a la cruïlla per on havíem accedit al Castell i continuem endavant.

Avancem ara per camí fàcil de pujada. Si girem els ulls enrere contemplem l'Airosa que es va allunyant. El dia d'avui és molt variable, i tan aviat plou com fa sol, i tan aviat tenim fred com calor. S'acosta un ruixat i ens enxampa tot just arribant a la Roca Xapada. Estem de sort, i veiem una petita conva la base mateix del cim. Ens hi entaforem i aprofitem per dinar mentre el ruixat d'espassa. Mitja horeta després el sol torna a lluir. Continuem la marxa i acabem d'arribar al cim de la Roca Xapada. Tenim ara bones vistes cap al sector interior del Port. En primer terme la peculiar agulla de la Joca, cap a l'oest, i cap al nord les produndes fondalades dels barrancs de Lloret i Orió.

El camí comença a baixar molt fort passada la Roca Xapada. En alguns punts fins i tot cal mig desgrimpar en passar per una espècie de grau força vertical. Baixem fort fins al Coll de Lloret, seguint els senyals vermells d'un camí poc evident on els boixos han anat guanyant la partida. Al Coll de Lloret trobem una pista i una cruïlla de camins. Descartem la pista que marxa a dreta i esquerra i també els dos camins que marxen de front. En prenem un de poc visible, tot i que hi ha alguna fita, i que baixa paral·lel a la pista cap a l'esquerra, evitant alguna marrada d'aquesta. Poc més endavant el camí aboca de nou a la pista. Amb l'amenaça d'un fort ruixat amb llamps i trons ens afanyem i arribem a l'àrea recreativa de La Vall quan comença a ploure.

Malgrat el dia lleig, l'excursió és molt bonica. Hem enfilat un dels cims més característics del sector oriental del Port. El Castell de l'Airosa és un bonic cim rocós, amb una imatge molt diferent segons des del punt on es mira, però sempre altiu i desafiant. Una breu escalada fàcil per accedir el cim posa la cirereta a una ruta bonica i entretinguda.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta