Ruta de les Colònies (PR C-144)

El Riu Llobregat vertebra la comarca del Berguedà de nord a sud. La força de les seves aigües va afavorir a finals del segle XIX la revolució industrial a Catalunya, i van néixer al seu redós múltiples colònies tèxtils que aprofitaven una energia barata. Des de la decadència actual, la Ruta de les Colònies permet conèixer el passat industrial que va portar prosperitat a les comarques centrals.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Passeig de la Pau, Berga, (Berguedà)
• Distància: 41,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 340 metres
• Temps: 4:40 hores a ritme suau
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Alguns trams no ciclables incòmodes
• Cartografia: Berguedà i Bages, Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Fa dies que no agafàvem la bicicleta, i un recordatori per part del Parc Fluvial del Llobregat perquè incloguéssim un enllaç a la Ruta de les Colònies ens motiva a dedicar el diumenge al matí a recórrer en bicicleta els marges del riu Llobergat, tot contemplant les restes d'un passat ric i pròsper. La Ruta de les Colònies, marcada com a PR C-144 recorre bona part del curs mitjà del Llobregat, des de Cal Rosal fins a Balsareny. Nosaltres ho allargarem una mica sortint des de Berga, i recorrent també l'antiga via del tren entre el pont de Pedret i Cal Rosal.

La Ruta de les Colònies, creada per iniciativa del Parc Fluvial del Berguedà és una de les accions que ha desenvolupat aquest consorci que pretén dinamitzar econòmicament i turísticament les colònies tèxtils del Llobregat, així com protegir-ne el patrimoni industrial, cultural i antropològic. La ruta està marcada amb senyals blancs i grocs (PR), i té una distància de 32 quilòmetres (10 més en el nostre cas en sortir des de Berga). Bona part del recorregut és ciclable, tot i que hi ha diversos punts en què cal arrossegar la bicicleta una bona estona per terreny incòmode. Per fomentar aquesta ruta caldria indicar variants alternatives per als ciclistes, ja que amb el traçat actual es trenca en diversos punts la ciclabilitat.

Aquest itinerari permet endinsar-nos en el nostre passat recent, i recórrer una de les majors concentracions mundials d'aquest fenomen industrial en molt poc espai físic. Les colònies tèxtils van tenir un gran desenvolupament a la riba del Llobregat a finals del segle XIX propiciat per diversos factors. El progrés industrial permetia aprofitar una font d'energia barata, la força hidràulica del riu, complementada quan no n'hi havia prou pel carbó que venia des de les mines properes amb el Carrilet. El progressiu abandó del camp en la societat pre-industrial va oferir mà d'obra barata i poc conflictiva a la nova i emprenedora burgesia barcelonina. Al mateix temps, els preus barats dels terrenys erms vora el riu i l'apropament geogràfic gràcies a les noves vies de comunicació, sobretot el tren van propiciar el sorgiment d'aquest nou model productiu i social, caracteritzat per petits universos, les colònies, on els treballadors tenien cobertes totes les necessitats: feina, educació, lleure, salut,... i només s'havien d'ocupar de treballar. Tot plegat en un entorn de cohesió social on l'amo exercia un poder paternalista i semi-feudal amb el suport d'una estructura social, espiritual i productiva: capellà, director, encarregats...

Tot recorrent l'itinerari en bicicleta podrem contemplar alguns elements arquitectònics ben característics: la fàbrica, el canal, els pisos dels treballadors, les torres dels amos, les xemeneies de les màquines de vapor, les rescloses, els horts, l'església, les palanques per creuar el riu,... Un viatge al passat d'unes colònies que encara no han acabat de trobar un encaix clar en el present. Molta més informació interessant sobre les colònies a: www.parcfluvial.cat

Sortim des de Berga el diumenge al matí amb la Sílvia des del cap d'amunt del Passeig de la Pau. Creuem la Ronda Moreta fins al Passeig de la Indústria, on s'ha creat fa poc el flamant carril bici, bàsicament dues línies de pintura en l'espai de vianants. Al final del passeig, a la rotonda, girem a l'esquerra per la carretera que passa per davant de l'institut de batxillerat Guillem de Berguedà i que comença a baixar direcció Pedret. Una ràpida baixada per asfalt ens deixa als peus del magnífic pont gòtic de Pedret.

Som al peu del Llobregat, i ja no el deixarem fins al final de la ruta. Comencem a rodar per la pista que marxa a la riba dreta del riu, la qual és un tram de l'antic recorregut del carrilet que anava de Manresa a Guardiola. Aquesta part de l'itinerari és molt agradable, ja que rodem per una pista pràcticament planera, ombrívola i allunyada dels nuclis de població. Passarem fins a tres túnels, el segon dels quals és força llarg, fosc i en revolt. També creuem el riu per sobre un llarg pont per on passava el Carrilet. Després de 8,5 km de rodar per l'antiga via del tren arribem a la Colònia Rosal, la que fou primera colònia tèxtil del Berguedà. Passem al costat de la gran fàbrica, actualment inactiva, que ens queda a l'altra banda del riu.

En entrar a Cal Rosal girem a la dreta i passem sota el pont del carrer principal. Creuem tota la colònia fins al final on creuem el pont nou d'Orniu sobre el Llobregat. Seguim ara per la banda dreta per una pista que puja suaument, fa un parell de giragonses i arriba a la bonica ermita pre-romànica de Sant Vicens d'Obiols. L'edifici està en molt bones condicions, ja que es va rehabilitar fa uns anys. Al seu voltant es poden veure restes de tombes antropomorfes. Continuem per la pista que baixa cap a la Plana. Creuem aquesta colònia pel carrer principal fins al final. Quan sembla que s'acaba el carrer apareix un caminet que voreja unes grans parets de pedra. En pocs minuts seguint el camí entrem a l'Ametlla de Casserres, al peu mateix del canal.

De l'Ametlla de Casserres en destaquen l'edifici de la pròpia fàbrica, l'església i la torre de l'amo, aquests dos últims d'estil neogòtic i molt ben conservats. Passem pel vial que creua les instal·lacions de la fàbrica i el carrer principal que passa entre els pisos dels treballadors i el riu. Ja enrere la colònia creuem la riera de Graugés per un petit pont, passem sota els grans viaductes de la carretera C-16 i avancem per un camí estret al peu d'uns camps. Passem la zona d'oci de la Font del Balç i arribem a Gironella. Tombem a l'esquerra, creuem el Llobregat de nou i entrem a la dreta a Cal Metre, una colònia actualment adossada a Gironella.

Creuem la colònia i avancem al peu de la gran bauma sota el nucli antic de Gironella fins un punt on hem de baixar de la bicicleta per pujar uns esglaons, al costat del pont antic de la vila. Pugem els esglaons i els baixem per l'altre costat. De nou al costat del riu avancem per la riba esquerra en un passeig condicionat. Durant una estona avancem amb el riu a la dreta i el canal a l'esquerra, fins que creuem aquest últim en un petit pont. Avancem per la zona del camp de futbol de Gironella, al costat del riu, fins arribar a Cal Bassacs, colònia que ens queda a l'altra banda del riu, i on no cal acabar d'arribar. Tot i això val la pena creuar el pont i arribar-se a contemplar la torre de l'amo, una bonica i sumptuosa construcció d'estil modernista.

Avancem pel vessant esquerra del riu seguint un camí riberenc que en pocs minuts ens porta fins a Viladomiu Vell. Des de l'altra banda del riu contemplem els característics horts al peu del riu, i més enllà els pisos dels treballadors, l'església de considerables dimensions i la torre de l'amo. No entrem a la colònia ja que avancem per l'altra banda del riu. Continuem pel camí estret rodant paral·lels al riu. En un punt hem de baixar de la bicicleta per creuar la riera de Biure. En pocs minuts arribem a la palanca de Viladomiu Nou, que creuarem per entrar a la colònia. Passem al costat del canal i resseguim el vial paral·lel a la fàbrica fins sortir de la colònia per la carretera que ens porta en pocs minuts fins al Guixaró.

Entrem al Guixaró i seguim uns metres el carrer de l'esquerra que porta cap als pisos, però de seguida el deixem i baixem unes escales que menen als horts al costat del canal, i tot seguit acabem d'arribar fins a la palanca. Tornem a creuar el Llobregat i avancem per l'esquerra del riu per un camí que va planejant. Des de l'altra banda contemplem la llarga filera dels pisos de la colònia. Després d'una curta baixada tornem al peu del riu, a la palanca de Cal Prat, amb la barana en mal estat, imaginem per alguna riuada. Creuem amb molt de compte la palanca i entrem a la colònia pel costat del canal. Passem sota la fàbrica sense pujar a la colònia fins a trobar un camí que marxa direcció Puig-reig al final de les instal·lacions fabrils.

Des de Cal Prat comença un camí no ciclable i molt incòmode, ja que cal arrossegar en el millor dels casos o carretejar la bicicleta en pràcticament tot el recorregut. Aquí seria recomanable buscar un itinerari alternatiu. En tot cas avancem per aquest tram fins una esplanada sota el gran viaducte de la C-16, ja prop de Puig-reig. Arribem a les envistes de Puig-reig, però encara caldrà baixar per un tram no ciclable fins al Pont de Periques, d'estil gòtic. Remuntem la carretera a la dreta fins a Puig-reig tot passant al costat de la fàbrica de Cal Casas.

Cal Casas no va arribar a ser una colònia amb tots els serveis, ja que pràcticament estava adossada a Puig-reig, però sí que té alguns elements característics: fàbrica, pisos dels treballadors,... Arribem al nucli de Puig-reig, creuem el Carrer Llobregat i a la Plaça de la Creu seguim a l'esquerra per l'estret carrer Jacint Verdaguer (dit també del Llegum). Aviat el deixem per avançar per una pista a l'esquerra habilitada com a passeig que voreja el turó del castell de Puig-reig. Des d'aquest punt tenim una gran perspectiva del riu Llobregat des de l'alçada.

Arribem a Cal Pons, i ens trobem de front amb la bonica església neogòtica, possiblement la més espectacular de totes les colònies. La colònia Pons és tota ella molt interessant, començant per la gran fàbrica, les dues torres dels amos (vella i l'espectacular nova), el Carrer d'Orient, amb el llarg bloc de pisos dels treballadors, els portals que donaven accés a la colònia, enmurallada i tancada, el "Bosquet", un gran passeig ajardinat amb grans arbres,... És un plaer passejar-se per Cal Pons, però tenim poc temps i passem ràpid amb la bicicleta. Passem al costat de la fàbrica i sortim pel seu portal seguint el curs del riu. Una breu pujada i virem a l'esquerra per una arbreda planera que ens porta fins a Cal Marçal.

Pugem a Cal Marçal per unes escales que passen al costat d'uns galliners. Arribem al peu dels pisos de la colònia i baixem pel carrer principal fins a la fàbrica. A la dreta del portal de la fàbrica marxa un camí que baixa al costat d'uns horts fins al peu del riu, que creuarem per la palanca, tot contemplant la visió frontal de la fàbrica. Un cop creuada la palanca ens allunyarem del riu per una pista pedregosa que puja fins a la carretera C-16. Passem per sota l'Eix del Llobregat i avancem cap a la dreta per una carretera asfaltada durant un parell de quilòmetres. Un pal indicador ens assenyala que hem de continuar cap a la dreta, iniciant un lleuger descens per la Baga del Setrill. Ens tornem a acostar al riu, però ens el mirem des de l'alçada.

Veiem Cal Vidal a certa distància, a l'altra banda del riu, però amb una bonica vista de l'excel·lent frontal de la fàbrica. Al peu del riu, des de l'alçada veiem la resclosa que proveeix d'aigua al canal, la més alta d'aquest sector del riu. Cal recordar que Cal Vidal allotja una de les seus del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on es pot veure l'antic funcionament de la colònia (fàbrica, escola, economat, església, pisos dels treballadors, convent, teatre,...) La Colònia Vidal, la de més recent construcció i la primera de tancar té una arquitectura austera i racional, amb l'espai social ben diferenciat de l'espai fabril.

Contemplem la colònia des de la llunyania i continuem avançant per una pista molt còmoda amb bones vistes cap al riu i cap a la colònia. Al cap de pocs minuts ja veiem la colònia Riera a l'altre banda del riu, amb els blocs de pisos que s'allarguen paral·lels al riu, i la fàbrica al peu del riu. Es pot veure perfectament la resclosa que capta l'aigua cap al canal, i aquest cap a la sala de turbines de la fàbrica. Seguint per la pista que veníem baixem uns metres fins que hem de creuar la riera de Merlès per una passera, al costat mateix d'on desemboca al Llobregat. Creuada la riera prenem un sender a la dreta que ens anirà conduint dins d'un bosc de ribera.

Una estona d'agradable trànsit pel caminet al peu del riu entre pollancres ens acosta fins a un bonic pont de ferro que creua el Llobregat abans d'arribar a l'Ametlla de Merola. Arribem a la colònia però no hi entrem, sinó que prenem el vial de sortida i guiant-nos pel senyal indicador tombem aviat a l'esquerra per un caminet que en fort pendent remunta el desenivell fins al peu de la carretera C-16. Des d'aquí tenim una bonica vista a vol d'ocell de l'Ametlla, amb la seva arquitectura ordenada i racional, i el blanc característic dels pisos baixos dels treballadors. L'Ametlla és una de les colònies més grans i més ben conservades, on encara hi ha una gran vida de poble. Des del peu de la carretera C-16 arribem per un camí ample fins a Navàs.

Arribant a Navàs cal anar amb compte ja que la senyalització és pràcticament inexistent, i és fàcil equivocar-se. A les primeres cases cal deixar el carrer principal i prendre la carretera de Gaià cap a l'esquerra. Després d'una ràpida baixada seguim a la dreta fins passar al costat de la modesta fàbrica de Cal Forcada. Deixem la fàbrica a l'esquerra i seguim la pista que voreja Navàs pel darrera. Avancem per pista fins que s'acaba i hem de prendre un camí costerut, no ciclable i incòmode a l'esquerra. Pugem un petit turonet i baixem per l'altre vessant, amb vistes gràcies a la considerable alçada sobre el Llobregat. Des de dalt el turó indefinit baixem per camí estret fins a la Colònia Soldevila, que presenta un aspecte tètric, amb tots els habitatges abandonats.

Passem al costat de l'ermita romànica de Sant Esteve, al peu de la fàbrica i seguim el camí que marxa el peu del canal. Aviat enllaça amb una còmoda pista que arriba fins al nucli de la Rabeia, ja al terme de Balsareny. Avancem per camí al peu del riu tot passant ben bé per sota del Castell de Balsareny. El riu així com el camí que seguim voregen el turó del castell fins aproximar-nos al nucli urbà. Curiosament avui és la festa dels Traginers, possiblement la festa més important d'aquesta població bagenca. Aquí posem punt i final a la ruta per terreny altament humanitzat que ens ha permès fer una immersió ràpida al ric passat industrial que ha modelat el territori i ha condicionat en bona mesura el caràcter de la gent d'aquest sector de l'Alt Llobregat.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta