Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

• 

  Passem a la vora de l'Estanh de Baish de Bacivèr

• 

  Anem seguint una bona traça

• 

  Arribant al plató superior

• 

  Creuem el circ de Bacivèr

• 

  Estanhs de Naut de Bacivèr i al fons el cim

• 

  Llarga diagonal cap a la base del cim

• 

  Últims metres cap al cim

• 

  Gaudint la pala summital

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de Beret Naut Aran (Val d'Aran)
• Distància: 10,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 815 metres
• Temps: 5:45 hores
• Dificultat: S2 / BE/ F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Portem un hivern inusualment sec i poc fred, amb una escassetat de neu generalitzada a tot el Pirineu. Però durant la setmana dos episodis de nevades moderades han tornat una mica d'alegria als que teníem ganes de lliscar sobre els pendents nevats de les nostres muntanyes. Si hi afegim que la previsió meteorològica per al cap de setmana era de bon temps, sol i temperatures agradables no hi havia cap excusa per no fer cap a les muntanyes. I triem les més occidentals de Catalunya, a buscar la bona neu aranesa.

Aquest hivern portem ben poc entrenament d'esquí, i el nostre nivell és més aviat baix. Per això fem una aposta segura cap a un dels cims més populars i clàssics de l'Aran, potser el que més. El punt de partida còmode des del Pla de Beret, la poca dificultat de la muntanya i un descens ben divertit fan del Tuc de Bacivèr una opció ben atractiva. Sortirem des de l'inici del Pla de Beret, a l'aparcament de l'Orri de l'estació d'esquí Baqueira-Beret i de seguida abandonarem el brogit dels ginys mecànics i dels centenars de persones que pul·lulen en aquest fantàstic dissabte de febrer per la base de les pistes. Trobem la tranquil·litat a la coma de l'Arriu Malo.

El paisatge és immaculat, ja que les nevades de la setmana han deixat un gruix de neu nova al voltant del mig metre. La neu acabada de caure té una blancor especial, intensa i espurnejant. Només les traces dels que ens han precedit trenquen la uniformitat d'un mantell fresc, uniforme i esponjós. Seguim una traça ben marcada que abandona l'estació i comença a remuntar el rierol. Anem planejant i guanyem alçada molt suaument en un escalfament plàcid i agradable que ens permet gaudir d'un bon tou de neu que aquest any s'havia fet pregar.

Anem seguint la traça que avança per l'esquerra del torrent (riba hidrològica dreta), tot i que un tros amunt se'n separa i s'alça per l'esquerra. Ens tornem a acostar al torrent en un replà on l'aigua serpenteja i trenca el blanc uniforme. La traça es bifurca. Podríem seguir recte amunt pel desguàs dels estanys superiors de Bacivèr, però triem la traça que marxa més a la dreta fins arribar al peu de l'Estanh de Baish de Bacivèr. El voregem per l'esquerra i ens comencem a enfilar amb un pendent una mica més fort pels vessants arrodonits darrere l'estany.

Deixem a la nostra dreta l'atractiu Tuc de la Llança i remuntem una coma oberta i amb alguns pins esclarissats. Avancem en direcció est cap a la serra de Baciverols que tenim davant, però no hi acabarem d'arribar, sinó que anem traçant un amplíssim gir cap a l'esquerra que, pujant suaument, ens portarà fins als Estanhs de Naut de Bacivèr. Som dalt d'un gran plató que en realitat és un ampli i obert circ envoltat pels tucs de Bacivèr, Marimanha i Rosari d'oest a est. Creuem tot el gran plató que avui mostra una excepcional bellesa amb la neu recent poc trepitjada i el dia assolellat.

Encarem les puntes dels esquís cap al nord i creuem longitudinalment el plató per sobre de l'estany. Gaudim de valent en aquest tram planer, ja que es mostra esplèndid, obert, fàcil i immaculat. Un cop a l'altra banda de l'estany comencem a pujar dibuixant llargues zetes pels pendents dels contraforts de la serra de Marimanha. La traça ja oberta ens facilita molt la progressió, ja que la neu s'enfonsa. Fa molta més calor de la que havien pronosticat, i el que era neu pols a primera hora va transformant-se i humitejant-se ràpidament.

Comencem a pujar més fort pels contraforts que separen els tucs de Bacivèr i Marimanha, a la carena dels quals observem unes amenaçadores cornisses, tot i que afortunadament no hem pas de passar per sota. La traça busca una debilitat d'aquest vessant i el supera per la línia més lògica i fàcil. Arribem dalt d'un petit replà on ja s'obre la vista cap al cim del Bacivèr, que tenim davant, amb la seva amplíssima pala semicircular molt i molt esquiable. Fem una llarga diagonal cap a buscar l'ampla pala, i un cop situats als pendents anem resseguint la traça existent que fa amplíssimes zetes fins pràcticament arribar a la carena.

Pocs metres per sota de la llarga carena del Bacivèr seguim una línia diagonal pràcticament directa que ens deixa al Còth deth Clòt der Os, un petit collet pràcticament sota el cim. En aquest punt carener es poden observar les immenses cornisses que es desplomen cap a l'abrupte vessant nord-est. Cal evitar acostar-se massa a la punta, i la traça prudentment se'n separa uns metres. Des del petit collet el pendent s'incrementa força, i cal fer una successió de zetes per acabar d'assolir el cim en pocs minuts.

Coronem el Tuc de Bacivèr (2.645 m.) amb els esquís als peus, i compartim el cim amb alguns altres esquiadors que han aprofitar aquest dia esplèndid. Les vistes des del cim són esplèndides. Cap a l'oest es pot seguir la vall principal de l'Aran, la del riu Garona, que gira al voltant de Viella. Més enllà el massís de la Maladeta mostra la seva amplitud. Si ens girem més cap al nord sobresurt el tuc de Maubèrme, que vam ascendir la passada tardor en una ruta molt bonica. És un dels cims més característics i espectaculars de l'Aran, i des d'aquí mostra el seu caràcter.

Estem una bona estona a l'ampli cim, coronat per una creu, tot gaudint de l'immens paisatge i del bon temps. Xerrem amb altres esquiadors que van arribant al cim, i finalment ens decidim a baixar conjuntament amb una parella molt simpàtica de Figueres. El primer tram del descens és el més dret, però amb la neu humida és relativament fàcil d'esquiar. Dic relativament perquè la neu ha transformat molt, massa, i és una neu primavera que s'enfonsa molt. Després d'un parell de girs anem fent una diagonal cap al sud, per la zona per on hem pujat, per buscar el pendent més progressiu i divertit d'esquiar. Sense complicacions anem desfent l'amplíssima pala fent unes llargues esses maldestres.

Després de la gran pala arribem a una zona de poc pendent que es creua amb una llarga diagonal on no cal remar per poc. Tot seguit encadenem dues pales més, força més curtes que la inicial, però amb un bon pendent. Llavors la cosa ja es complica, ja que la neu escasseja i no hi ha una línia clara de descens. Anem seguint algunes de les traces que finalment s'endinsen en un petit barranc força dret. El primer tram baixem com podem amb els esquís, però el tram inferior no hi ha prou neu i ens hem de descalçar uns metres. Ens fixem que hem baixat per aquest petit barranc que és una pista no balisada de l'estació d'esquí, la de l'Orri de Tredòs (considerada com doble diamant negre, és a dir, de dificultat extrema). Amb neu no hauria estat difícil, tot i que té algun pas força dret i estret.

Arribem de nou al peu del rierol ja a les envistes de l'estació. Ens retrobem amb els companys de Figueres, que havien buscat una altra línia de baixada més amunt. Acabem d'arribar a l'aparcament a primera hora de la tarda, amb una calor poc habitual per l'època i el lloc, però satisfets d'haver gaudit d'un dia fantàstic de neu i muntanya.

Imatges