Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
Molts racons del massís del Port conserven una màgia salvatge, i la cresta de la Clapissa és un d'aquells llocs. L'aresta és fina i molt aèria, però de bon pas. Algun tram més delicat de la pujada està equipat amb cadenes. En planificar malament la ruta i encadenar algunes decisions equivocades la sortida es va complicar notablement, i vam haver de recular en no trobar un camí adequat per baixar.
Resseguim el curs alt del Matarranya tot passant per les espectaculars Gúbies del Parrissal, uns engorjats molt profunts amb parets de centenars de metres. Completem el recorregut circular pujant fort cap a les Moletes de l'Arany, des d'on gaudim de les curioses formacions rocoses del Parrissal. Una ruta molt interessant amb molts al·licients. Un racó imprescindible del massís del Port.
Sobre mateix d'Horta de Sant Joan, fent-li de sentinella, trobem la petita cresta coronada pel Tossal d'Horta. Es tracta d'una marcada elevació que tot i la seva escassa alçada destaca per emergir en forma d'escarpada cresta directament des de la plana. És un passeig curt que ofereix tanmateix unes excel·lents vistes d'aquesta zona del massís del Port.
Al costat mateix del bonic poble d'Arnes el massís del Port s'aixeca bruscament amb cingles ben verticals i valls congostes. Intentem resseguir la cresta de les Gronses, però hi ha algun pas que ens supera, i acabem fent la volta a aquesta petita serra, gaudint de la verticalitat però des de sota, tot passejant pels Estrets.
L'Alta Garrotxa és una zona sorprenent, on tot i la proximitat tens la sensació d'estar fora de la civilització, en un entorn salvatge i feréstec. El Puig Bassegoda no és el cim més elevat de la zona, però sí un dels més destacats, visible des de molt lluny gràcies a la seva forma característica i el seu aïllament. Fem una ruta circular per camins poc habituals.
A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.
Sortint des de l'ermita de Sant Joan de Codolar enfilarem fins el punt més alt de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera, a través d'un camí costerut equipat amb esglaons en tres passos complicats. Des de dalt la Serra ens arribarem fins al poble d'Albarca per tornar després a remuntar pel Grau de la Mare de Déu i acabar d'arrodonir la volta per dalt la carena.
Planifiquem una ruta per l'Alta Garrotxa que ja a priori es presenta molt llarga i amb molt desnivell. Hem d'arribar al cim més elevat de la comarca, que no és molt alt, però comencem de molt avall. La sortida es complica ja que no trobem algun dels camins previstos, i arribem negre nit.
Amb tota una colla de corredors i corredores convocats per internet sortim d'Aiguafreda per fer un entrenament-reconeixement de la Cursa de la Vall del Congost. Guiats per l'ànima de la cursa, el Toni, ens endinsem pels camins d'aquesta zona del Montseny.