Berguedà

Riera de Merlès, curs mitjà en BTT

Pont romànic de Merlès

Només sortir de Santa Maria de Merlès ja creuem la riera pel bonic pont romànic i comencem a pujar fort fins al serrat dels Morts. Durant quilòmetres pedalejarem per les pistes de la carena que separa la vall de Merlès i l'altiplà del Lluçanès, tot guanyant alçada progressivament fins prop del Puig Martorell. Seguim cap al nord fins al poble abandonat de Salselles, on fem una pausa i seguim endavant cap a la Tor d'Aspà. Baixem de nou a la riera a la gran masia de Boadella, i anem seguint la riba fent pausa obligatòria a les boniques Goles de les Heures.

Ras de Clarent

Feixa superior, on hi ha la Balma del Rei

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

Rasos de Peguera

Lliscant sobre la neu als Rasos de Baix

L'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera és un lloc ideal per fer curtes passejades sobre la neu, ja sigui amb esquís o raquetes. Especialment els dies després d'haver nevat l'entorn és molt bonic, amb els avets curulls de neu i un paisatge amable i còmode. L'estació està tancada des de l'any 2004, però els caps de setmana d'hivern continua aplegant un bon nombre de persones que volen tastar la neu. Aprofitem un parell d'hores de tarda per foquejar en aquest bonic i proper indret.

Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

Roca del Joc

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

El Cafè de les Set Portes

La balma del Cafè de les Set Portes

Una gran balma sota una cinglera semicircular forma una visera gegant en una fondalada del torrent prop de Cal Escaler, a Casserres. Els ancestres van construir-hi parets a l'exterior i separacions a l'interior per adaptar aquest recer natural com a habitatge, creant un gran espai cobert. El nom deriva del nombre de portes d'accés, i la comparació de l'austeritat d'aquest racó amb el mític restaurant barceloní. Habitatge paleolític, refugi durant guerres, presó durant les carlinades, masia troglodítica... Ara un racó curiós de visitar.

Puig Terrers (2.466 m.)

El Puig Terrers des de la carena del Moixeró

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Cap de la Boixassa (1.820 m.)

La bonica cascada de les Fonts del Bastareny, a l'inici de la ruta

Des de Cal Cerdanyola marxem per la pista fins a les esplèndides Fonts del Bastareny, i d'allà caminem de pla fins a trobar el camí de Vimboca. Remuntem el torrent en fort pendent, fent una aturada a la cova del Forat de Vimboca. Pugem fort fins al coll de Galigan, des d'on anem a buscar un pas pel vessant nord que ens permet assolir al cim. Baixem fins al refugi Sant Jordi i tornem al punt d'inici pel bonic camí dels Empedrats, on l'aigua modela racons de gran bellesa.

Bòfia de la Boixedera

La Sala de les Campanes és un dels sectors més bonics

Tornem a entaforar-nos a la interessant cova situada prop de la petita ermita de Sant Jaume de la Boixedera dels Bancs. Entrem en baixada fins trobar l'estreta gatera que ens permet entrar reptant a la bonica sala del Bany de la Princesa. Ens reben dins un estol de ratpenats hivernant. Boniques formacions i petites bassetes. Sortim i continuem per la galeria principal cap a la gran Sala de l'Honor, i continuem fins la part més fonda, la Plaça de les Bruixes on hi ha uns bonics gours.

Cresta de Queralt

Tram més aeri i divertit de la cresta

Pugem a Queralt per un recorregut ben poc habitual tot cavalcant per la petita cresta que comença al camí de Sant Pere de Madrona i acaba al mateix aparcament del santuari. Grimpem un primer tram força brut, amb matolls i arbres que dificulten el pas per la carena desdibuixada. Un cop a dalt, la cresta es va definint i es va fent estreta. El darrer tram és el més entretingut i aeri, i cal grimpar i desgrimpar per un parell de bretxes més delicades (II/III).

Puig Cubell (1.460 m.) i Feixa del Cint (1.508 m.)

Grimpada fàcil però aèria al tram més vertical

A l'est del Sobrepuny s'alcen diverses protuberàncies, com el Roc de les Collades, o el Cap del Roig, on ja havíem estat. Avui enfilem l'arrodonit Puig Cubell, el qual té com a característica més destacada un avenc al seu cim. Més interessant és la Feixa del Cint, una petita cresta calcària que ens permet una breu cavalcada aèria de poca dificultat, però divertida i amb bones vistes de l'entorn. Ja de tornada intuïm els pocs indicis d'una antiga mina d'ambre situada a la baga de Picamill.

Pàgines

Subscriure a Berguedà