Bicicleta de muntanya

Arrossars de Pals i Gola del Ter

Poble medieval de Pals

Fem molts quilòmetres però sense a penes desnivell per la gran plana baix empordanesa. Planegem ràpid per la via verda del Tren Petit des de Palamós a Palafrugell, i per bones pistes de la xarxa cicluturista arribem al bonic poble medieval de Pals. Seguim cap a llevant pels extensos arrossars fins a les Basses d'en Coll, i tot seguit a la Gola del Ter, on el riu pirinenc desemboca al mar davant les illes Medes. Tornem més per l'interior, connectant Fontanilles, Sant Feliu de Boada i Torrent, i de nou prop del mar fem parada paisatgística a la platja de Castell i la cala s'Alguer.

Puig Cargol i Fitor

Santa Coloma de Fitor

La ruta inicialment prevista a la serra de les Gavarres queda bruscament escurçada pels ruixats que ens enxampen a mig camí. Tot i això encara recorrem 30 quilòmetres en itinerari circular. Sortim de Sant Antoni de Calonge i planegem fins a Calonge, on agafem la pista que segueix la carena del Puig Cabrer. La pista de seguida va pujant fort i constant, i sense pauses assolim el Puig Cargol (363 m.) Seguim cap a Fitor, però no ho fem per la pista sinó pel sender trial·ler del dòlmen Llobinar. Fem una petita pausa per contemplar Santa Coloma de Fitor i seguim per pista precària cap al Mas Calç, on la pluja ens fa girar cua. Pedalem una bona estona sota un ruixat moderat i per bona pista baixem fins a Vall-llobrega, on connectem amb facilitar amb el punt d'inici.

Vall de Santa Magdalena

Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Via Verda de la Terra Alta

Creuant un dels grans ponts de l'antic tren

El recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán és ara una agradable via verda que recorre les comarques de Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Avui pedalarem per un dels trams més interessants d'aquest recorregut, amb sortida a Arnes, al límit entre Catalunya i Aragó. Marxem cap a l'est, sempre en suau baixada passant per les nombroses estacions abandonades al peu dels pobles, i creuant més de 40 túnels i alguns bonics viaductes. Passarem al peu de poblacions com Lledó, Horta de Sant Joan o Bot, i també per indrets emblemàtics com el balneari de Fontcalda, encaixat entre cingleres i torrents plens de tolls d'aigua verda que conviden al bany. Tot baixant trobem l'Ebre i l'acompanyem un tros avall, fins a Xerta, on fem parada per dinar i tornem pedalant, ara però costa amunt.

Volta als Ports

Plans i refugi de Terranyes

Dediquem dos dies a fer una llarga volta en bicicleta pel massís del Port, primer cap al sud pels pobles del Matarranya, i tornant el dia següent per l'espina central del massís. Sortim d'Arnes i avancem per bones pistes cap a Beseit, el pantà de Pena i Pena-roja de Tastavins. Tot seguit comença un tram molt dur, llarg i per terreny inhòspit. Passem les roques de Masmut i enfilem per pistes solitàries i costerudes cap a la serra de Pena-roja i la serra Pelada. Ens desviem fins a Fredes i acabem de pujar per bona pista fins al refugi de Font Ferrera, on farem nit. El segon dia comença amb una forta baixada fins al llit del Matarranya. Llavors pugem suaument cap a la urbanització del Caro i tot seguit la gran pujada del dia cap al gran altiplà de Terranyes. Baixada vertigionsa fins a la Franqueta, i tot seguit al peu del riu creuem els magnífics estrets d'Arnes. Una ruta exigent, preciosa i solitària pel cor de les muntanyes dels Ports.

Puig-reig - Casserres - Graugés - Gironella

Arribant a Casserres sota els núvols

Sota uns núvols amenaçadors emprenem una ruta en bicicleta fàcil i rodadora, amb resguards freqüents en cas que calgui. Sortim de Puig-reig i baixem a Cal Marçal per trobar la pista que s'enfila cap al Turó de la Senyera i continua per la carena fins passar el Roseret i enfilar-se al panoràmic Roc de la Madrona. Fem visita a l'alzina dels Colls i passem per Casserres abans d'enfonsar-nos a la riera de Clarà. Voregem el serrat dels Tres Hereus i planegem fins l'estètic molí de Bellús, on contemplem la bonica cascada. Seguim cap a Graugés, on fem una breu pausa al peu de l'estany abans de seguir cap a l'ermita prerromànica d'Obiols. Baixem a la Plana, l'Ametlla de Casserres i finalment Gironella. Prenem la ruta de les colònies al peu del Llobregat, i per un bonic sender de ribera baixem fins a Viladomiu Nou on creuem la palanca. Al Guixaró prenem la carretera per arribar ràpidament al punt d'inici quan comencen a caure gotes.

Serra de Pinós i castells d'Ardèvol, Llanera i Vallferosa

Torre de Vallferosa

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Fitor

Arribant a Fitor

Sortim arran de mar des de Sant Antoni de Calonge, i després de creuar les urbanitzacions comencem a pujar els contraforts marítims de les Gavarres. Pugem fort i constant per la pista que traça una línia directa fins al Puig Cargol, vèrtex geodèsic i mirador d'aquest sector oriental de la serra. Després de la forta pujada planegem plàcidament fins al magnífic nucli de Fitor, amb la bonica església de Santa Coloma presidint-lo. Tot seguit enllacem pistes i caminets que amb alguns puja-baixa ens acosten fins a Mont-ras. Tornem al punt d'origen per la via verda del Tren Petit.

La plana del Baix Empordà

Ramat d'ovelles al voltant de Santa Cristina

Fem una llarga ruta circular per la plana central del Baix Empordà enllaçant diversos pobles amb flaire medieval. Marxem cap al nord des del bonic nucli empedrat i encibellat de Pals, i pugem fins als peus del Montgrí, des d'on seguim planejant cap al mar fins a l'Estartit, davant mateix de les Illes Medes. Baixem cap a la Gola del Ter i resseguim amunt els últims quilòmetres de l'ample riu. Connectem amb un dels seus afluents, el Daró, i el remuntem fins prop de Corçà. Anem tancant la ruta passejant pels carrers empedrats de Monells, Cruïlles, Vulpellac i Peratallada. Un itinerari molt rodador i agradable entre rius, el Meditarrani, camps de conreu i bonics pobles de pedra.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya