Canillo

Pic de la Coma de Varilles (2.759 m.)

Esquiant amb un gran paisatge de muntanyes davant

Al cap d'amunt de la vall de Ransol comencem a foquejar per la pista coberta de neu fins a trobar un petit pont. El creuem i marxem cap a l'oest sortejant un tram de bosc. S'acaba la vegetació i fem una llarga diagonal per pales amples i pendent moderat. A mesura que anem pujant el pendent augmenta, i fem unes quantes zetes al tram superior, el més dret. Coronem el cim i gaudim d'àmplies vistes abans d'encarar la baixada. Esquiem les amples pales amb neu variable, entre pols ventada i crosta. Desfem com podem el tram de bosc i tornem al punt d'inici satisfets d'una bona matinal d'esquí.

Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

Carena i pic d'Anrodat

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Pic de Noè (2.745 m.)

Avancem sota el Pic d'Escobes

Creuem tota la Vall d'Incles des de l'inici amb els esquís als peus. Planegem per bosc fins al pont de la Baladosa, i després pugem al peu del riu fins al refugi de Juclar. Entre els dos estanys busquem pales en fort pendent cap a la collada, i continuem pujant fins a la base del pic de Noè, on ens calcem els grampons per encarar el fort pendent fins sota el cim (45º). Ja a la tarda baixem amb les últimes llums enterbolides pels núvols i el fort vent. Fem nit al refugi de Juclar, gairebé colgat de neu, i el dia següent tornem enmig de la nevada.

Subscriure a Canillo