Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

• 

  Fortíssim pendent, amb els pics de Rulhe, Negre de Juclar i Escobes al fons

• 

  Contemplant els estanys de Fontargent i el pic de Rulhe

• 

  Assolim la carena i el pic de Fontargent

• 

  Seguim la carena cap al pic d'Anrodat

• 

  Estany de l'Isla

• 

  Aresta summital de l'Anrodat

• 

  Desgrimpant sobre l'estany de l'Isla

• 

  Tram abrupte amb els grans cims andorrans al fons

• 

  Baixant a l'estany de la Cabana Sorda

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont de la Baladosa Vall d'Incles (Canillo, Andorra)
• Distància: 10,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.115 metres
• Temps: 6:42 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Petites grimpades fàcils
• Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Feia dies que no pujàvem a Andorra, i encara més temps que no visitàvem la Vall d'Incles, una de les valls més boniques del Principat que recorda paisatges alpins, amb les petites cases de pedra ben integrades entremig de les pastures i sempre envolades de muntanyes punxegudes. Avui recorrerem un tram que teníem pendent des de la capçalera de la call d'Incles cap a ponent, assolint dos cims poc destacats però que ofereixen una bonica panoràmica de l'entorn, i ens permeten cavalcar una bona estona a gran alçada pel fil de la carena fronterera.

Aparquem al final de la vall d'Incles, a la zona habilidada del Pont de la Baladosa, on s'acaba la pista i hi ha una àmplia zona d'aparcament on anys enrere hi havia hagut un càmping. El dia és esplèndid, amb un matí fred a l'ombra però amb un sol que de seguida ens escalfa. Comencem a caminar quan el sol il·lumina la meitat oest de la vall, i l'ombra encara guarda la fresca matinal al recer est. Prenem el camí que marxa cap al nord seguint el curs del petit riu Manegor, al peu d'un ancestral pont de pedra. Tot pujant tindrem sempre al davant la cara sud del pic de Fontargenta, una mola rocosa i abrupta. Seguim el camí ben fresat i freqüentat en pujada moderada, i no el deixem fins al cap d'amunt, al port d'Incles o de Fontargenta.

Al vessant nord del port que fa de frontera entre els estats andorrà i francès contemplem els estanys de Fontargenta uns metres per sota. Reposem uns minuts després d'una hora i quart de caminar remuntant pel mig de la vall ampla i còmoda. Des del port també observem cap a llevant la bonica forma piramidal del pic Negre de Juclar. Just a l'altre cantó, a ponent, tenim el llarg pendent herbós que haurem de remuntar. És un pendent molt fort que es presenta feixuc i incòmode, però fixant-nos-hi anirem trobant un petit rastre de sender i fins i tot algunes fites. Comencem doncs a remuntar i guanyar metres ràpidament.

Tal com pugem anem guanyant visió cap a les muntanyes de l'entorn, i el pic Negre que semblava el més alt del sector es va empetitint entremig del Rulhe, el més alt, i l'Escobes, el més abrupte. També ens entretenim amb els estanys de Fontargent, el principal dels quals és molt extens i dibuixa una gran taca blava enmig dels prats enrosits. La contemplació del paisatge ens va distraient i fa més portable la fortíssima pujada, gairebé al límit d'utilitzar les mans. De fet en algun punt arribem a mig grimpar. Després d'una bona estona de pujada fortíssima guanyem la carena, i el pendent disminueix. Ens aturem en un bonic mirador natural que ens ofereix una dilatada perspectiva, i seguim amunt, ara més suaument resseguint el llom que ens portarà fins al cim de Fontargent (2.618 m.)

Un cop enfilats dalt de la carena, tenim per davant un llarg fil planer, suau i arrodonit pel vessant andorrà i en canvi més abrupte i rocallós pel francès. El lloc és molt agradable, fa bo i és l'hora de dinar. Ens aturem doncs uns minuts i mengem tot contemplant la línia que haurem d'anar resseguint fins al pic d'Anrodat, un bon tros més enllà. Tot seguit planegem per la carena en un tram preciós i molt suau, que ens permet contemplar relaxadament el bonic entorn. Cap al vessant nord de l'Arieja tenim una caiguda de gairebé 700 metres sobre la gran fondalada del riu de la Coma de Varilles. Cap a l'oest es dibuixen les puntes dels pics més alts del Principat.

Poc després del cim la carena gira lleugerament i s'encara decididament cap al pic d'Anrodat. Just en aquest punt comencem a contemplar ensota, a la nostra esquerra, el petit estany de l'Isla, que té dues particularitats: és ben rodó i té una illa, també rodona, al mig. Diríem que és un estany amb forma de dònut. Just a sobre s'alça un llarg pendent herbós que culmina al pic de l'Anrodat, uns 350 metres de desnivell per sobre.

Anem seguint la carena planejant sense cap mena de dificultat i gaudint sempre de l'extens panorama. A la nostra dreta, cap al nord, s'allargassa la vall d'Aston endins cap a França. Davant tenim un notable promontori, i després d'un tram planejant, quan la carena s'estreny, comencem a pujar més fort per remuntar els pendents que ens portaran al sostre de la nostra ruta, el pic d'Anrodat (2.730 m.)

El cim és ample, planer i arrodonit, i està coronat per una gran fita. Des d'aquest punt més elevat les vistes encara són més àmplies. Seguint visualment la mateixa trajectòria, contemplem a l'horitzó alguns dels grans pics andorrans, com el Serrera i l'Estanyó, i al fons fins i tot s'albira la Pica d'Estats. Més a prop, lleugerament a l'esquerra tenim el proper pic de la Coma de Varilles, on podríem arribar resseguint un tram de cresta esmolada. No hi arribarem, ja que tenim la idea de baixar cap a l'estany i el refugi de la Cabana Sorda.

Des del cim de l'Anrodat, primerament cal baixar seguint la carena, que té un vessant occidental més abrupte i encrestat. Seguim el fil i en algun punt hem de desgrimpar per terreny trencat fins al fons una marcada bretxa. Un cop al punt més baix grimpem pel cantó oposat per un mur dret però fàcil (II), i accedim a la Tossa de les Mussoles, on la carena torna a amansir-se després d'uns passos de roca més distrets.

Resseguim els prats inclinats durant un centenar de metres fins a trobar un indefinit collet equidistant entre el pic d'Anrodat i el pic de la Coma de Varilles. En aquest punt trobem una canaleta herbada en fortíssim pendent descendent. No hi ha camí i baixem costes a través, tot i que uns metres més avall trobarem un rastre de sender que ens fixem que ve d'uns metres més a l'oest, és a dir, en comptes de baixar directament des el petit collet caldria haver continuat un tram més de carena. En tot cas davant tenim una gran fondalada amb l'estany de la Cabana Sorda al fons, ja a la fosca del sol de tardor que s'ha amagat darrere el pic de la Coma de Varilles.

Baixem molt fort una bona estona seguint un sender precari, a trams indexifrable. En tot cas és una coma oberta i sempre tenim a la vista el gran estany, i més endavant el petit refugi situat al costat del desguàs. El refugi de la Cabana Sorda és una petita construcció ben condicionada, amb lliteres, taules i cadires i fins i tot llar de foc.

Al refugi tenim dues opcions de camí, una és seguir la Gran Ruta Pirenaica (senyals de GR), que torna a la vall d'Incles voltejant la muntanya de la Cabana Sorda més per sota; i l'altra opció és seguir uns senyals grocs que planegen fins a la Bassa d'Anrodat i després baixen més fort. De fet volíem triar la primera opció, que és més ràpida, i per equivocació prenem la segona. Quan ens en adonem decidim seguir endavant i arribem fins al petit estanyol on el sender baixa fort fins al camí principal del Port d'Incles. Desfem un tram de camí ja conegut i en pocs minuts arribem a l'aparcament de la vall d'Incles.

Tanquem així una bona ruta d'alta muntanya de gairebé 7 hores, fàcil i panoràmica. Hem recorregut una part de la carena nord-est del Principat, al límit amb l'Arieja, caminant a gran alçada i contemplant un bon reguitzell de pics escarpats enmig d'una abundant zona lacustre.

Imatges