Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 76,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 2.295 metres
• Temps: 8:55 hores
• Dificultat: IBP=186
• Sensació de dificultat: Força fàcil Ruta exigent per la distància i el desnivell. Tècnicament fàcil, principalment pistes i trams de camí
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tinc un dia lliure intersetmanal i l'aprofito per fer una llarga ruta en solitari pedalant al voltant del massís dels Rasos de Peguera. Parlem dels Rasos de Peguera en un sentit molt ampli, ja que la volta faldeja el massís pel seu vessant nord, però després se'n separa per abraçar també els contraforts occidentals, per exemple la serra del Jardí o la Roca Terçana, i també els contraforts situats al sud, com els cingles de Capolat, la serra dels Tossals o la serra de Queralt. És una ruta llarga, per la qual ja he previst dedicar tot el dia i portar l'avituallament necessari, ja que transita per llocs força remots, i l'únic lloc on trobarem algun tipus d'establiment, serà a Llinars, al càmping de la Vall d'Ora. La resta dels gairebé 80 km. transiten per terreny solitari de muntanya, amb bones vistes cap a Ensija, el Pedraforca, el Cadí, la Serra del Verd i el Port del Comte.

Surto de Berga amb la motxilla d'hidratació amb força aigua i menjar per passar el dia pedalant. Aigua n'aniré trobant pel camí, ja que es passa per diferents fonts, però encara fa calor i la jornada serà llarga. M'enfilo a la part alta de la vila i surto pel bonic portal de Santa Magdalena. Agafo la carretera vella de Cercs momentàniament, però de seguida la deixo i prenc una carretera secundària que marxa a l'esquerra en direcció cap a Vilaformiu i el dipòsit de runes. Recentment han reasfaltat aquest vial, i fins i tot hi han escrit els punts quilomètrics i el desnivell en alguns punts. Hi ha algun tram del 13%. La carretera puja força i aviat guanyo alçada. Es veu la zona del pantà de la Baells a la dreta. Deixo el trencant de Vilaformiu i segueixo pujant fins que l'asfalt s'acaba al peu d'una antiga gravera. La pista segueix endavant direcció al dipòsit de runes. Creo un vailet i deixo a la dreta el ramal que va a la masia de Merolla on no cal arribar. La pista s'enfila a l'esquerra fins l'antic dipòsit de runes, fa un revolt i segueix pujant fins a la granja del Pla de l'Ordi.

A la granja cal fer un revolt de 180º a la dreta, i emprendre una pista mig abandonada que entra al bosc i va pujant fent diversos revolts fins a la collada Baixa, on hi ha una cruïlla de camins i un pal indicador. Segueixo recte i la pista baixa lleugerament uns instants però de seguida torna a pujar. Contorneja la serra de Blancafort, al cap d'amunt de la qual hi ha el petit castell, i arriba a la collada Alta, on conflueix amb la pista principal que puja cap a la Figuerassa. També podria haver pujat per aquesta pista principal, però m'agrada més el camí descrit ja que és més solitari i evita més tram d'asfalt. Un cop a la pista principal, cal anar pujant per la baga de Vilosiu fins passada l'àrea recreativa de la Plana Rodona, on la pista es bifurca. Segueixo pujant cap a la dreta, i encadenant tres o quatre revolts amb pendent més pronunciat arribo al coll de l'Oreller.

Al coll de l'Oreller giro a la dreta i prenc una pista que marxa planejant darrere una tanca que impedeix el pas de vehicles. Un fort pujador em deixa sota la masia de l'Estany, sobre mateix del gran pla del mateix nom on antigament hi havia hagut un estany que es va dessecar. La pista marxa a la dreta del pla i el creua transversalment. Continua cap al nord fins que s'acaba i comença un corriol. El caminet és força ciclable, però alguns blocs de roca fan posar el peu a terra. El caminet entra a la baga de les Nou Comes i inicia un suau descens per una preciosa fageda. Vaig baixant per aquest camí humit i ombrívol, i en alguns punts baixo de la bicicleta per evitar algun tram més complicat. El lloc és molt bonic i va baixant fent un últim zig-zag fins al camí dels Planos, per on passava un antic carrilet miner. Segueixo endavant per on abans passaven les vagonetes carregades de carbó i arribo a la mina dels Graus, un curiós túnel que cal creuar. Tot seguit travesso el torrent dels Graus, i empenyent la bicicleta m'enfilo a la pista de l'altre cantó del barranc.

La pista remunta el torrent dels Graus, passa pel Portal, l'antic accés als pisos del nucli miner de Peguera, i segueix pujant suaument fins al peu del roc de Peguera. Passo per la font de Cal Coix, a recer del gran roc, amb un raig abundant. La pista volta el roc per l'esquerra fins al nucli de Peguera. Faig una petita pausa al costat de la petita ermita de Sant Miquel, al peu del cementiri, des d'on es pot contemplar les restes del poble abandonat sota mateix de les verticals parets del Roc de Peguera. Tot seguit continuo per la pista que planeja per l'extens planell de Peguera. Al fons torna a pujar uns metres fins arribar a la pista asfaltada. La segueixo només uns metres fins a la propera cruïlla, al coll de Salamó. Deixo l'afalt i marxo a la dreta en lleugera baixada que de seguida es torna pla. Avanço cap a la font de la Bruixa i giro a l'esquerra alhora que començo una forta baixada en paral·lel als cingles del mateix nom.

La baixada s'allarga fins a la font del Pi, sota mateix de la magnífica paret de Ferrús, el vessant més agreste i vertical d'Ensija, al sector sud-oest. Al costat de la masia abandonada de la Plana, sobre la font del Pi, la pista creua el torrent i s'encara cap al sud. Precisament el torrent en qüestió és el del Tec, que neix sota mateix de les parets d'Ensija, i a partir d'aquí s'engorja en una profunda fondalada. Més endavant aquest torrent es transforma en l'Aigua de Llinars. Jo vaig seguint la pista que passa al vessant dret el torrent i planeja, evitant la profunda fondalada. Passo per damunt de la casa de Cal Sec i segueixo per la pista cap al sud, en lleugera baixada. La pista sobrevola les gorges del Tec, una zona congosta i profunda a l'altra vessant de la qual es pot observar la zona de les Canals de Catllarí, i fixant-s'hi força fins i tot la petita ermita romànica de Sant Miquel. Tota aquest sector de les canals de Sant Miquel està situat al vessant oest dels Rasos de Peguera, en un terreny boscós i feréstec.

La pista planeja una bona estona sobre el congost del Tec fins que gira a la dreta i torna a pujar al coll d'Ubí, a la petita serra dels Prats. Un cop creuat el coll s'obre la visió cap al vessant nord i oest, és a dir, ja es pot contemplar la serra del Verd, el Cadí i el Pedraforca si no fos que uns núvols s'entesten en cobrir els dos pollegons. Al la dreta (oest) la pista sobrevola ara l'Aigua de Valls, i ofereix una interessant visió de la serra del Verd. Més a prop, a la seva base, els Cints de Can Blanc, uns curiosos cingles de roca conglomerada amb diferents puntes com el Morro Aguilar o el Tossal Rodó, aquest últim situat prop de la gran masia de Can Blanc. La pista és força panoràmica, i en alguns punts ens permet contemplar bones perspectives. Faig una breu aturada per aprovisionar-me d'aigua a la font del Pedró, on hi ha també bona vista cap al Cadí, i davant el petit poble abandonat de Bonner.

La pista avança ara de pla fins al coll del Pedró, i va girant cap a l'esquerra per entrar al vessant sud. En pocs minuts arribo al petit nucli de Montcalb, d'on destaca la magnífica església de Sant Pere, situada en un petit replà suspès sobre la vall, amb unes vistes precioses. L'església és força gran, sobredimensionadament alta, però esbelta i bonica i envoltada de tres o quatre cases de pedra que formen un petit nucli ben bonic. Les vistes des d'aquest mirador natural són sensacionals, i es pot contemplar el Port del Comte, el pantà de la Llosa el Cavall i les serres de Busa i els Bastets, és a dir, bona part de la Vall de Lord. L'encaració al sud fa que aquest sigui un lloc assolellat i plàcid, i com que és migdia faig una pausa llarga per dinar. El lloc no podia pas ser millor.

A Montcalb acaba la carretera asfaltada que ara prenc en baixada, però només fins al revolt de la masia de Santa Magdalena. Segueixo ara per una pista que marxa a l'esquerra i segueix baixant per sota de la casa. Continua avall cap a uns plans de pastura, i encara més avall la masia de la Costa i la petita ermita de Sant Salvador. Passat el petit edifici de culte la pista gira a la dreta i baixa suaument fins a tornar a trobar la pista asfaltada a l'alçada de la masia de Fontanella. De nou, gairebé al·lèrgic a l'asfalt, 100 metres més endavant prenc una pista trencada a l'esquerra que segueix baixant per terreny pedregós fins arribar a les primeres cases de Llinars. Planejo uns metres per asfalt al costat de l'ajuntament i més endavant el càmping de l'Aigua d'Ora, únic establiment i gairebé lloc habitat permanentment que hi ha en tota la ruta. Segueixo avall per asfalt fins a trobar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

Ara cal creuar l'Aigua d'Ora pel pont d'Espingard, com si volguéssim anar cap a Sant Llorenç, però tot just creuat el pont torno a deixar l'asfalt i marxo per la pista que neix a l'esquerra i que planeja paral·lela a l'Aigua d'Ora. Pocs metres més endavant cal tornar a creuar el riu entre l'antiga Serradora i el Molí de Bancell. La pista evoluciona de pla per la riba esquerra de l'Aigua d'Ora, però aviat se'n separa i puja fort, amb pujadors molt durs, per la base del serrat de l'Amorrador. Aquests pujadors infernals afortunadament són curts, i els més drets fins i tot encimentats, i acaben just al mirador dels Presidents. Aquest petit mirador natural en un característic revolt de la pista permet observar l'Aigua d'Ora com s'escola sota les parets orientals de Busa, i als seus peus la magnífica església romànica de Sant Pere de Graudescales.

S'acaba de moment la pujada, i ara baixo agraït a trobar de nou el curs del riu. A l'esquerra hi ha la muntanya de Taravil, amb uns forts pendents humits amb una notable fageda i diversos torrents que se'n desprenen. Baixo fins al trencant de Sant Pere, i giro a la dreta per arribar fins a aquesta petita joia del romànic català. Ubicada en aquesta fondalada remota, la petita església actual és l'únic edifici que resta d'un antic monestir benedictí. És una església en planta de creu, poc habitual a la zona, amb tres absis i un cimbori de vuit cares al creuer. La bellesa de l'edifici i la seva peculiar ubicació formen un conjunt inigualable. Tot i que hi he estat moltes vegades, m'ha vingut de gust de tornar-hi, ja que el lloc és excepcional. Vista l'església torno enrere fins a la pista principal, a la qual accedeixo tornant a creuar un petit pont. També es podria continuar per una pista secundària al vessant dret del riu, però avui toca anar per feina ja que encara queden força quilómetres.

La pista passa paral·lela al riu encaixonada entre la muntanya de Taravil i el cingle de Sant Mamet a llevant, i les parets de Busa a ponent. A la Plana-salita hi havia hagut l'antic campamant de l'Aigua d'Ora, i també hi ha la bonica rasa de les Fraus. Segueixo planejant fins al petit nucli de Sant Lleïr, envoltat de camps, i amb vistes cap a les parets de Busa i les petites masies al seu recer. Sobre mateix de Sant Lleïr abandono la placidesa de la pista en pla i baixada a la qual ja m'havia acostumat, i torno a la dinàmica ascendent. Abandono doncs la pista principal i giro a l'esquerra seguint momentànicament el GR. La pista pedregosa comença a pujar i aviat deixa el GR per continuar en direcció al petit nucli de la Móra (indicat). De nou em trobo amb alguns pujadors forts, que a més coincideixen amb una càlida primera hora de tarda. Amb el cansament acumulat de moltes hores sobre la bicicleta vaig pujant a ritme suau fins a situar-me sota l'església de Sant Andreu i la masia de la Móra. El nucli està situat per sobre de la pista, just als peus del Puig Rodon i el Puig Gertell, dues puntes de les cingleres de Taravil.

La pista encara puja una estona més, amb bones vistes enrere cap a les parets de Busa, de les quals mica en mica em vaig allunyant. L'extenuant pujada finalitza al peu de la bonica casa Gomira, a la base mateix de la cinglera, i molt a prop de la masia de la Boixedera dels Bancs, on també hi ha una petita ermita romànica dedicada a Sant Jaume. Finalitza la pujada i comença l'asfalt, de manera que deixo que la gravetat em porti per la carretera que va vorejant la base dels cingles fins a la Creu de Santa Margarida. Aquí podria continuar la pista principal asfaltada, però giro a l'esquerra i en prenc una de terra fins a la masia del Mercadal (deshabitada), on hi ha la petita ermita romànica de Santa Margarida. Aquí provo de seguir una pista sota la costa de Mercadal per intentar evitar l'asfalt del tot, però aviat m'adono que està abandonada i que la vegetació l'ha reabsorbit. De manera que torno enrere fins a la masia, i baixo pel vial d'accés fins a trobar de nou l'asfalt (el track està corregit).

Baixo per asfalt fins als camps de la masia del Cint, situada en un turó on també hi ha l'església de Sant Sadurní. La ruta raonable continuaria per asfalt fins al restaurant de Cal Majoral, i tot seguit cap a l'Espunyola. Però la jornada d'avui té un cert caràcter èpic, i encara m'atreveixo a una nova pujada forta: la pista del Malpàs. Aquesta pista és ben coneguda pel seu fortíssim desnivell. És una pista encimentada, i té trams molt durs. No pujaré fins al cap d'amunt, només fins al tercer revolt, on marxa una pista de terra que planeja sota les cingleres de Trasserra fins a trobar la pista que puja fins a la casa del mateix nom. Aquest tram no el coneixia i és ben interessant. Avança suau per una pista secundària on no hi passa ningú, ombrívola dins del bosc sota les cingleres. Desemboca al peu de la masia de Torrades, aquesta sí habitada. Per sobre de la masia marxa un caminet poc fresat cap a llevant que em porta a la següent casa, Reixacs. Per sota de la casa neix una pista que creua el torrent del Salt de Sallent i avança sota el morral del serrat de Malla. Al costat del caractertístic Roc de la Bruixa marxa un caminet fàcil i divertit entremig d'un bosc d'alzines fins als Sants Metges.

Sota l'església dels Sants Metges, al costat d'uns camps, avanço per una pista fins a l'ajuntament de l'Espunyola. De nou agafo l'asfalt però només de forma homeopàtica. Al revolt de Cal Pius, a la cruïlla de carreteres de l'Espunyola el deixo i torno a seguir el GR. Per sota la casa el caminet planeja per un tram que acostuma a estar enfangat fins a la propera masia dels Quatre Vents, medieval i d'aspecte fortificat. Entrem ja a la recta final de la ruta, i ja només cal anar seguint més o menys el GR-1 cap a llevant per una zona de camps entre l'Espunyola i Avià. Passo primer per l'església de Sant Climent, tot seguit la casa del Mas i més endavant el Molí de Casancots després de creuar la riera de Clarà que aquí forma una bonica cascada. Seguint el GR i alhora la pista principal, en lleuger ascens, arribo a Avià, i des d'aquí pel barri de la Creu i la Valldan acabo la ruta de nou a Berga.

Han estat gairebé 80 km. i uns 2.300 metres de desnivell positiu en una ruta dura però paisatgísticament variada i interessant. Hi he dedicat una llarga jornada que ha permès circular a ritme moderat i gaudir del paisatge. Un itinerari amb molts atractius i dues parts diferenciades. Al vessant nord gaudim de la bonica fageda de la Baga de les Nou Comes, l'antic nucli miner i el poble abandonat de Peguera, les parets de Ferrús a Ensija, l'engorjat del Tec i l'Aigua de Valls. També es poden contemplar bones vistes cap al Pedraforca, el vessant sud del Cadí i la serra del Verd. La segona part de la ruta ofereix uns paisatges més orientats al sud, de mitja muntanya, amb la riba de l'Aigua d'Ora, la magnífica església de Sant Pere de Graudescales, les parets de Busa i finalment els cingles de Taravil i Capolat. I entremig un munt de detalls que ens regala un paisatge solitari i salvatge, que la mà de l'home havia treballat antany, amb camps, molts d'ells erms, masies i petites ermites romàniques. Per dies amb moltes ganes de pedalar i badar davant d'un territori ric i variat.