Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 44,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.095 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: IBP=77
• Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Alguna pujada molt forta
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Dissabte al matí. Berga. El dia es lleva insegur amb núvols mitjos que tapen les capçaleres de les muntanyes. Avui surto sol amb la bicicleta, i em sembla bona idea fer una ruta de mitja muntanya, sense enfilar-me gaire amunt on hi ha els núvols. Les cingleres que sobrevolen els termes d'Avià i l'Espunyola són ben interessants, i ofereixen grans perspectives sobretot cap al sud. Aquests cingles tenen diferents morrals i puntes que serveixen de miradors naturals, i la idea és enllaçar-ne diversos. Així surto de Berga pedalant cap a l'oest per la Valldan i el barri de la Creu fins a Avià. Passada la riera de Ballús neix una pista tancada al trànsit per una tanca que comença a enfilar-se cap a la base dels cingles. Passat unes cavallerisses la pista és més precària, gira fort a l'esquerra i s'enfila de valent fins a enllaçar amb la pista que puja dels arbres blancs, també força precària i pedregosa. La pujada és molt dura, i fins i tot hi ha un pujador que s'ha de fer a peu. Més amunt, després d'una bona estona pujant, la pista conflueix amb un caminet que segueixo cap a l'esquerra fins al pla de Barons. Segueixo per dalt dels plans, sense camí definit, i en pocs metres arribo al morral de Serrapinyana (1.050 m.) on hi ha una dels punts d'enlairament dels parapents.

Des d'aquesta primera punta de morral ja es pot contemplar una bona perspectiva cap a les planes de sobre d'Avià, i més enllà la gran plana central. Al costat de la zona d'enlairament hi ha la pista asfaltada que revolta per dalt els cingles. Segueixo cap a l'oest i passo al costat de la casa de Barons, i més endavant, després d'una forta pujada, deixo la casa de la Coma a la dreta, i enmig del revolt prenc una pista a l'esquerra. La pista baixa suau fins a la riera de Clarà. La creuo i segueixo cap a l'esquerra. Ara la pista comença a pujar per terreny obac. Pedalo cara amunt una bona estona, fent diversos zig-zags per anar guanyant alçada. Passo al peu de les cases de la Closa i Marmons, i segueixo pujant fins al serrat de les Tombes, una gran extensió plana que combina arbres dispersos i prats. Prenc la pista cap a l'esquerra fins als plans de Torneula, i després d'una pujada breu però intensa arribo a Sant Salvador (1.157 m.)

Sant Salvador és un dels morrals més destacats, i ofereix una panoràmica preciosa que es pot gaudir des d'un petit banc a la punta del cingle. Al costat hi ha un vèrtex geodèsic i les restes d'una antiga església romànica. Contemplo les vistes cap a la zona agrícola de l'Espunyola, i enllà sobresurten de la gran plana central les siluetes del Montseny i Montserrat. Torno uns metres enrere per enllaçar amb la pista (fins fa poc caminet) que recorre cap a l'oest la capçalera del cingle de Sant Salvador. Incoprensiblement el bonic camí que hi havia es va transformar en pista per on no passa ningú, i ja s'ha esllavissat en algun punt. Tot recorrent aquesta pista es pot contemplar el proper morral, el de Malla. Avanço cap a l'oest planejant per dalt del cingle, sempre amb bones vistes, i finalment baixo suaument fins al pantà de l'Espunyola, aquest any ben ple. Una pista marxa al peu del torrent fins a la font d'en Canalejas, on creuo el torrent i giro a l'esquerra. La pista marxa direcció nord uns metres fins que gira totalment a l'esquerra i ara puja més fort cap al sud fins a la punta mateix del morral del serrat de Malla.

De nou molt bones vistes des d'aquesta punta que sobresurt de la cinglera al serrat de Malla (1.208 m.) Vaig seguint la pista, que ara torna a entrar cap al nord, i baixa fent zig-zags cap a la rasa del salt de Sallent i torna a pujar fins al peu de la casa de Comamorera. La pista avança cap a ponent fins al pla de Timons, on tornem a apropar-nos a la cinglera per buscar el camí d'accés al Roc Codós. El trobem anant direcció a la casa de les Fonts. Poc abans d'arribar-hi marxa un caminet molt bonic per dins del bosc, totalment ciclable, que en pocs minuts m'acosta fins al mirador del Roc Codós (1.225 m.) Si bé els altres morrals eren miradors naturals, aquest té una costrucció amb una barana que permet situar-se sobre mateix de la vertical del cingle. Una senyera marca el punt més allunyat del morral, des d'on es pot contemplar de nou una extensa panoràmica. Giro enrere fins al pla dels Timons, i sense camí definit m'enfilo pels camps erms per sobre de la casa de les Fonts. Pedalant entre ramats de vaques arribo a les envistes de la magnífica casa del Puig.

El Puig és una gran masia medieval situada al límit del cingle. Té una planta totalment quadrada, sòlida i austera, i és visible des de quilòmetres a la rodona. Des del Puig prenc un caminet que baixa cap a l'oest i s'enfonsa cap una rasa. Va ser mala idea, ja que el camí mica en mica va desaparèixer i em vaig embolicar notablement. Vaig acabar arribant a la bauma Negra, un racó al fons de la rasa d'on en va costar sortir. En total vaig perdre més d'una hora fins a trobar la forma de tornar a sortir a la pista que passa més per sobre i que si l'hagués agafat m'hauria evitat moltes penúries i esgarrinxades. El track està corregit, i cal creuar el pla superior del Puig i buscar una pista secundària que marxa cap al nord, paral·lela a la pista asfaltada que passa més amunt. Un cop retrobo la pista, vaig seguint-la. És una pista secundària que en alguns punts gairebé desapareix, però és ciclable. Sota el serrat de Runers la pista va girant primer cap a ponent, i després cap al sud, i finalment acabo arribant als camps de Tresserra, per on puc baixar fàcilment cap a la pista principal.

La pista de Tresserra baixa cap al sud seguint la rasa del mateix nom. És una pista bona que en baixada es fa molt ràpida. En pocs minuts arribo a la casa de Torrades, on es pot agafar un caminet pel peu de roca. Però com que m'he embolicat abans i vaig tard, decideixo baixar fins a l'asfalt. Aniré de l'Espunyola a Berga per la carretera en menys de mitja hora, tot i que amb temps són més interessants altres opcions, com seguir el GR-1, sempre per camins i pistes. Tanco així una ruta ben interessant pels miradors dels cingles de Capolat, amb una embardissada que m'ha fet perdre molt de temps. Dalt dels cingles les vistes són molt boniques, i permet combinar diversos trams de pistes i camins molt agradables i rodadors. Una bona alternativa per la tardor.