Cingles de Sant Salvador (1.157 m.)

Sortim de Berga, passem per Avià, i continuem pedalant per terreny agrícola força pla seguint més o menys el GR-1, principalment per pista, però amb alguns trams de camí fins a Cal Pius, l'Espunyola. Pugem cap als Sants Metges i prenem un caminet que enllaça amb la pista del pantà de l'Espunyola, on iniciem una pujada duríssima. Passat el pantà seguim una pista secundària que més endavant esdevé camí tot resseguint la cinglera. Avancem pel fil amb precioses vistes de la plana central de Catalunya i arribem fins al cim de Sant Salvador. Emprenem la tornada creuant el pla de Torneula i baixem per pistes fins a trobar la capçalera de la riera de Clarà. Aquí s'inicia una trial·lera molt divertida, força ciclable, amb alguns trams on posem els peus a terra, que baixa per les costes de Serrapinyana fins als Arbres Blancs, prop d'Avià.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 34,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 945 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=59
• Sensació de dificultat: Força fàcil Forta pujada al pantà de l'Espunyola. Trial·lera de Serrapinyana amb trams tècnics
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa uns dies d'hivern força estrictes, amb temperatures baixes, però el sol dóna molta vida, i quan apareix, el terra gebrat i dur es va amorosint. Així doncs, amb condicions hivernals plantegem una sortida fàcil prop de casa, matinal, i orientada al sol. Sortim tard, ja que esperem que la temperatura es vagi recuperant del rigor nocturn. Comencem a pedalar al centre de Berga, i marxem cap a l'oest. Avui anem a buscar el camí del Serret, ja que és molt agradable i assolellat. El camí planeja per sobre el barri del Parany, passa pel peu d'un parell de cases de pagès i va a sortir al polígon industrial de la Valldan, just a sota del petit estanyol del Serret. Baixem tot el polígon i a l'altra banda de la carretera prenem la pista que porta primer al barri de la Creu, i tot seguit a Avià. Creuem de través el nucli i baixem cap a la font de la Rovira, on seguim per una pista que passa per diverses cases i una granja abans de confluir en una altra pista més principal. Seguim a la dreta en pujada suau.

Després de la petita pujada als afores d'Avià entrem en un terreny força planer enmig d'un terreny agrícola envoltats de camps. Anem marxant en direcció sud sud-oest seguint principalment el GR-1. El GR avança el primer tram per la pista principal, però en una cruïlla de camins pren una pista mig abandonada, gairebé un caminet, més a la dreta. Anem seguint el GR principalment per una pista secundària, tot i que quan arribem en una d'asfaltada, simplement la creuem i enfilem per un caminet a l'altre cantó. Sempre tenim l'opció de prendre la pista, però el camí és més divertit. Creuem la riera de Clarà prop del molí de Casancots, i seguim per la pista encara al GR. Passem la bonica casa fortificada medieval del Mas, on girem a l'esquerra sempre seguint el GR. La pista aviat esdevindrà caminet que avança serpentejant, i en lleugera pujada, fins a l'església de Sant Climent, just a sota de la carretera de l'Espunyola. Avancem paral·lels a la carretera sense tocar-la. Passem lleugerament alçats sobre la masia de Quatre Vents, i amb un últim tram de caminet estret acabem de pujar fins a Cal Pius, el forn de l'Espunyola.

Des de la cruïlla de l'Espunyola prenem la carretera direcció Montjamor i Solsona. Passem els restaurants de cal Parera i cal Marçalet, i pugem fins a l'ajuntament, on girem a la dreta i deixem l'asfalt. Un primer pujador fort ens enfila dalt d'uns camps, i tot seguit una pista abandonada segueix pujant més suaument fins a l'església dels Sants Metges. Aquí hem de baixar de la bicicleta per creuar una rasa just a sota de la casa. L'església dels Sants Metges està situada a sota dels cingles de Sant Salvador, i els contemplem tot pedalant. Just uns metres més amunt de l'església hi ha el cementiri, i precisament en aquest punt marxa un caminet a l'esquerra. Seguim aquest camí, agradable i ciclable, que planeja uns centenars de metres fins al Roc de la Bruixa, un característic bloc de roca conglomerada arrodonida de grans dimensions. Confluïm en una pista i la seguim cap a la dreta.

Comencem a pujar per la pista del pantà de l'Espunyola, ben coneguda i temuda pels ciclistes de la comarca. El primer tram és força suau, però de seguida comença a picar fort. Hi ha un primer pujador molt dret, però força curt. Després ve una petita treva que serveix per agafar aire per a l'últim tram, molt dret, llarg i sostingut. Les pulsacions s'enfilen fort si volem recórrer tota la pista enfilats sobre la bicicleta, però amb paciència i un pèl d'esforç es pot aconseguir. La pujada és breu, tan sols un quilòmetre i mig, però intensa, amb una pujada dura amb trams endimoniats. Finalment arribem al petit pantà de l'Espunyola, que presenta un aspecte desolador, amb molt poca aigua a causa de la sequera. La poca que hi ha està coberta per una bona capa de gel. Seguim per la pista vorejant les dues rescloses del pantà, i al final el segon busquem un caminet que voreja la cua i retalla fins una pista secundària a l'altre cantó de les aigües.

A la cua del pantà fem un gir de 180º i pedalem en pujada per la pista que s'enfila a la cinglera pel cantó oposat d'on pujàvem. La pista comença suau, però també té algun pujador dur. Un cop a dalt de la cinglera ja planeja o puja suaument. Sabíem que en aquest punt hi havia un caminet que resseguia la cinglera, de fet hi havíem passat algun cop de baixada, i pensàvem que seria fàcil fer-lo de pujada, ja que el pendent és suau. El que no sabíem és que s'està obrint una pista precisament pel recorregut d'aquest camí. El sender que recorre la cinglera de Sant Salvador era molt bonic, ja que en tot moment tens una bona panoràmica de la plana del Baix Berguedà i cap a tota la Catalunya central. Malauradament aquest camí tan bonic té els dies comptats i sembla que passarà a ser pista. Trobem una excavadora a mig camí, just fins al punt on han arribat les obres, i seguim pel bonic camí que recordàvem. El caminet és gairebé del tot ciclable, tot i que el paisatge és tan bonic que cal posar el peu a terra en algun moment per contemplar-lo. Avancem seguint el fil per l'estret corriol sobre el cingle sempre en direcció est. Deixem el trencant de la bòfia de Torneula i seguim fins uns plans on trobem una pista. Marxem cap a la dreta i un últim pujador molt rabiüt ens deixa al cim de Sant Salvador.

Conegut també com la Tercera Maria, el morral de Sant Salvador (1.157 m.) és un mirador preciós de la Catalunya Central. Hi ha un vèrtex geodèsic, i un petit banc a la punta del cingle que convida a asseure's i contemplar serenament la immensitat que s'obre sota els nostres peus. S'albiren els Rasos de Peguera, el Sobrepuny, el Moixeró, la serra de Picancel, i cap al sud tota la plana central, d'on sobresurten Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Fem una breu pausa al cim per contemplar el paisatge i fer algunes fotos. Tot seguit tornem per la mateixa pista que neix i mor al cim mateix, al peu de les restes de l'antiga església romànica que dóna nom a l'indret. Desfem la forta baixada i seguim per la pista que puja suaument cap als plans de Torneula. Seguim la pista principal cap al serrat de les Tombes (nord), planejant o bé pujant suaument. Avancem ben bé 2,5 km. des del cim fins als plans de Sant Isidre, on prenem el ramal de la dreta i comencem a baixar per una bona pista.

La pista comença a baixar, fa un parell de girs marcats i arriba a la bonica casa de Marmons. Seguim baixant i entrem en terreny obac fins a la casa de la Closa, on tornem a girar i pel ramal de la dreta (indicat) seguim baixant fort fins a trobar-nos amb la riera de Clarà, gairebé al punt on podríem considerar que neix. Creuem el petit curs de la riera, i ens enfilem als plans de Can Déu, la casa que hi ha a l'altra banda. Baixem de la bicicleta per creuar la riera. Als plans neix un caminet que passa per sobre de la casa i s'enfila dalt d'un petit turonet, que també ens obliga a empènyer uns metres. Al cap d'amunt neix el sender que ja no deixarem pràcticament fins a Avià. Es tracta d'un corriol molt divertit, gairebé una trial·lera que traça una diagonal descendent per les costes de Serrapinyana (la Segona Maria). El primer tram del camí és el més difícil, amb alguns girs difícils sobre la bicicleta, i alguns salts que els ciclistes poc trial·lers o endurers com nosaltres acabem fent a peu. Acabem baixant de la bicicleta o almenys posant el peu a terra nombroses vegades, però val la pena, ja que el camí és molt agradable i majoritàriament es pot fer sobre le bicicleta.

Després d'un parell de revolts sobtats, el camí inicia una llarguíssima diagonal descendent per un corriol estret i molt divertit. Baixem fins a sobre de la casa de Serrapinyana, però seguim encara pel camí, ara planejant per un bonic bosc d'alzines fins arribar a sobre dels Arbres Blancs, on hi ha el cicuït de motocross d'Avià. Baixem l'últim tram de camí fins a la carretera, la creuem i entrem de nou a Avià. En total gairebé 4 km. de corriol divertit amb algun pas tècnic. Tornem cap al barri de la Creu i pel camí de Sant Bartomeu arribem a la Valldan i tot seguit a Berga. Tanquem així una ruta molt agradable per dies d'hivern, gairebé tota al sol. La ruta té 4 parts: una primera planera des de Berga fins a l'Espunyola, una segona pujada molt curta però també molt dura, una tercera part de caminet (ara la meitat transformada en pista) resseguint la cinglera fins a Sant Salvador, i una última de descens, amb el camí trial·ler i divertit per les costes de Serrapinyana. Divertida, completa i variada.