Les Tres Maries

Ens enfilem amb la bicicleta al cap d'amunt dels tres morrals més orientals de la serra de Capolat, coneguts popularment com les Tres Maries. Sortim pedalant de Berga i planegem cap a ponent pel camí dels llacs. Arribats al polígon de la Valldan enfilem cap a Garreta i per la carretera de Sant Llorenç al trencant de Coforb. Creuem els plans de Caubet i assolim la punta del Morral de Sobrestrada, la primera Maria. Tornem a la pista asfaltada i continuem fins al gran pla de Barons, la segona Maria, igual que la primera punt d'enlairament dels parapentistes. Seguim per la pista cap a Barons, deixem l'asfalt i creuem la riera de Clarà. Per una pista ombrívola i enfangada pugem cap a Marmons i els plans de Gragés. Planegem pel serrat de les Tombes i els plans de Torneula i acabem de pujar al morral de Sant Salvador, tercera Maria, punt més elevat i extraordinari mirador de la Catalunya central. Baixem de les costes cap al pla per la pista del Verdaguer.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 36,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 805 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En cap mapa no trobarem referència a les Tres Maries, però tothom de Berga i rodalies les coneix. Son tres grans morrals encinglerats que sobresurten de l'altiplà de Capolat i que són molt visibles i evidents des de la capital del Berguedà.

La serra de Capolat és una primera estribació muntanyosa que separa la plana de la muntanya, el baix i l'alt Berguedà, la Catalunya Central i el Prepirineu. És una serra de dimensions i alçades modestes, un territori de mitja muntanya encaixat pels termes d'Avià i l'Espunyola al sud, i Capolat al nord. Forma un gran altiplà que es trenca bruscament per unes cingleres d'entre 200 i 400 metres de desnivell que cauen cap a la zona agrícola del vessant sud. I una de les característiques més curioses és que la gran cinglera no és recta ni uniforme, sinó que forma uns grans morrals que sobresurten cap al sud, separats entre ells per sengles barrancs o rieres. De lluny, sobretot perpendicularment, es pot observar una bonica sobreposició d'aquests morrals, i concretament des de Berga se'n veuen tres. Popularment se'ls ha batejat com les Tres Maries.

Avui pujarem amb bicicleta fins al cap d'amunt d'aquests morrals, que alhora són uns extraordinaris miradors de la Catalunya Central. Es tracta d'una ruta fàcil, sempre per pista i alguns trams de connexió per asfalt, i amb una distància i desnivells moderats. Creuarem zones agrícoles, boscos de mitja muntanya i àrees de pastura als trams oberts. La ruta gairebé sempre està orientada al sud, ideal pels dies de fred. Així doncs en aquest matí d'hivern anticiclònic, esperem que el sol escalfi una mica l'atmosfera berguedana, i des de la capital de la comarca sortim pedalant amb la Sílvia en direcció cap a ponent.

Sortim cap a l'oest per sobre del barri del Parany, concretament anem a trobar el camí del Serret o també conegut com a ruta dels llacs. Pedalem per una pista que comunica diverses cases aïllades de la zona. Estem en una zona oberta de camps i pastures, per sota de la serra de Queralt que tenim a la nostra dreta. Planegem vora algunes cases i arribem gairebé a les portes del polígon industrial de la Valldan. Abans d'arribar-hi, just al punt on hi ha una tanca que impedeix el trànsit motoritzat, girem a la dreta i ens enfilem uns metres fins el llac del Serret, un petita bassa on es reflecteix la silueta dels cingles de Queralt, que tenim just al damunt. Tornem a la pista principal i just arribant al polígon girem a la dreta i pugem per una pista força dreta que ens enfila fins a la casa de Garreta, i tot seguit la carretera de Sant Llorenç.

Girem a l'esquerra i pedalegem ara per sobre de l'asfalt de la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Anem pujant per la carretera exactament 2,5 quilòmetres, just fins al trencant de Coforb. Girem a l'esquerra però no prenem la pista asfaltada de Coforb, girem encara més a l'esquerra i prenem una pista asfaltada que avança cap a la casa de can Caubet. Passada la casa seguim endavant planejant entre els prats, amb vistes cap a la plana de Coforb. Entremig de les vaques que ens miren encuriosides avancem pràcticament de pla. Trobem una altra bassa i tot seguit arribem a la punta del Morral de Sobrestrada, la Primera Maria.

El morral de Sobrestrada o Primera Maria és ben coneguda pels parapentistes, ja que hi ha una plataforma d'enlairament. El lloc és ideal, ja que la punta del morral es precipita al buit sobre els camps de la rodalia d'Avià, sense noses que pertorbin el vol. La vista des d'aquest punt és molt interessant, amb el poble d'Avià just a sota, el polígon de la Valldan a l'est, i més enllà la ciutat de Berga. A l'oest veiem el segon gran morral on ens haurem de dirigir, la Segona Maria. Però la vista més interessant, sens dubte, és cap al Baix Berguedà i la gran plana de la Catalunya interior. Contemplem el gran parcel·lament dels camps de la plana, uns verds i sembrats i d'altres marrons i llaurats. Entremig les diverses masies i la xarxa de comunicacions. També tenim una bona vista de la petita serra de Nuet, amb al seva característica forma de mitja lluna. És un lloc proper i ben bonic.

Tornem enrere fins a retrobar la pista asfaltada de Coforb i Rossinyol. Planegem cap a l'esquerra entre pastures. Passem vora de diversos masos i el petit nucli de Rossinyol i Coforb, amb diverses cases i l'ermita de sant Martí. Seguim endavant per la pista asfaltada que va girant cap al sud per arribar a la punta del següent morral, situat al final del Pla de Barons, sobre mateix de la costa de Serrapinyana. Deixem la pista uns metres per creuar entremig dels prats fins al límit de la Segona Maria, on també hi trobem un parell de parapentistes que emprenen el vol des d'aquesta punta encinglerada. Des d'aquest punt intermig podem contemplar a llevant i a ponent la primera i tercera Maries respectivament. De fet des d'aquí es pot observar clarament com la tercera té una magnitud diferent, més rellevant i sobretot amb més alçada. Ens hi dirigim tot seguit.

Tornem a la pista asfaltada i la seguim cap a l'esquerra. Passem davant la bonica masia de Barons i baixem cap al fons d'una rasa. La creuem encara seguint la pista, i pocs metres després, just enmig d'un marcat revolt de 90º passada la casa de la Coma, l'abandonem i girem a l'esquerra. Prenem una pista de terra que baixa lleugerament i fa una llarga marrada per anar a sortejar una rasa i seguir per l'altre vessant. Per terreny més obac i fangós anem pujant, cada cop més intensament fins la casa de Marmons. La pista fa un parell de zig-zags en fort pendent i segueix pujant fins al gran pla del Pi de Sant Isidre, un bosc esclarissat de pins en una zona plana, ja dalt l'altiplà. Seguim la pista principal fins la propera cruïlla i girem 180º a l'esquerra per encarar-nos cap al sud en direcció cap a la Tercera Maria.

Creuem la zona coneguda com a serrat de les Tombes, una bonica zona de prat alpí i pins de notables dimensions. Tot seguit accedim al pla de Torneula, amb la casa del mateix nom que ens queda uns metres a l'esquerra. Seguim la pista que avança entre camps erms, en una zona oberta i d'aspecte desangelat. Baixem uns pocs metres i la pista es fa més precària a mesura que s'acosta a la cinglera. Just al punt en què s'ajunta amb un camí indicat que puja per la baga, comencem una fortíssima pujada de pocs metres però molt intensa, difícil de fer sobre la bicicleta. La pujada ens deixa a tocar de les restes de l'antiga ermita de Sant Salvador, just a la punta de la Tercera Maria.

Estem al punt més elevat de la ruta, a 1.155 m., i fins i tot un vèrtex geodèsic assenyala la importància geogràfica del punt. Al costat de les restes de l'antiga ermita hi ha una senyera, el vèrtex i un petit banc tant ben posat que permet asseure-s'hi i contemplar mitja Catalunya. És un lloc molt bonic, on ja havíem estat altres vegades, a peu o en bicicleta. És un mirador extraordinari del Baix Berguedà, i les vistes s'allarguen cap a Montserrat i el Montseny. Molt a prop hi ha la curiosa Bòfia de Torneula, que hem visitat en un parell d'ocasions, i com que ja la coneixem avui no hi acabem d'arribar, tot i que val molt la pena, amb un petit estany a l'interior.

Som al cim de Sant Salvador, la Tercera Maria, i ara hem de tornar. Tenim diverses possibilitats. Inicialment havia pensat continuar cap a l'oest, ja sigui pel caminet que ressegueix la cinglera, o bé per la pista més a l'interior, i tot seguit baixar per la pista del pantà de l'Espunyola. Però com que hem sortit tard i no som especialment ràpids, ja que ens agrada contemplar el paisatge i fer fotos, veiem que comencem a tenir gana i no portem res per menjar. Així decidim posar la directa i baixar pel camí més curt. Reculem doncs gairebé 4,5 quilòmetres i passem de nou les cases de Torneula (prop), Marmons i la Closa. Just després d'aquesta última, en un revolt molt marcat la pista es bifurca, i trobem un senyal indicador. Prenem la pista que baixa cap a la dreta en direcció cap a Avià. És una pista amb fort pendent, obaga i freda, encara amb trams glaçats. La pista baixa molt ràpida i decidida, gairebé vertiginosa, primer per l'obaga de Sant Salvador, i tot seguit creua la riera de Clarà i segueix baixant pel vessant més solei de les costes de Serrapinyana. Finalment arriba a la casa del Verdaguer i per la pista a la carretera de l'Espunyola.

Un cop a la carretera de Berga a Solsona marxem 1,5 quilòmetres a l'esquerra i arribem a Avià. Ens fiquem a dins del poble i anem a buscar la pista que marxa cap al barri de la Creu, Sant Bartomeu, la Valldan i finalment Berga. Tanquem així una ruta matinal fàcil amb bicicleta en què ens hem enfilat fins al cap d'amunt de les Tres Maries, aquests morrals tan visibles i característics a la zona més oriental dels cingles de Capolat. Un itinerari agradable i rodador amb excel·lents vistes des d'aquests tres miradors naturals marians.