Serres de Santfeliu i Santamaria en BTT

• 

  Seguim la pista carenera per la llarga serra de Santfeliu

• 

  Pedalant al peu dels camps

• 

  Sant Cugat del Racó, una joia romànica

• 

  Tines de Can Reixes

• 

  Arribant a Castelladral

• 

  Descans al mirador de Castelladral

• 

  Tram de sender

• 

  Fort pujador. Al fons Valldeperes i Cardona

• 

  Planejant entre camps de cereals

• 

  Arribant a Santamaria i Puigventós

• 

  Ens apropem de nou a Serrateix

• 

  Monestir de Santa Maria de Serrateix

Al peu del magnífic monestir de Santa Maria de Serrateix comencem a pedalar i iniciem un suau descens cap a la riera de Sant Cugat. Remuntem mica en mica per la serra de Santfeliu, i recorrem la seva llarga carena en sentit sud. Darrere la també magnífica església de Sant Cugat del Racó canviem de direcció i baixem de nou fins a la riera. Remuntem cap a l'encimbellat poblet de Castelladral, on fem una pausa. Baixem molt fort fins a la riera d'Hortons i tornem a enfilar ara cap al serrat de l'Obaga Negra. Resseguirem la carena de Santamaria en sentit nord fins a la casa que l'hi dóna nom, i acabarem de planejar cap al punt d'inici entre camps de cereals.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Serrateix Viver i Serrateix, Berguedà
• Distància: 31,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 605 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Berguedà i Bages Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Mapes comarcals 1:50.000

Itinerari

Crònica

Després de molts dies canviem el blanc pel verd. Deixem momentàniament els vessants nevats i ens posem sobre rodes per gaudir dels paisatges primaverals del baix Berguedà i la part nord del Bages. Farem una ruta fàcil i rodadora, principalment carenera, ja que marxarem cap al sud resseguint la llarga serra de Santfeliu i tornarem per la paral·lela serra de Santamaria. Entremig gaudirem de la bonica església romànica de Sant Cugat del Racó, ens enfilarem al nucli de Castelladral, amb bona visió de 360º sobre la contrada i trobarem diverses curiositats que faran el camí ben entretingut. De fet reproduirem en bona mesura una ruta molt similar que vaig fer sol fa uns anys.

Ens desplacem amb la Sílvia fins al petit nucli de Serrateix, el poble més al sud del Berguedà, tot i que té més lligams amb el Bages per la facilitat d'accés. Aparquem al peu del magnífic monestir de Santa Maria (que per cert vam visitar fa un temps). Descarreguem bicicletes, ens abillem per l'ocasió i comencem a pedalar de pla per la carretera que va cap a Navàs. La deixem abans de fer el primer quilòmetre i prenem una pista a la dreta que marxa cap a Cal Jepet. Just abans d'arribar a la casa seguim una pista secundària a l'esquerra que comença a baixar. Baixem cap a uns corrals, i entremig d'unes pastures acabem de descendir fins a la riera de Sant Cugat, on confluïm amb una pista en més bon estat.

Trobem un pal indicador al costat del trencant per on hem arribat. Seguim a l'esquerra remuntant la riera de Sant Cugat en pujada suau, amb algun repetjó més enèrgic. Al cap d'uns minuts, i després d'una d'aquestes simpàtiques pujadetes, arribem a la casa dels Plans. Continuem pedalant de pla darrere la casa i davant d'uns coberts i al cap d'aproximadament un quilómetre trobem la carretera que ve de Viver i Navàs. Prenem la carretera avall durant no més de 200 metres, i l'abandonem quan trobem un trencant a la dreta que marxa cap a la casa de Santfeliu.

Deixem l'asfalt que hem trepitjat només momentàniament i comencem a remuntar la pista que mica en mica s'enfila cap a la serra de Santfeliu. No caldrà que pugem gaire, ja que en sortir de Serrateix (730 m.) ja som força amunt. Així doncs anem pujant suaument i al cap de poc ens trobem a l'esquerra del camí la creu de Santfeliu, un tipus de construcció de pedra força habitual en aquests verals, on s'ubicaven aquests símbols religiosos en cruïlles de camins o a les rodalies d'alguna masia important. De fet a l'altra cantó de la pista veiem la masia de Santfeliu, que precisament dóna nom a la serra que anirem recorrent. No cal acabar d'arribar-hi, sinó que anirem seguint la pista.

Deixem enrere Santfeliu i planegem còmodament per la pista que traça una línia pràcticament recta i amb orientació perfecta cap al sud. Guanyem uns metres fins una zona de camps, i tot seguit comencem una suau i llarguíssima baixada tot resseguint la carena. La pista se situa al límit est de l'arrodonida carena, i ofereix en tot moment una bona vista cap a les planes orientals. Pedalegem per sobre del gran pla de Viver, i tot seguit alçats per damunt de la riera de Codina. La pista ofereix una llarga visió sobre un terreny accidentat de baixa muntanya, amb turons i petites serres solcades per rieres i torrents.

Passem sota mateix de la masia d'Albesa, i seguim la llarga recta lleugerament descendent per la serra de Santfeliu. En un punt baixem més fort i tot seguit trobem un pujador sobtat que supera el petit serrat transversal de Sant Pere. Baixem més fort per pista bona però poc transitada, amb la vista posada als camps de colze que tenyeixen de groc les fondalades que tenim ensota. Passem per la vora d'uns camps, i cap a l'oest veiem enllà el nucli de Castelladral, dalt d'un turó. Més tard ens hi encaminarem, però encara hem de baixar una mica més en direcció sud fins al nucli de Sant Cugat del Racó.

A Sant Cugat del Racó hi destaca sobretot la bonica església de creu grega coronat amb un cimbori cilíndric, segons sembla únic a Catalunya. L'església té un origen preromànic, tot i que l'edifici actual data del segle XI. A l'exterior es poden observar les decoracions llombardes a les diverses cares de l'edifici. Fem una petita pausa per contemplar aquest bonic monument amb les seves diverses cares, els seus dos absis i el campanar d'espadanya.

Seguim la ruta que passa al peu mateix dels murs posteriors de l'edifici. Passada l'església i la casa que l'envolta girem a la dreta i comencem a planejar al costat dels camps. Baixem lleugerament per pista bona fins a les cases abandonades de Taurons. Tot seguit fem una baixada forta fins a la riera de Sant Cugat. Creuem la riera a gual. Afortunadament baixa poca aigua. Seguim uns metres cap a la dreta la pista que marxa al peu de la riera, tot i que la deixem pocs metres més endavant, girem a l'esquerra i comencem a pujar. Anem seguint més o menys el GR-176, la Ruta de les 20 Ermites Romàniques, tot i que nosaltres anirem seguint sempre la pista, mentre que el GR en algun punt retalla per camins no ciclables.

Un cop creuada la riera comencem per una pista en bon estat que ens anirà enfilant cap a Castelladral. Uns minuts més endavant fem una petita parada per observar la tomba Vilamorós, una antiga sepultura medieval antropomorfa excavada al límit d'una roca lleugerament alçada. Ens desplacem una cinquantena de metres des de la pista en un punt indicat amb un senyal petit pràcticament imperceptible. Tornem sobre els pedals i avancem en pujada suau i més endavant moderada. Passem al peu de les restes de la masia de cal Reixes, on la pista va girant a la dreta. Poc més amunt fem una nova parada per contemplar les Tines de cal Reixes.

Al peu mateix de la pista veiem el que sembla una barraca mig ensorrada. Però si ens hi fixem veurem que en realitat és la part exterior d'unes notables tines excavades a la roca. Si baixem a la part inferior de la roca, trobarem el desguàs de les dues tines en un forat a la roca, així com un gran relleu en forma de creu excavat a la roca. Es tracta del suport on s'encaixava la premsa amb la qual es feia el vi. Segons sembla daten del segle XVIII, i com a curiositat també cal mencionar que hi consta una inscripció amb el nom, suposem, del propietari de la instal·lació: SIDRU 1792 (sic.)

Vistes les tines que palesen la importància del cultiu de la vinya i el vi des de temps ancestrals, seguim la nostra ruta. Aviat trobem uns pujadors molt forts que disparen les pulsacions. Un parell de revolts sobtats i passem al costat de la casa de Filaborres, on s'acaba la pujada dura i avancem de pla entremig de camps de cereals. Som ja a la base del turó al damunt del qual s'hi basteix el nucli de Castelladral. Planegem fins a la carretera i ens enfilem al petit poble pel seu accés principal. Passem al costat d'una gran casa fortificada coneguda com el Castell de Castelladral i acabem de pujar al nucli, on hi ha una gran plaça suspesa al buit que és un extraordinari balcó sobre el pla del Bages. Hi ha un alberg, una església i algun edifici més. Darrere dels edificis ens enfilem fins al Castellot, la part més alta, on hi ha un vèrtex geodèsic, un punt de vigia contra el foc, un dipòsit d'aigua i sobretot un esplèndid mirador de 360º.

Fem una pausa al capdamunt de Castelladral, mengem uns ganyips i observem tranquil·lament el paisatge. Mentrestant els núvols van creixent per l'oest i pel nord. Ens intranquil·litzen una mica i decidim continuar. Baixem a la base del poblet, i prenem la carretera asfaltada direcció Súria. La deixem uns 500 metres més avall i prenem un caminet a la dreta, indicat amb senyals de GR. Fem un bonic tram de sender pràcticament pla, fàcil i molt ciclable entremig dels pins. Es fa curt, i de seguida desemboca en una pista que va baixant i baixant per la costa del Calvari en un descens fortíssim, gairebé vertiginós.

Creuem la riera d'Hortons, el punt més baix de la ruta, i continuem a l'esquerra uns metres fins a fer un revolt molt sobtat cap a la dreta on comença una llarga i constant pujada. Enfilem sense treva pel que potser és el tram més avorrit de la ruta, ja que el paisatge és poc interessant i no ens ajuda a distreure'ns de la bona pujada que ens espera. Anem progressant cara amunt fins als plans de Llastanosa, amb la casa al final dels camps. Arribem fins a la casa però mirant el mapa ens adonem que no calia. Reculem uns metres fins una petita cruïlla entremig dels camps, i seguim la ruta cap a ponent. Resseguim la pista que voreja els camps i marxa momentàniament cap al sud per fer més endavant un revolt de 180º i tornar encarar-se cap al nord.

Pugem fort uns metres més fins a sota mateix del Serrat de l'Obaga Negra, on hi ha un vèrtex geodèsic, tot i que no cal pujar-hi. La pista planeja per la base del serrat fins un marcat collet que ens obre la visió cap al sector de Valldeperes i Cardona una mica més enllà. Aquí canviem lleugerament els plans que teníem. Inicialment volíem seguir un tram més de la ruta de les ermites romàniques i baixar cap a Valldeperes. Però veient que es fa tard i les nuvolades avancen decidim escurçar i continuar per la carena sense perdre alçada. Es nota que portem poc rodatge de bicleta, i les llargues pujades se'ns fan feixugues.

Anem resseguint doncs la carena en un ambient de mitja muntanya poc interessant, a excepció de les vistes cap a la vall del Cardener i la seva capital, Cardona, d'on sobresurt el magnífic castell. Planegem per la carena, tot i que en un punt hem de baixar una mica i tot seguit afrontar un fort pujador. Superat aquest petit obstacle, ja només cal anar planejant per l'ample i desdibuixat serrat de Santamaria, vorejant camps de cereals alternats amb trams de bosc.

Resseguim el serrat de Santamaria durant alguns quilòmetres, i al final acabem planejant entre extensos camps de cereals fins arribar a la gran masia que dóna nom al sector. Passem al peu de la casa de Santamaria, la petita ermita i la més modesta masia de Puigventós. Seguim la pista encara cap al nord i uns 600 metres més endavant desemboquem a la carretera asfaltada de Cardona a Serrateix. La seguim tot planejant gairebé dos quilòmetres fins arribar de nou al punt d'origen, Santa Maria de Serrateix, que ja anem contemplant a l'altra banda dels camps a mesura que ens hi acostem.

Donem per finalitzada una ruta fàcil i rodadora en un entorn rural i de baixa muntanya. Els paisatges no són espectaculars, ja que els relleus del Baix Berguedà i la part nord del Bages són poc destacats. Però la presència humana durant els segles ha anat modelant el paisatge, i podrem anar palpant aquesta emprempta ja sigui contemplant la joia romànica de Sant Cugat del Racó, el poblet encimbellat de Castelladral, els camps ben apariats i amb bonics colors primaverals, les diferents masies que solquen el territori o d'altres rastres de la mà de l'home com premses i tines on es guardava el vi, o tombes prehistòriques. Un bon reguitzell d'elements que fan la ruta prou interessant.

Imatges