Cinglera de la Figuerassa (II)

• 

  Plans de Can Maurí

• 

  Tartera dreta i incòmoda

• 

  Cinglera de la Figuerassa, al Roc Gros

• 

  Cingles de Queralt

• 

  Pujant entre el sol i la boira

• 

  Darrer tram cap als miradors de la Figuerassa

• 

  Cinglera, la Baells i el Picancel, mirant enrere

Enfilem de nou la marcada cinglera que presideix la capital berguedana i ens porta fins un dels millors miradors de la Catalunya central. Sortim des de Berga i enfilem els estrets carrers del barri vell fins al castell de Sant Ferran, on seguim el caminet que marxa passat el pont del Diable. Al coll de Vilaformiu trobem la pista, i just als plans de sobre busquem rastres de fites fins a trobar un sender poc definit que ens porta a una tartera incòmoda i tot seguit ja guanya la cinglera. Anirem seguint al fil del precipici, passant pel Roc Gros, fins als miradors. Baixem perl camí de davant, passant per la bonica cova de Can Maurí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 8,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 775 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia de Sant Esteve ja vam començar a cremar els torrons a la Figuerassa, resseguint la cinglera, però sortint des del vessant nord. Precisament en aquella ruta vam trobar-nos amb el Lluís, un excursionista de Berga que ha netejat diversos camins, entre ells el que recorrerem avui. Ens va explicar aquell dia que havia netejat un camí des de la mateixa pista, al coll de Vilaformiu, que enfilava cap a la cinglera. Així doncs en aquest dia de Reis en què tenim un matí curt decidim provar aquesta ruta que ens permetrà enfilar-nos a la base del cingle i seguir el fil fins als miradors.

Amb la Sílvia i l'Imma sortim de Berga i enfilem els carrers del barri vell fins al cap d'amunt de la vila. Passem sota el castell de Sant Ferran per la Drecera, i de seguida deixem l'asfalt per creuar el pont del Diable i començar a pujar a la dreta seguint el PR. Passem al costat d'un parell de cases i darrere l'última trobem un caminet que enfila sota les costes del Mercadal fins al coll de Vilaformiu, situat entremig de la casa del mateix nom i les agulles del Mercadal. Poc més amunt trobem la pista de la Figuerassa, la creuem i 20 o 30 metres més avall, a l'altra costat passem un vailet que ens deixa en unes pastures.

Fins aquí seguim el camí normal de pujar a la Figuerassa pel camí costerut de la cova de Can Maurí o pel nou camí dels caçadors que ha tingut força èxit. Però just als plans sobre la pista deixem els camins coneguts i marxem a la dreta per buscar l'accés a la base de la cinglera. Aquest primer tram és el més confús, ja que és obert, i costa de trobar les fites que ens guiaran. Un cop trobades les anem seguint. Marxem cap a la dreta, pujant poc o gens. El camí és poc definit, però amb l'ajuda de les fites anem seguint el rastre de sender que ens va indicar i va netejar el Lluís.

Al cap de poc el sender comença a pujar molt fort i trobem una incòmoda tartera que ens permetrà guanyar uns metres sense la nosa de la vegetació espessa. Amb penes i treballs remuntem una tartera en fort pendent en què fas un pas endavant i dos enrere. Amb esforç i determinació superem aquests metres de tartera, i mica en mica la cinglera comença a definir-se. El caminet va seguint amunt i va guanyant alçada sobre l'incipient cingle, que cada cop és més alt i el pas més aeri. Sense adonar-nos-en ja caminem pel fil del cingle, i tenim davant nostre una llarga línia que seguirem fins al cim.

No és fins al Roc Gros en què la cinglera es dibuixa en tota la seva magnificència, i podem gaudir d'una bonica vista. Tenim per sota boires juganeres que es deixen portar pel vent. Cap amunt veiem una evident línia de cinglera que culmina als miradors i les antenes. El camí segueix sempre pel fil, i guadim del sol que escalfa un dia que ha nascut somort i que va cobrant vida. El Roc Gros és una protuberància enmig de la cinglera, situat en un punt en què aquesta fa una petita inflexió, lleugerament endarrerit, de manera que esdevé un bon punt de mira de tot el cingle.

Anem pujant guadint del paisatge i les boires que vénen i van. En mouren'ns pel fil, tenim sempre molt bones vistes. Avall tenim la ciutat de Berga i els cingles de Queralt, amb totes les seves agulles i crestes esmolades. Cap al nord el Moixeró té menys neu de la que és habitual per l'època, i tot just està emblanquinat per la tímida nevada del dia anterior. A l'esquena deixem el pantà de la Baells, amb el Sobrepuny a sobre i el Picancel a sota. Amb tots aquests elements per entretenir les nostres mirades, anem pujant xino-xano, gaudint del paisatge i de la conversa.

Passem un petit collet on arriba el camí dels caçadors pel sud i el caminet que vam recórrer fa pocs dies pel nord i que ve del castell de Blancafort. Estem ja a poca distància dels miradors, que és el nostre proper destí. Cal pujar encara uns metres més i arribem al primer dels dos miradors circulars que ofereixen una gran panoràmica de la Catalunya interior.

Reposem uns instants i acabem d'arribar fins a les antenes, el punt més alt d'aquesta llarga cinglera, amb 1.490 metres. Just passar les antenes trobem un indicador on comença el camí normal pel que baixarem, cap a l'esquerra. A diferència del camí de la cinglera que és obert i panoràmic, aquest és tancat i ombrívol, ja que transcorre sempre per dins del bosc, de manera que si volem sol podem triar el primer i si volem ombra el segon. El camí baixa fort entremig de boixeres, i després d'un llarg descens dins d'un túnel de vegetació arribem a la cova de Can Maurí, de boca ample i una profunditat de 40 metres.

Seguim baixant pel camí marcat i tornem a la pista de la Figuerassa. Creuem de nou al coll de Vilaformiu i desfem el camí ja fet d'anada. Tornem al punt d'inici creuant de nou els estrets carrers de la Berga vella. Hem continuat el procés de crema controlada dels torrons fins un cim proper i mirador exepcional. I ho hem fet per un itinerari poc conegut, resseguint la cinglera des de la base i fins al cap d'amunt. Recomanable!

Imatges