Fou de Bor. Galeria Badalona

Crònica

Fa poc temps vam visitar la sala principal de la Tuta de la Fou de Bor en una sortida social de la Secció Espeleològica del Club Esquí Berguedà. Precisament per aquelles dates ja vam acordar amb el Ramon, un company de la secció, que l'ajudaríem en un projecte que l'hi ballava pel cap: fer una immersió al sifò que hi ha al final de la galeria Badalona de la Fou de Bor. No és una empresa fàcil, ja que cal la preparació, l'entrenament, els coneixements i els equips adequats per fer aquest tipus d'activitat de risc. A més a més es necessiten força persones per transportar tot el material per la galeria, que en alguns punts és molt estreta.

Uns dies abans el Ramon ja havia preparat tota la logística, i el dia de la immersió ja estava tot a punt. Ens trobem a Bor el Ramon i el grup de suport, i ens explica com anirà tot plegat. Tot seguit ens dirigim al caminet d'accés, al final de la població, poc més amunt de l'ermita de Sant Marcel i comencem l'aproximació. El Ramon, el Jaume, el Marc i l'Ermengol ja han traslladat l'equipament més pesat amb un carretó fins a la surgència de la Fou de Bor, ja que al primer tram el camí és planer. Un cop allà carreguem els estris i comencem a grimpar pel caminet costerut, amb trams equipats amb corda, fins a la boca de la cavitat.

L'espeleobusseig és una activitat complexa i de considerable risc, on tot ha d'estat molt ben calculat. Les primeres immersions al sifò de la Fou de Bor es varen realitzar l'any 1964. Un any més tard dos espeleobussejadors, Josep Subils i Ferran Godoy, van morir mentre exploraven el sifò. El complicat rescat es va allargar diversos dies. Precisament aquest agost farà 50 anys del succés. En els anys successius es realitzen diverses exploracions subaquàtiques, i encara recentment es fan immersions per conèixer la profunditat real del sifò. Actualment s'ha arribat fins aproximadament els 400 metres de recorregut i uns 70 de profunditat, però continua...

Preparem les granotes, cascs i frontals i entrem a la cavitat on hi ha una primera gran sala distribuïdora. Si en l'anterior ocasió havíem transitat pels dos accessos de la dreta (un per anar i l'altre per tornar), ara busquem la galeria que marxa a l'esquerra i comença a baixar. És la galeria Badalona, anomenada així en honor del club dels espeleòlegs que la van descobrir. Inicialment es va localitzar aquesta galeria accedint des de la Tuta Freda, la boca que hi ha uns metres més avall de l'accés principal per on entrarem nosaltres, la Tuta Gran. Més endavant es va desobstruir el pas entre ambdues, i habitualment s'entra per la Tuta Gran, ja que l'accés és més còmode.

La galeria va baixant des del començament, i ja ben aviat es comença a estrènyer. Primer ens hem d'ajupir, i al cap de poc ja avancem reptant en una llarga gatera. No és extremadament estreta, però suficient per complicar el porteig del material per a la immersió. Anem avançant portant amb compte el material més pesat i delicat, com les bombones. La progressió és lenta, especialment en els trams més estrets. Hi ha molt fang per tot arreu, i alguns passos són relliscosos. Més endavant la galeria es va eixamplant, i ja podem avançar més ràpidament i sense tantes dificultats. Finalment un pas baix ens deixa a l'avantsala on neix el pou semivertical al fons del qual hi ha el sifò. En tot aquest tram d'accés no vam fer fotos ja que era inviable simultanejar el porteig i les imatges.

Arribem a una gran sala ampla i alta, on deixem tots els embalums. Al seu extrem un pou semivertical de 12 o 15 metres baixa fins arran d'aigua. Una corda nuada facilita la baixada, ja que a part de ser molt pendent el terra és relliscós. També hi ha una corda aèria instal·lada per facilitar la baixada del material. Utilitzarem una politxa per baixar les bombones i la resta del material pesat. Observem aquest bonic entorn mentre el Ramon prepara tot l'equip, especialment el vestit sec amb el qual entrarà a l'aigua, els aparells de mesura, els llums potents i la resta d'estris necessaris. Cal ser molt precís i meticulós en la preparació de tot aquest material.

Avui també ens acompanya en l'equip de suport el Jaume, un bussejador que a mitjans dels anys 60 del segle passat va bussejar aquí mateix, i avui ajuda i dóna suport al Ramon en la preparació de l'activitat. Després d'una bona estona el Ramon entra a l'aigua i comença la immersió. Mentrestant la resta esperem amb un cert neguit. La immersió dura uns 25 minuts, menys del previst ja que ha tingut alguns problemes amb la línia de vida, que no estava instal·lada en tot el tram. En tot cas ens explica que la cavitat subaquàtica és molt bonica, amb roca ferma i una aigua nítida. Recuperem el material, l'endrecem i comencem el camí de tornada.

Sense la pressió inicial per transportar el material coordinadament amb tot l'equip, ara a la tornada ens entretenim una mica més observant la galeria. De fet la galeria Badalona és una surgència temporal, un sobreixidor que en alguns casos de gran abundància d'aigua ha brollat intensament. La configuració tubular de la galeria i les mostres d'erosió mostren clarament aquest caràcter.

Precisament sortint de la sala del sifò, la galeria principal continua força ampla, amb mostres d'erosió lateral per la circulació temporal d'aigua. Al cap de poc el sostre es va fent més baix i ens hem d'acotar per superar alguns passos. Creuem una diàclasi de sotre baix i entrem en una zona de la galeria força concrecionada, amb estalactites, estalagmites i columnes molt boniques.

Gaudim de les boniques formacions tot recorrent el camí de sortida. La galeria encara és força ampla, i en alguns punts podem observar bassals i petits gours. Observem una zona plena d'estalagmites que creixen com un petit bosc, i al sostre sengles petites estalactites. Tot seguit entrem ja en la zona estreta que s'allarga una bona estona. Ens estirem i comencem a reptar per un tram força estret, però sobretot amb un sostre molt baix. Reptem una bona estona, transportant el material de la immersió. Després d'un llarg tram recargolant-nos i suant en els passos estrets, acabem confluint en la gran sala de l'entrada, on fem una foto de grup amb el Ramon que ha fet la immersió i tot l'equip de suport.

Hem passat un matí fresc dins de les entranyes del Moixeró, recorrent la galeria Badalona de la Fou de Bor fins al sifò, on comença el tram inundat que el Ramon ha explorat amb l'equip d'immersió. Hem conegut així un sector que teníem pendent d'aquesta gran cavitat ceretana tan interessant, contemplant la bellesa d'aquest estany subterrani únic en aquestes latituds.

Imatges