El Comabona (2.547 m.) és una de les muntanyes més interessants del Berguedà, i alhora és una muntanya fàcil d'assolir. Hi ha diversos camins que hi menen, tant des del vessant berguedà com del vessant ceretà. En aquesta ocasió vam triar el que segurament és el camí més llarg i dur per atacar el cim, ja que des de les Fonts del Bastareny cal superar més de 1.600 metres de desnivell positiu.
Poc temps enrera, en un entrenament amb els Mountain Runners del Berguedà havíem fet aquest camí, guiats pel Cinto Vila, bon coneixedor de la zona. Em va agradar molt l'itinerari, ja que tot i ser dur transita per una zona feréstega, poc freqüentada però de gran bellesa. És un itinerari ideal per fer un entrenament dur i amb molt desnivell.
El dia abans de l'excursió decidim fer aquesta ruta, sabent que era llarga i amb molt desnivell. Sortim a primera hora del matí l'Anna, l'Anne, el Toni i jo mateix, acompanyats també per la Puça i la Barna, dues setters molt muntanyenques. Aparquem el cotxe al peu mateix de les Fonts del Bastareny, i comencem a caminar per una pista que marxa des del mateix lloc on hem aparcat el cotxe. És una pista tancada amb una barrera que ens acosta fins al peu mateix de les cases del Molnell, i que segueix en direcció nord-oest. Seguirem aquesta tranquil·la pista una bona estona fins que s'acabi. La pista va pujant lleugerament, i ben aviat comencem a veure a l'horitzó el coll de Tancalaporta i el Comabona.
La pista s'acaba de sobte, i comença un camí. Creuem el torrent i seguim el camí de l'altra banda del torrent, i al cap de pocs metres prenem el camí cap a la dreta en pujada. A partir d'aquí comença un estret corriol que transcorre enmig del bosc. A mesura que anem guanyant alçada s'obre darrera nostre una espectacular imatge de la vall del Bastareny. Des que s'ha acabat la pista, el camí ja s'enfila de valent, però això només serà un petit entrenament del que ens espera.
Seguim sempre amunt, sense cap tram de descans fins arribar en un bonic prat al peu de les runes de la Pleta dels Cortals. Al costat del prat, hi ha unes parets de roca molt verticals, el punt més alt de les quals és el cap de Sadorn. Aprofitem el prat per esmorzar tot contemplant la bonica panormàmica de la vall del Bastareny al sud. Cap al nord, veiem perfectament el coll del Tancalaporta i el cim del Comabona, ara ja més aprop, però encara caldrà remuntar un fort desnivell.
A partir d'aquí comença la pujada més dura. Primer caldrà seguir el camí al peu mateix del torrent de la Muga, i el alguna ocasió creuar-lo. Podem veure aquí els efectes destructius d'un antic allau que havia arrossegat una gran quantitat d'arbres i roques. El camí cada cop és més dret. Passem per un lateral del torrent, una zona de pedra amb molt pendent que quan baixa aigua deu ser una espècie de cascada. I si aquest tram era molt pendent, encara falta començar el tram més dur de la ruta d'avui.
Un cop deixem el torrent enrera, comença un tram molt llarg i amb un fort pendent sostingut que transcorre per una zona oberta, sense vegetació. Aquest tram es fa dur, i acaba als peus d'unes roques que fan de contraforts del Puig Terrers. En aquest punt flanquegem guanyant alçada però ja sense tant pendent fins arribar al mateix coll del Tancalaporta. Fins arribar al coll, trepitgem una mica de neu en la zona obaga. Arribats al coll tenim uns moments de crisi, ja que l'Anna i l'Anne decideixen no acabar d'arribar fins al cim, ja que en aquest punt portem ja moltes hores caminant, un desnivell de gairebé 1.500 metres i força cansament. Cal tenir en compte que aquesta època el dia és curt, i ens fa por arribar ja de fosc al punt d'inici. El Toni i jo mateix intentem dissuadir-les de la idea, i finalment aconseguim que s'apuntin a l'atac final al cim. Des del Tancalaporta l'ascens final no té cap complicació, i amb pocs minuts som al cim.
És dels pocs dies en què es pot estar a dalt d'un dels cims del Cadí i no fa vent. És molt poc freqüent, i menys el mes de novembre. La temperatura és ideal, i fa un sol molt agradable. Dinem a dalt el cim, fem les fotos de rigor, i no ens entretenim ja que queden poques hores de llum. Decidim baixar pel camí que segueix la canal del Comabona, i que arriba fins aproximadament el Coll de la Bauma. Des d'aquí seguirem cap al Coll de la Bena tot seguint les marques dels Cavalls del Vent. Des del Coll de la Bena també pel camí cap a la casa abandonada de Murcarols i des d'aquí seguirem un sender local que ens aproparà al punt d'inici de la ruta. L'última mitja hora la fem amb molt poca claror, però no caldrà encendre els frontals. Arribem al cotxe pràcticament de fosc.
Ha estat una excursió molt bonica, però llarga, de més de 9 hores, i amb més de 1.600 metres de desnivell positiu. Aquesta zona a mig camí entre el Cadí i el Moixeró és realment interessant. Totalment recomanable!
Imatges de la ruta
La Puça s'avança els primers metres de camí, quan encara planeja.
Seguim la pista gairebé abandonada durant una bona estona, fins que s'acaba i comença el camí.
Quan comença el camí comença també la pujada
A mesura que anem guanyant alçada s'obre una bonica vista de la vall del Bastareny
Aprofitem també per contemplar els colors de la tardor en aquesta zona on encara hi ha arbres. Més amunt comença el prat alpí i la vegetació pràcticament desapareix.
En un tram de la ruta cal passar per dintre el torrent. En aquesta època, i més aquest any de sequera, no hi baixa aigua. A la primavera, en època de desglaç, aquest tram deu ser impracticable.
Guanyem alçada al peu mateix del torrent. Cada cop s'enfila més.
Arriba un punt en què cal superar un fort desnivell per un lateral del torrent. Remuntem un tram molt costerut de pedra.
Arribant al cap d'amunt de la forta pujada de pedra.
Més endavant el camí es torna a enfilar i el desnivell és molt pronunciat. L'Anna i l'Anne tot pujant el tram que van considerar com el més dur i pesat.
La vista de la vall del Bastareny cada cop és més formidable! Cal girar-se tot sovint a contemplar el paisatge, i alhora descansar una mica de la duríssima pujada. El desnivell és molt fort.
Al fons de la imatge es pot veure molts metres a sota el prat on hem esmorzar, la Pleta dels Cortals
L'Anna i l'Anne enmig del tram més dur de la pujada.
Estem per sobre dels 2.300 metres, i es veu neu a les zones obagues. Aquestes roques són les estribacions del Puig Tarrers.
Cap a l'est es pot contemplar tot el Moixeró, i la Tosa i el Puigllançada al fons de tot.
En primer terme veiem el Serrat de la Muga
Gairebé arribant al coll del Tancalaporta després de flanquejar als peus del Puig Terrers.
El Coll del Tancalaporta és molt ampli. Aquest punt marca la divisòria entre el Moixeró (est) i el Cadí (oest).
L'Anna, la Puça i la Barna assolint el coll del Tancalaporta.
Últims metres abans d'arribar al cim. Des d'aquí es pot contemplar la fantàstica configuració del Cadí, suau i arrodonit al sud, el vessant Berguedà, i abrupte i vertical al nord, el vessant ceretà. La paret nord estava lleugerament emblanquinada.
Foto d'equip al cim. Va costar, però ho vam aconseguir! Uns nens de Vic que estaven d'excursió amb les seves famílies ens van fer la foto.
El Toni recollint la bossa després d'esmorzar. Al cim del Comabona (2.547m.) hi ha un vèrtex geodèsic.
Cap a l'oest podem veure alguns dels cims del Cadí: Aguiló, Costa Cabirolera i el Puig de la Canal Baridana o Volturó, punt més alt de la serralada.
L'Anna i l'Anne celebren haver assolit el cim. Va costar convèncer-les!
La baixada és fàcil, però es fa llarga i el desnivell és molt fort fins arribar al Coll de la Bauma.
El dia ha estat molt agradable per caminar, amb sol i gens de vent. Les hores de claror però es van esvaint, i cal fer via.
Passat el Coll de la Bauma el camí ja s'aplana, però encara queda un bon tros fins a retrobar la font de l'Adou o Fonts del Bastareny. Cada cop queda menys claror. El sol ja només il·lumina els cims del Moixeró.
Ens havia quedat pendent veure les fonts del Bastareny, però arribem gairebé de nit, i ens hem de conformar en contemplar-les amb els frontals i fer una fotografia amb flaix.
Afegeix un nou comentari