Grau de Barrots, Serra Major, Toll de l'Ou i la Llibreria

• 

  Tram cobert del Grau de Barrots

• 

  Balcó del Priorat, amb la Morera al fons

• 

  Toll de l'Ou

• 

  Una de les escletxes de la Llibreria

• 

  Pont Natural de l'Obaga

• 

  Cova de Soronelles

• 

  La Morera de Montsant, envoltada de vinyes

Ens enfilem a la Serra Major del Montsant per un dels passos més populars i divertits, el Grau de Barrots. Creuem la part superior de la serra i baixem pel cantó nord fins al barranc dels Pèlags, on trobem les bassetes del Toll de l'Ou. Vorejant parets verticals arribem a les grans escletxes de la Llibreria, i les explorem. Continuem fins al pont natural de l'Obaga, on canviem de direcció i remuntem el llarg barranc de Vidalbar. Tornem a la Morera de Montsant baixant pel grau de l'Agnet.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Morera de Montsant (Priorat)
• Distància: 19,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.130 metres
• Temps: 8:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Tram aeri al Balcó del Priorat. Petita grimpada fàcil al grau de Barrots
• Cartografia: Montsant, Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Àrea recreativa	00:00	00:00	0
La Morera de Montsant	00:17	00:17	0,7
Grau de Barrots	00:45	01:02	2,1
Toll de l'Ou	02:05	03:07	6,6
Cova de l'Ós	00:43	03:50	8,0
La Llibreria	00:35	04:25	9,5
Pausa i visita la Llibreria	00:53	05:17
Pont natural	00:22	05:39	11,1
Cova de Soronelles	01:03	06:42	12,9
Grau de l'Agnet	01:23	08:05	17,6
La Morera de Montsant	00:24	08:29	19,5

Crònica

Tornem a posar rumb cap al sud, avui ens encaminem concretament cap a la serra del Montsant, al Priorat. Hi hem estat en altres ocasions, però ens agrada tornar-hi per assaborir el caràcter tan marcat que té aquesta comarca, on la muntanya, la vinya i els petits pobles configuren un paisatge harmoniós i singular. El punt de sortida serà la Morera de Montsant, sota les grans parets de la cara sud de la serra. Des d'aquest punt es poden pujar molts dels graus que superen els murs verticals de la serra. Els graus són passos principalment naturals que aprofiten les debilitats del terreny, tot i que alguns s'han condicionat artificialment per poder-los superar, com el que farem avui, el tradicional Grau de Barrots.

Amb la Sílvia sortim de la Morera de Montsant, o més aviat de la petita àrea recreativa que hi ha mig quilòmetre abans del poble, on hi ha una font, un aparcament i unes taules i bancs de pedra. Arribem fins al poble i anem a buscar el GR que surt des de la part més alta, al costat de la seu del Parc Natural de la Serra de Monsant. El camí puja suaument cal al nord-est, encarant-se cap a la paret de la Roca de les Onze. El paisatge és molt bonic, i contrasta la verticalitat de les parets del Montsant amb el perfil més humanitzat cap al sud, amb camps de vinya, ametllets i oliveres, i alguns petits pobles entremig.

El dia és lleig, ha plogut bona part de la nit i el cel és mig ennuvolat. Pugem amb l'esperança que el temps s'aguanti, i ens doni una treva en aquesta humida primavera. A mitja pujada trobem un indicador per accedir al grau de Barrots. Seguim el camí a l'esquerra i pugem més fort. Al cap de pocs minuts trobem uns primers passos de grimpada senzilla i ens endinsem en una escletxa entremig de la roca conglomerada. Sota una gran roca encastada trobem els barrots que ens ajuden a superar un tram vertical. Es tracta d'uns grans claus de ferro que superen un esglaó d'uns dos metres. Superat aquest pas continuem per dins l'escletxa fins a desembocar en una mena de cova, de la qual es surt per un passadís horitzonal que ens deixa en una lleixa vora el cingle. Passem per sobre la roca encastada amb l'ajut també d'uns claus, i per un pas força aeri arribem al Balcó del Priorat.

Un gran pinacle lleugerament separat de la serra principal i només unit a ella per un petit pont metàl·lic és el gran mirador natural del Priorat. Es tracta d'un mirador molt aeri amb extraodiràries vistes sobre el sud de la comarca. Contemplem el paisatge i ens meravellem de la verticalitat de l'entorn. Continuem pel camí que comença ara a vorejar el cingle. És un tram aeri, en què els passos més exposats estan equipats amb un passamà de cable. Continuant el camí en pocs minuts s'arriba al racó dels Boixets, on també arriba el Grau de Carrasclet (que ja coneixíem d'una altra ocasió). Des d'aquí tenim una gran vista cap al Balcó del Priorat on es percep perfectament la gran verticalitat, amb el poble de la Morera a sota.

Deixem la paret sud de la serra de Montsant i ens dirigim cap a la Serra Major, el gran altiplà superior d'aquest massís conglomerat. Seguint els senyals del PR avancem en pujada cap al nord fins que ens trobem amb el GR, el qual anirem seguint durant una bona estona. Avancem per terreny obert mancat de vegetació, monòton. El GR-171 va planejant, fins que es decideix a baixar cap al fons del barranc dels Pèlags. Deixem la cruïlla de la Cova de l'Ós, tot i que més tard també hi passarem. Baixem pel GR fins a trobar el riu, just al Toll de l'Ou.

Un seguit de tolls i petites cascades formen un entorn aquàtic vistós i colorista. Petites bassetes d'aigua turquesa i bells salts d'aigua que les interconnecten. Tornem uns segons enrere pel GR però l'abandonem pocs metres per sobre del barranc. Un camí evident marxa en la mateixa direcció que el torrent, però per sobre d'aquest. Anem pujant per aquest camí enmig de profusa vegetació. Pugem fins a unir-nos al PR, el qual seguim uns minuts a l'esquerra fins a la Cova de l'Ós. Visitem aquesta gran balma, que havia estat utilitzada per guardar ramats, i tornem enrere pel mateix camí. Anem seguint ara el PR durant uns minuts més, fins que poc després de la cruïlla per on havíem vingut en trobem una altra que baixa cap a la dreta. Abandonem el camí principal i baixem.

Aquest nou camí baixa i se situa a la base de les parets de roca. Avancem sempre vora la paret, vorejant fins i tot per alguns trams abalmats. Baixem arrambats a la roca, a l'esquerra, i amb abundant vegetació, a la dreta. Al cap d'uns minuts de baixar arribem a la Llibreria. Es tracta d'unes grans escletxes que mirades des de lluny, amb prou perspectiva, semblen un grapat de llibres disposats verticalment, com si fos una llibreria. Les esquerdes són molt altes, algunes potser 30 o 40 metres, i també són fondes. Algunes són practicables, i es pot accedir fàcilment a l'interior. Altres són més estretes i cal fer un cert contorsionisme. Alguna fins i tot es pot entrar per un punt i sortir per l'altre. És un lloc divertit de descobrir i explorar.

Un ruixat ens enxampa mentre visitem la Llibreria, i fem parada per dinar tot i esperant que s'espassi. Para de ploure i continuem endavant. Seguim baixant fort una estona més, i finalment planegem abans d'arribar al Pont Natural de l'Obaga. Es tracta d'un magnífic pont natural de roca de considerables dimensions situat a l'aresta dels Castells. Passem el pont per sota i continuem el camí per l'altra banda, el qual, tomba fort cap a l'esquerra (sud-est).

Des del pont natural de roca el camí comença a pujar pel barranc de Vidalbar. Pujarem durant molta estona, primer per un camí selvàtic amb vegetació frondosa. El dia s'està espatllant, i ens enxampa un altre ruixat. Trobem diverses coves i balmes per amagar-nos, i esperem uns minuts. Pugem fins passar vora la cova de Soronelles, on ens acabem d'arribar. Es tracta d'una grandiosa bauma, amb una curiosa font al seu interior. El camí continua remuntant el barranc, ara ja a la Serra Major. En aquest tram avancem per una espècie de trinxera monòtona de la qual sembla difícil acabar de sortir. Prop del Piló de Senyalets tendim cap a l'esquerra i anem a trobar el PR primer i el GR tot seguit, desfent un tram de camí ja conegut.

Seguim el GR perquè volem anar a baixar pel grau de l'Agnet, el qual passa pel peu de la roca Falconera. El camí arriba fins un mirador natural en un punt alçat al límit de la serra. Baixem fins un coll on comença la baixada del grau de l'Agnet, el qual és fàcil i se supera sense cap dificultat. Faldegem la roca Falconera i anem baixant per un bonic camí que mica en mica s'aproxima a la Morera. Accelerem el ritme els últims minuts, ja que la tempesta es veu inevitable. Només les primeres gotes ens sorprenen, però per pocs minuts esquivem una bona tempesta.

Una bona ruta pel Montsant descobrint llocs emblemàtics com el Grau de Barrots, el Toll de l'Ou, la Llibreria, el Pont Natural, la cova de Soronelles o el grau de l'Agnet. El tram del barranc de Vidalbar es fa llarg i monòton, ja que creuem transversalment la serra. Tot i això és una ruta ben recomanable i divertida.