Cova de les Lloberes

Poc abans de Sant Jaume de Frontanyà, més amunt del Santuari dels Oms, trobem una cova que s'endinsa uns 150 metres a les entranyes de la serra de Faig-i-branca. Una petita entrada dóna pas a una galeria més còmoda i llargaruda, al final de la qual la cova es bifurca. Baixem uns metres fins a la sala més gran i fonda, on hi ha petites concrecions. La cova també serveix de refugi a alguns ratpenats que ja han començat la seva hivernació.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
• Lloc de sortida: Les Lloberes de Dalt, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)
• Distància: 2,4 quilòmetres
• Desnivell positiu: 175 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Les Lloberes de Dalt	00:00	00:00	0
Entrada a la cova	00:41	00:41	1,3
Sortida de la cova	01:13	01:54	1,3
Les Lloberes de Dalt	00:33	02:27	2,4

Crònica

La previsió meteorològica per a tot el cap de setmana és molt dolenta, i sembla que només el dissabte al matí tindrem una finestra de relatiu bon temps per sortir a fer alguna activitat. Així doncs planegem una sortida curta i amb possibilitats d'escapatòria si la cosa pinta malament. Per a aquestes ocasions sempre tinc a la recàmara algunes activitats fàcils, prop de casa, però que em desperten la curiositat per alguna cosa o altra. A més a més la Serra de Faig-i-branca és un lloc ben bonic per visitar-lo a la tardor, amb el contrast de colors dels caducifol·lis i les diferents espècies de bolets que creixen abundants.

Remirant el ben amortitzat mapa del Catllaràs (Editorial Alpina) vaig veure que prop de Sant Jaume de Frontanya hi havia la cova de les Lloberes, i em vaig informar una mica, sobretot si l'accés era fàcil o calia equipament especial d'espeleologia, fet que hagués descartat l'activitat. Vaig trobar ben poca informació, però al Catàleg Espeleològic de Catalunya vol. 3 en parla, i sembla que no revesteix dificultats remarcables. Sovint aquests fenòmens tan poc freqüentats tenen la màxima dificultat en trobar-los, ja que hi ha poca informació, sovint no hi ha camins, i també moltes vegades els mapes són inexactes. De fet tan el mapa de l'Editorial Alpina com el de l'Institut Cartogràfic de Catalunya no són del tot exactes, i situen l'entrada de la cova uns centenars de metres a ponent el primer i a llevant el segon.

Enfilem camí de Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya que alberga la catedral del Berguedà, una espectacular joia romànica. Però avui no hi acabarem d'arribar, ja que un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble trencarem a l'esquerra cap al Santuari dels Oms. Arribem a pocs metres del santuari i la pista es bifurca. Abandonem l'asfalt i seguim de dret per una pista forestal que comença a baixar, tot seguit planeja i finalment puja fins al nucli de cases de les Lloberes (aproximadament 2 quilòmetres). Aparquem al peu de les Lloberes de Dalt, les cases que queden més amunt del petit nucli. Amb bon temps es podrien fer moltes altres combinacions, com sortir des del santuari dels Oms, o també del poble de Sant Jaume.

Al peu de l'última casa una pista marxa cap al nord. Comencem a caminar per aquesta pista tot planejant i fins i tot baixant una mica. La pista mor al joncar de les Lloberes, un planell que fa d'embut de les aigües que baixen dels diferents torrents de la serra de Faig-i-branca. Al pla seguim uns metres a la dreta fins a trobar els joncars, i d'aquí cal mig endevinar un camí poc evident que puja cap al nord entremig d'un bosc espès. Durant el camí tindrem bon poca vista a causa de la densitat del bosc i el vessant tancat. Trobem alguns senyals de pintura fluorescent, pràctica habitual de caçadors. En tot cas el camí es pot seguir sense problemes i anem pujant. Trobem una primera font, i un bon tros més amunt una font més evident on hi ha també una captació d'aigua. Es tracta de la font dels Cóms, prop de la qual trobem ja l'entrada de la cova.

Des de la font veiem que el camí segueix uns metres cap al nord, fins i tot hi ha alguna fita. Seguim el camí 30 o 40 metres amunt fins que sota una cinglera de conglomerat, enmig del bosc, trobem la boca de la cova. L'entrada és estreta, potser fa mig metre d'alt i una mica més d'ample, però veiem que cap a dins s'eixampla i es fa més alta. Així doncs preparem els frontals i una petita torxa de llum que ens permetrà veure'ns-hi més, ens ajupim i entrem a la cova.

Només entrar la cova s'eixampla, i trobem una galeria horitzontal d'uns 15 metres. Avancem per aquesta còmoda galeria fins arribar un punt en què s'estreny i es bifurca. Seguim primer a la dreta, mig grimpant sense cap dificultat per uns blocs de conglomerat. A sota veiem un forat practicable, que sembla que connecta amb el camí de l'esquerra. Seguim però endavant per la part més ampla, que ara puja fort per un terreny de detritus. Arribem fins al punt més alt que ens permet caminant. Es podria continuar més amunt escalant o grimpant amb molt de compte, però probablement només es pot arribar fins on arriba la vista, així que no ens arrisquem. Tornem enrere fins a la bifurcació.

Ens fixem que a la paret de la dreta hi ha un parell de ratpenats que hivernen penjats cap per avall. Els faig algunes fotos procurant no molestar el seu plàcid son. En aquest punt de la cova és on podem contemplar les concrecions més destacades, amb petites columnes càrstiques d'un color blanquinós molt bonic. Les restes calcàries han anat produïnt diferents formes curioses, rebregades i de diferents tons clars. Mirant amunt algunes d'aquestes columnes tenen una mida considerable.

Seguim ara la galeria de l'esquerra, a la qual cal entrar per un pas més estret i baixar mig desgrimpant 2 o 3 metres. Davant nostre s'obre una galeria llarga d'uns 20 o 30 metres, uns 2 o 3 d'ample, i d'altitud variable, però en alguns punts pot superar els 7 o 8 metres. Avancem per aquesta galeria, fixant-nos en algunes concrecions que apareixen a banda i banda, i sobretot cap al sostre.

Al final d'aquesta galeria més gran veiem alguns forats i gateres que permetrien avançar uns metres més per terreny però molt estret, i com que sabem que no hi ha cap altre tram destacable no avancem més enllà. Així doncs després de contemplar els diferents detalls de la sala més gran tornem enrere, grimpem fins al pas més estret, i anem a buscar el passadís que ens permetrà sortir. Abans però ens fixem en alguns insectes que habiten la cova, així com unes aranyes de mida considerable que teixexen les seves teranyines ben endins de la cova.

Fora de la cova veiem que el temps ha anat empitjorant, cada cop està més tapat i aviat plourà. Així doncs emprenem el camí de tornada. Baixem de nou fins a la font i veiem que hi ha un camí que marxa cap a ponent. El seguim i anem baixant progessivament fins arribar sense cap mena de dificultat al punt d'origen, tancant així un breu itinerari circular.

Vora les cases de les Lloberes ens entretenim al bosc mirant bolets, força abundants aquest octubre, just abans que un ruixat ens convidi bruscament a marxar-ne.

Hem visitat la cova de les Lloberes, una gruta enmig de terreny de conglomerat però amb petites concrecions calcàries. És una activitat breu i fàcil per fer una matinal senzilla tot coneixent un altre detall del Berguedà. Especialment recomanable a la tardor, combinant-ho amb la visita al poble de Sant Jaume de Frontanyà i els seus entorns, i els boscos del voltant que prenen tonalitats multicolors.