Pic de Clavera (2.721 m.)

Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Montgarri Naut Aran (Val d'Aran)
• Distància: 27,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.450 metres
• Temps: 13:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Petita grimpada una mica aèria al final.
• Cartografia: Pass Aran, Editorial Alpina (1:25.000) o Montgarri - Mont Valier, Ed. Alpina (1:25.000), descatalogat

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Montgarri	00:00	00:00	0
Palanca de Montgosso	01:12	01:12	5,7
Prats de Clavera	00:53	02:05	8,2
Estanyet de Clavera	02:54	04:59	11,8
Bretxa de Clavera	01:39	06:38	13,4
Pic de Clavera	00:30	07:08	13,7
Pausa	00:40	07:48
Coll de la Pala Clavera	00:23	08:11	14,2
Prats de Clavera	02:47	10:58	19,0
Montgarri	02:31	13:29	27,1

Crònica

Les coses no sempre surten com un les havia planejat. A vegades circumstàncies sobrevingudes imprevisibles fan que calgui canviar de plans sobre la marxa. Però a vegades també hi ha circumstàncies que sí que es poden preveure, i no fer-ho té conseqüències. En el cas d'aquesta sortida una barreja d'imponderables i la falta de previsió o prudència necessària van provocar que el que podia haver estat una excel·lent sortida d'alta muntanya es convertís en una llarguíssima i fatigosa excursió amb interès limitat.

Havia planificat una sortida de dos dies a l'alta muntanya pallaresa per fugir de l'onada de calor que havia envaït les terres baixes. La idea era coronar el pic del Mont Valier, conegut com el Senyor de l'Arieja per la seva prominència i presència imponent, fer nit al refugi d'Estagnous, al vessant del Coserans, i el dia següent tornar per una via ferrada i per un tram de carena i cresta fins al cim del Barlonguera. La idea era ben engrescadora. El punt de sortida havia de ser la borda de Perosa, poc més amunt de les cases de Bonabè, on fa uns anys hi havia hagut la pista d'esquí de fons del mateix nom (pista forestal entre Alòs d'Isil i el Pla de Beret).

La previsió del temps era molt bona per dissabte i molt dolenta per diumenge, de manera que el més raonable hauria estat planejar una sortida d'un sol dia i evitar el risc de tempesta, boires i ruixats forts que totes les previsions del temps indicaven. Però l'excés d'optimisme ens va fer pensar que no n'hi hauria per tant. Vam fer un petit canvi en el recorregut per allargar la part de dissabte i escurçar la de diumenge consistent en sortir des de Montgarri, de manera que faríem un tram pesat de pista el primer dia i l'evitaríem el dia següent. Aquesta aproximació va ser més llarga del que també havíem pensat, uns 8 quilòmetres que vam acabar fent per partida doble.

Sortim amb la Sílvia de Montgarri d'hora, i caminem per la pista durant 5 quilòmetres i mig fins el trencant de la palanca de Montgosso, per la qual creuem la Noguera Pallaresa i avancem pel camí de la riba esquerra. Aquest tram de pista es fa força feixuc i avorrit. El camí és més distret, però encara queda una estona fins arribar als Prats de Clavera, on començarem a pujar. Des de la sortida portem més de 8 quilòmetres pels quals hem invertit dues hores. Comencem la pujada ja amb força sol i calor.

Seguim ara el Camí de la Llibertat, marcat com a GR, i que rememora les rutes que seguien refugiats francesos durant la Segona Guerra Mundial fugint de la barbàrie nazi. Jueus, combatents francesos i famílies senceres utilitzaven aquests difícils camins d'alta muntanya per escapar-se del seu país ocupat. Excepte els pocs afortunats que comptaven amb el suport de xarxes d'evasió al vessant català, la majoria serien empresonats pel règim col·laboracionista de Franco i conduïts a presons espanyoles o extradits. És esfereïdor pensar com persones poc habituades a la muntanya i amb mitjans precaris creuaven aquesta zona escarpada perseguint l'anhelada llibertat.

El camí que seguim enfila el bonic barranc de Clavera, amb un pendent constant i sostingut entremig d'extensos prats alpins, ara especialment bonics amb el verd més intens de la tardana primavera pirenaica. Anem pujant mica en mica, i aviat la Sílvia es comença a trobar malament, i ens plantegem de girar cua. Hauria estat el més assenyat. Però després de descansar una estona prop de l'estanyet de Clavera sembla que es troba millor i continuem. Pugem ara més fort abandonant el prat alpí i emprenent una tartera i algunes zones amb congestes de neu de considerable dimensió. Pugem de dret cap a la bretxa que hi ha a l'est del pic de Clavera. Una última grimpada i arribem a la bretxa que separa les comarques del Pallars i el Coserans, l'estat espanyol i el francès, la llum i la fosca.

En arribar al coll s'obre la vista cap al nord, i contemplem d'aprop el Mont Valier, el que havia de ser el nostre objectiu. També veiem un extensíssim mar de boira que cobreix l'Arieja, avantsala del canvi de temps pronosticat. La Sílvia es torna a trobar malament, i veiem que no té sentit continuar endavant i saltar al vessant nord, pensant sobretot que l'endemà ens costaria de poder tornar pel temps. Així doncs renunciem al cim que teníem a 1:30 aproximadament i decidim girar cua. Abans però enfilem el proper cim de Clavera. Enfilem a l'esquerra per terreny aeri grimpant en diversos punts fins assolir el pic, coronat per una gran fita. Des d'aquest punt tenim una extensa panoràmica del proper Mont Valier al nord-est, i el gran mar de boira que cobreix l'Arieja. Al cantó contrari, de lluny, el massís de la Maladeta i a l'oest la bonica carena i cresta que culmina al pic de Barlonguera, que també era un dels objectius de la planificació inicial.

Baixem per l'aresta sud-oest, més fàcil, ja que es pot baixar caminant. En poca estona arribem al coll de la Pala de Clavera, on hi ha un monòlit dels Espais de la Memòria. Baixem fins a retrobar el camí de pujada, i el desfem poc a poc. La tornada es fa llarguíssima, tant per la pròpia distància com per la indisposició de la Sílvia que fa que el descens sigui molt dur. Els 8 quilòmetres addicionals de tornada al punt d'inici fan encara més feixuc el retorn.

Probablement si haguéssim tingut la prudència de canviar l'objectiu en base a la previsió meteorològica hauríem pogut pujar el Mont Valier, sortint i arribant a la borda Perosa. Però la il·lusió de mantenir la idea inicial, prou atractiva però inviable amb el temps previst, sumat a una indisposició van provocar que acabéssim fent una ruta molt llarga i feixuga. De tot s'aprèn, especialment de les circumstàncies negatives.