Barranc de Lloret i els escarrissons

Fem un intens recorregut per una de les zones més feréstges del Massís del Port. Remuntem el barranc de Lloret fins a trobar el més costerut barranc de Pregunter. Superem l'enginyós pas de l'escarrissó de Borosa i flanquequem per sobre la Roca del Migdia. Avancem per la part superior del congost barranc d'Orió en un entorn esquerp farcit d'agulles rocoses, forats i profundes fondalades. Enfilem per contemplar el gran pont natural de roca conegut com l'Ull del Ciclop, i tornem baixant per les escales de l'escarrissó de Barretes. Ruta espectacular, enravessada i exigent.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Veïnat de Lloret, Roquetes (Baix Ebre)
• Distància: 14,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 970 metres
• Temps: 07:50 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil. Camins poc definits en alguns trams
• Cartografia: El Port (nord), Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

"Si us persegueix un bou, correu sempre cap avall". Aquest és l'angoixant consell que ens va donar un botiguer de Roquetes, on vam parar a comprar unes vitualles camí de l'inici de la ruta, en explicar-li que ens dirigiem cap al Barranc de Lloret. En veure la nostra cara de perplexitat va afegir que normalment són animals pacífics, i que no patíssim, però sí anéssim amb compte. I és que prop del petit nucli de Lloret hi ha una gran explotació ramadera que té bous braus pasturant lliurement per la zona.

De nou amb la Pilar, el Pep i la Sílvia ens dirigim fins al petit nucli de Lloret, format per unes poques cases disseminades. Per arribar-hi cal agafar la carretera TV-3421 entre Roquetes i Mas de Barberans, i uns tres quilòmetres abans d'aquesta població, al Pla de la Torta, cal agafar una pista asfaltada cap a la dreta seguint l'indicador del Barranc de Lloret. Seguirem la pista que remunta la part baixa del barranc durant aproximadament 7 quilòmetres, fins que queda tallada per una reixa. Abans d'arribar-hi ja hem vist alguna ramaderia amb braus, però tancats. Aparquem, ens posem a punt i comencem a caminar.

La ruta d'avui és una caminada que recorre els barrancs de Lloret, Pregunter, Orió i Barretes a certa alçada, i ens permet contemplar una zona molt abrupta, farcida d'agulles i curioses formacions rocoses, i alhora amb profundes fondalades de centenars de metres. Cal destacar el pas dels escarrissons de la Borosa i de Barretes. Un escarrissó, en llenguatge de la gent del Port, és una mena de grau, un pas vertical o una canal equipada antigament amb algun tronc les branques del qual servien com a escales, i que normalment construïen llenyataires. Actualment en aquests passos hi ha unes escales rústiques de fusta, que permeten un pas prou segur i enginyós per superar trams de difícil accés. Es tracta d'una ruta exigent, amb pujades i baixades constants i per un terreny esquerp, on cal parar atenció i no pedre el camí.

Comencem a caminar per la pista de terra que marxa a la dreta de la reixa, i que creua el torrent per un pont de fusta. A l'altra banda del pont seguim a l'esquerra, descartant el de la dreta que puja cap a la Cova Pintada. Trobem l'indicador dels Bufadors de Lloret, que són surtidors naturals d'aigua subterrània. Aquests dies el barranc és sec, i no podem veure aquest curiós efecte. Seguim el camí i poc més endavant es torna a bifurcar. Descartem el camí que marxa de front en direcció al Racó del Moro i prenem el que gira a la dreta i comença a remuntar el costerut barranc de Pregunter.

El camí comença a pujar fort, passa al peu de la Cova de Pregunter i serpenteja per un terreny escarpat, farcit d'agulles i esperons rocosos. Avancem pel barranc guanyant alçada ràpidament i contemplant la bellesa d'aquest terreny rocós caòtic. Ens entretenim contemplant algunes formacions peculiars, com agulles i alguns ponts de roca. Fem algun zig-zag per superar el fort desnivell del terreny, i un bon tros amunt creuem una petita tartera. Seguim pujant fort fins trobar l'escala de l'Escarrissó de Borosa. Pugem l'escala, situada estratègicament en un pas vertical. Poc més amunt una altra petita escala ens acaba d'enfilar fins pràcticament el Coll de Morralets. Sembla que els morralets són, també en nomenclatura del Port, les innumerables agulles que s'aixequen en aquest peculiar entorn.

Un cop al coll trobem una cruïlla de camins, i hem de descartar tan els que marxen a la dreta com a l'esquerra. Can tendir a l'esquerra però fent una "U" invertida, com si tornéssim cap a la mateixa direcció per on veníem, però una mica més endavant. Hem de seguir la indicació sobre una roca cap al Coll de Lloret. Baixem uns metres i creuem un petit pas de roca. Avancem ara de flanc cap a la part superior de la gran Roca del Migdia, seguint sempre els pocs senyals vermells que anem trobant i que són la principal forma d'endevinar el camí. Caminem per un tram estranyament planer i ens aturem en una petita bauma on hi ha la Font de la Roca de la Penya, un petit abeurador natural. Ens aturem perquè comença a ploure lleument, però s'acosta una tempesta, i aquesta bauma sembla un bon refugi. Aprofitem per dinar i la tempesta passa de llarg i descarrega més vora mar.

Passem per sobre el gran esperó de la Roca del Migdia i comencem a endinsar-nos al Barranc d'Orió, una zona encara més feréstega. El camí és poc evident, i cal parar molta atenció a no perdre els escassos senyals vermells. El trànsit pel barranc es fa a considerable alçada, i en alguns punts sota els nostres peus s'esbalcen engorjats de centenars de metres de profunditat. És una zona molt bonica, allunyada de la civilització, en què no vam veure ningú, només alguna cabra salvatge a la llunyania. La ruta és un puja baixa constant, amb algun pujador exigent. Ens anem endinsant en el barranc, i la sensació és que cada cop ens allunyem més de la civilització. Mirant el mapa veiem que som lluny, però que queda més de la meitat de distància per fer, i fa hores que rondem. Finalment arribam al fons del barranc d'Orió i creuem a l'altra banda. Fa hores que veiem l'altra banda del barranc, però ha costat d'arribar-hi.

Continuem avançant pel camí que transita ara per una zona de vegetació més espessa. Això fa que potser aquest tram sigui una mica més monòton, ja que no gaudim tant de les vistes cap a les curioses formacions rocoses de l'entorn. En algun moment sí que s'obren vistes, i per exemple, contemplem un gran monòlit rocós que aixeca gairebé del fons del barranc. Un bon tros més endavant veiem a dalt de la serra, a la nostra dreta, un gran pont de roca natural. És força amunt, però amb el Pep sucumbim a la temptació d'arribar-nos-hi, pujant per un fort pendent sense camí. Es tracta de l'Ull del Ciclop, un gran arc de roca natural situat dalt la carena. Creuem l'arc i gaudim de la seva majestuositat i esveltesa.

Després de la visita a l'impressionant arc de roca, i encara bocabadats, seguim pel camí que flanqueja el barranc d'Orió direcció sud, sempre per terreny complex. Comença a ploure just quan canviem de barranc i entrem al de Barretes. Cada cop l'entorn és més sinuós i feréstec. Anem baixant fins a creuar el fons del barranc, en un punt de vegetació molt espessa i on es fa difícil seguir el camí, més encara plovent. En pocs minuts arribem a l'escarrissó de Barretes, un altre pas equipat amb una escala rústica de fusta que ens permet superar de baixada una canal vertical. Continuem passat l'escarrissó pel vessant dret del barranc, i mica en mica anem guanyant vistes cap a les caòtiques parets de roca de l'altre vessant, al sector del barranc d'Orió. Veiem com aquest s'esmuny endins, entre la roca, formant una zona congosta i vertical.

Pugem de nou uns metres força durs fins a guanyar una zona ja més oberta i fàcil d'avançar. Arribem prop del Coll de Lloret on trobem una pista que prenem a l'esquerra i en baixada. Avancem ara molt ràpid, i si fa una estona dèiem que no avançavem sobre el mapa, ara en pocs minuts ens en polim un bon tram. Baixem per pista fins al Coll Ventós, on s'acaba i comença un camí també còmode, per terreny obert. Un bon tros avall veiem de lluny els primers bous braus, i ens neguitegem una mica. Semblen uns animalons ben pacífics, pasturant tranquil·lament. No els molestarem pas, i per sort els veiem a certa distància. El camí mor en una pista ja pròxima al Mas del Cansalader, i baixem per la pista fins que arriba a la reixa prop de la qual havíem iniciat la ruta.

És sens dubte una ruta molt bonica, i que permet entendre l'autèntica magnitud i personalitat del Massís del Port, molt més feréstec i abrupte del que alguns pensàvem. És un itinerari dur, amb constants pujades i baixades, algunes força exigents. Gaudirem però d'una tranquil·litat poc freqüent en un terreny d'aventura que omplirà tots els nostres sentits. Del tot recomanable!

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta