Les Cambrotes

Tornem a endinsar-nos en les grans escletxes que es formen al sector sud dels Cingles de Vallcebre, algunes de les quals totalment cobertes formant llargues cavitats. Gairebé vora el cingle, i per efecte del trencament de grans llenques de roca que es desprenen de la cinglera, hi ha un laberint d'escletxes, algunes de les quals permeten l'accés amb més o menys dificultat. Algunes escletxes estan connectades per estrets passadissos o forats entremig dels nombrosos blocs encastats.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / espeleologia
• Lloc de sortida: Grau de la Mola, Carretera de Sant Corneli a Fumanya, Fígols (Berguedà)
• Distància: 6,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 265 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. L'accés a alguna de les escletxes és complicat, i cal corda. Cal anar amb molt de compte amb alguns blocs inestables.
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Fa pocs dies vam tenir una gran sensació de descoberta en accedir a un lloc fins llavors desconegut per nosaltres, i ben poc referenciat. Es tracta de les Cambrotes, que com el seu nom ve a indicar, es tracta d'un conjunt de "cambres" o espais que es formen entremig de les grans escletxes que provoca el trencament dels cingles de Vallcebre, gairebé al fil de la cinglera. En aquella ocasió féiem una ruta pel sector meridional dels Cingles de Vallcebre, ja amb la idea de veure què era això de les Cambrotes, que surt mencionat en alguns mapes, però sense tenir una idea molt clara. Com que l'excursió era llarga i no anàvem preparats. vam decidir tornar-hi un altre dia amb més temps.

Així doncs aparcarem ben a prop i amb una breu caminada ens acostarem al punt en què comencen aquest laberint d'esquerdes. Arribem fins al Grau de la Mola, en un marcat revolt de la carretera que connecta Sant Corneli amb Fumanya. En aquest punt hi ha un pas natural que permet enfilar el cingle còmodament per camí. Aquí també hi ha diverses vies d'escalada. Pugem pel grau i seguim el camí cap a l'esquerra. Avancem durant aproximadament 10 o 15 minuts, fins a trobar una derivació del camí que marxa a la dreta cap a Vallcebre passant per Santa Magdalena. En aquest punt descartem el camí de la dreta i també abandonem el que veníem. Ens endinsem pel mig de l'espès bosc cap a l'esquerra, direcció a la cinglera. No hi ha camí, i costa avançar per un bosc farcit de boixos. Ben a prop de la cinglera començarem a trobar algunes esquerdes, i seguint-les cap a ponent trobarem la zona amb els passadissos més fondos.

Cal parar atenció a no caure a algun dels forats o escletxes, ja que alguns estan coberts per l'espessa vegetació. La primera gran esquerda que trobem és paral·lela a la cinglera, i se'n separa uns 30 o 40 metres aproximadament. Aviat veiem que les esquerdes són fondes i verticals. En alguns punts fàcilment poden arribar als 20 metres. Aquesta primera gran esquerda paral·lela a la cinglera és principalment oberta, una gran ferida a la roca. Però en alguns punts per efecte dels blocs encastats està tancada. En ocasions els blocs bloquegen totalment el pas, i en altres són prou grans per permetre el pas d'una persona entre ells. Aquesta primera gran esquerda mirada des de dalt es veu que té el pas barrat en diferents punts, i com que l'accés és vertical i difícil només baixem en alguns punts que semblen accessibles.

Continuem per la superfície fins un punt en què l'esquerda d'eixampla, gairebé al fil de la cinglera. En aquest punt una esquerda perpendicular molt estreta d'uns 40 centímetres accessible des de la banda del cingle i que ens permet baixar cap avall. Muntem una corda per seguretat, tot i que es pot desgrimpar per oposició anant amb compte. Baixem fins al fons d'aquesta petita esquerda que comunica amb la gran esquerda paral·lela a la cinglera. Aquest tram és molt espectacular, ja que les esquerdes són molt fondes, i en alguns punts semicobertes. Transitem una estona per dins l'esquerda. En algun punt, per evitar baixar al fons de l'esquerda avancem per oposició de peus i mans a la paret. Cap al sector més proper a la cinglera l'esquerda encara s'enfonsa més, potser 10 o 15 metres verticalment. Caldria posar una altra corda i contemplar la forma de pujar. A més l'accés s'hauria de fer per sobre d'un bloc encastat que no dóna gaire confiança. Com que des de dalt es pot contemplar gairebé tota l'extensió d'aquest tram d'esquerda no hi entrem.

Acabem d'explorar els diferents racons de l'esquerda. En alguns punts ens podríem entaforar entre blocs buscant passos estrets, però té un punt de risc que no volem assumir. Després d'una bona estona contemplant aquesta gran esquerda sortim a l'exterior. Precisament quan plegàvem la corda sentim soroll de gent: la Montse, la Queralt i el Ferran que sabien que érem per la zona vénen a fer una volta, i així aprofiten també per conèixer Les Cambrotes. Creuem per la superfície a l'altra banda de la gran escletxa, buscant algun punt en què aquesta està coberta. La voregem direcció ponent fins que veiem trobem un pas fàcil que ens permet baixar cap a la zona més espectacular de les que hem visitat.

Baixem per un pas fàcil, caminant i mig desgrimpant en algun punt, fins una gran xemeneia oberta. Al fons un pas permet accedir a l'interior d'unes escletxes que queden totalment tancades. Això sí que són cambres totalment tancades, i cal utilitzar llum artificial per accedir-hi. Són igualment grans escletxes, però no estan obertes per la part superior, sinó que s'han format dins de la roca sense acabar-se d'obrir per dalt. És espectacular entrar en aquest laberint. Els passadissos són molt alts, en alguns punts potser fins a 20 o 30 metres. En alguns llocs es veu alguna petita escletxa per on passa un fil de llum. Hi ha un parell de passadissos no gaire llargs, d'una vintena de metres que es poden recórrer. Probablement, ficant-nos per alguns forats entremig dels blocs encastats podríem accedir a altres cambres, però com ja comentava abans suposa un risc innecessari. En alguns punts hem vist que els blocs no sempre són estables, i per tant cal anar amb molt de compte.

Després de contemplar aquesta zona més tancada i espectacular tornem a sortir a la superfície. Prop d'aquesta entrada baixo fins una altra escletxa amb l'ajut d'una corda, ja que la baixada és pràcticament vertical. Aquesta escletxa semioberta permet circular uns 20 metres més, i acaba amb un salt vertical cap a una altra escletxa. Caldria una altra corda, i l'hem deixat a dalt. Renuncio a baixar ja que no sembla que tingui continuïtat més enllà del que es pot veure.

Acabem aquesta segona visita a Les Cambrotes contents per haver pogut contemplar més tranquil·lament aquests passatges subterranis o semisoterrats. Un lloc molt peculiar i poc conegut. Tornem a travessar els boixos cap al nord fins a trobar el camí que ens retorna al punt d'origen.

Un cop al cotxe pugem poc més d'un quilòmetre més amunt, just passada la casa de la Matella. Des de dalt he vist que feia una espècie de canal amb els grans blocs que s'han anat desprenen de la cinglera. Intento enfilar-me, i mig grimpant arribo fins pràcticament el capdamunt del cingle. Buscant buscant trobo alguns forats més estrets, i m'hi endinso. Arribo fins a una de les cambres que havia vist des de dalt. No hi puc accedir ja que la cambra queda enfonsada, i caldria rapel·lar. Veig però que tant es pot accedir per dalt el cingle com des de sota.

Hem passat el matí fent un reconeixement més detallat d'un lloc que ens va sorprendre el primer dia que hi vam anar, i que segurament té molts altres racons que no ens hem atrevit o no hem atinat a descobrir.