Sant Mamet (Vall d'Ora)

Ens dirigim als abruptes i poc coneguts cingles que s'aixequen sobre la Vall d'Ora, concretament la curiositat ens porta fins a Sant Mamet, un petit balcó panoràmic sobre la Vall d'Ora i les Fraus de Vilella. Fem una ruta circular per terreny d'aventura, on el més difícil és endevinar el camí.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pla de Taravil, Capolat (Berguedà)
• Distància: 6,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 325 metres
• Temps: 2:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Orientació complicada.
• Cartografia: Vall de Lord - Port del Comte, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pla de Taravil	00:00	00:00	0
L'Hortó	00:17	00:17	1,5
Sant Mamet	01:20	01:37	3,0
Rasa de Cal Catriques	00:31	02:08	4,1
Pla de Taravil	00:37	02:45	6,9

Crònica

Aquesta ruta obeeix més a la curiositat que no pas a l'interès paisatgístic o excursionista. Feia temps que consultant alguns mapes m'havia fixat que assenyalaven l'ermita de Sant Mamet al nord dels cingles de Taravil, just a sobre de les Fraus de Vilella. Aquesta és una zona inhòspita, de difícil accés a causa del terreny accidentat i l'espessa vegetació. En tot aquest sector la vall del riu Aigua d'Ora és fonda, i a banda i banda s'aixequen altes cingleres trencades per rases fondes, obagues i poblades de sotabosc.

La reedició del mapa de la Vall de Lord de l'Editorial Alpina marcava un petit senderol que permet accedir fins a Sant Mamet, i decidim provar-ho. Buscant informació a internet pràcticament no vam trobar res, i això encara ens va motivar més a provar aquest itinerari de descoberta. El matí de Sant Esteve era el dia ideal.

Aparquem al pla de Taravil i comencem a caminar a bon ritme pel GR en direcció nord-oest. El GR marxa de pla fins que més endavant baixa fort pel Grau de Ventiola cap a Sant Lleïr. Seguim el GR durant només 10 minuts, i aproximadament a mig quilòmetre de la sortida deixem el GR i la pista principal per prendre'n una altra a la dreta que també marxa de pla vora uns camps. Seguim aquesta pista una bona estona, en tendència a baixar molt suaument. Una de les curiositats de la ruta és que el destí és el punt més baix, o sigui que sortim des del punt més elevat i anirem baixant fins a Sant Mamet, per tornar a pujar després per un altre camí fins al punt d'origen.

Avancem per aquesta pista durant aproximadament un quilòmetre, fins arribar a l'Hortó, un planell on la pista es bifurca en altres de secundàries. Totes aquestes pistes estan pràcticament en desús, i només hi passen probablement caçadors. A la cruïlla hi trobem un vailet de bestiar. Continuem per la pista de més a l'esquerra, descartant la central i la de la dreta. La pista, cada cop més difusa, avança fins sobre uns marges on pràcticament desapareix. En aquest punt cal buscar un camí que marxa a l'esquerra i que comença a baixar més fort cap a la rasa. Tota aquesta zona és boscosa i poc freqüentada, i el camí no és obvi. Trobem alguna fita fins una mica més endavant, i nosaltres n'hi deixem algunes altres per fer més evident el camí. Abans d'arribar a aquest punt hem provat les altres pistes fins a veure que no era el camí correcte.

Un cop localitzat el camí després de la pista la cosa resulta més fàcil, ja que el traç es pot anar seguint sense grans dificultats, tot i que cal parar força atenció. Anem baixant per zona obaga i humida, amb pocs rastres del pas de persones. És un camí ben poc freqüentat. Un tros endavant el camí fa un marcat zig-zag per perdre alçada, i encara més endavant en algun punt cal mig desgrimpar per terreny abrupte. Baixem fort cap a les Fraus de Vilella, sense visibilitat cap al nostre objectiu. Cal baixar una petita canal força dreta entremig dels boixos, sembla un camí de porcs senglars. Però amb atenció el camí es va seguint, i baixa fins a trobar un feixanc amb vegetació entremig de la verticalitat de la roca.

Anem contornejant el cingle pel feixanc de vegetació, i en alguna clariana ja veiem el nostre destí, un balcó a la punta del cingle, com la proa d'un vaixell que s'aixeca entre la Vall d'Ora i les Fraus de Vilella. Superant alguns arbres trencats que barren el pas acabem d'arribar fins a la petita esplanada que forma la punta d'aquest gran morral. Hi ha una senyera, o més ben dit, en queda només el pal, que presideix una àmplia vista cap al sud sobre la Vall d'Ora. A l'altre costat de les Fraus de Vilella sobresurt l'Amorrador, i a l'altre costat de la Vall d'Ora el Castellot, l'esperó més oriental de la serra de Busa.

El mapa de l'Alpina assenyala una capella, i la busquem sense èxit. Gairebé marxant ens fixem que a la banda oposada a la cinglera i enganxada a la roca hi ha una petita capelleta metàl·lica on hi ha una bonica figura de pedra de Sant Mamet. Sembla que antigament hi havia hagut una ermita en aquest indret, i ara en resta només la petita capelleta de la qual tenen cura els caçadors de Navès. Segons he llegit, el segon cap de setmana de maig, caçadors i veïns de Navès celebren el sant amb una missa a Sant Pere de Graudescales i l'ascensió des de Sant Lleïr fins a Sant Mamet, on renoven les flors de la capella. Tot i que el punt de sortida pertany al municipi de Capolat, bona part de la cinglera pertany a Navès.

Per tornar el mapa indica un camí pel vessant oposat. Fent un símil marí, i com que la ruta i el cingle tenen forma de vaixell, podem dir que hem vingut per estribor (dreta) fins a la proa, i hem tornat per babor (esquerra) fins al punt d'origen. El camí de tornada planeja i puja suaument per sobre de la rasa de Cal Catriques fins a creuar-la. El camí és prou evident, tot i que en algun punt cal parar una mica d'atenció. Hi ha diversos arbres que barren el pas i que cal sortejar. Arribem al fons de la rasa, la creuem i trobem una pista. La seguim de pujada cap a la dreta, fins que al cap de pocs metres connecta amb el GR. Ja només queda seguir la pista durant una bona estona i en considerable pujada fins al punt d'inici. Tot pujant per la pista, al cap d'amunt de la rasa tindrem una bona vista cap al balcó de Sant Mamet.

Una ruta gairebé de coleccionista, només recomanable pels que els agradin els recorreguts d'aventura, amb trams de camí indefinits i per terreny espès i emboscat. Com a recompensa una bona panoràmica de la Vall d'Ora i la gratificació de posar en pràctica bones dosis d'orientació.