Roc del Piula (1.355 m.) i mirador sobre Gréixer

Fem una curta passejada sortint des del Pont de Sant Nazari, prop de Gréixer i pugem fins al Roc del Piula. Continuem amunt fins un balcó rocós que sobresurt lleugerament al vessant sud del Moixeró. Des d'aquest petit mirador tenim una bonica vista frontal i propera de les parets del Moixeró.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont de Sant Nazari, Gréixer, Guardiola de Berguedà
• Distància: 4,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 335 metres
• Temps: 2:00 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Molt fàcil
• Cartografia: Moixeró - Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de Sant Nazari	00:00	00:00	0
Gréixer (prop)	00:15	00:15	0,7
Roc del Piula	00:50	01:05	2,4
Pont de Sant Nazari	00:55	02:00	4,8

Crònica

Una petita lessió ens impedeix emprendre rutes més exigents, i ens conformem amb una suau passejada per les fagedes situades sobre del postalenc poblet de Gréixer. Abans aprofitem l'escapada per arribar-nos motoritzats fins alguns dels privilegiats miradors sobre el vessant sud del Moixeró.

Enguany la tardor és tardana, i els colors encara es mantenen molt vius a les fagedes i altres boscos caducifol·lis del Berguedà. Com que avui podem caminar poc ens acostem fins una zona agradable per passejar tranquil·lament. Pugem amb vehicle per la carretera de Coll de Pal fins al Mirador del President, poc després del refugi de Rebost. En un marcat revolt hi ha l'indicador. Acabem de passejar fins al mirador, des d'on es té una interessant vista lateral del vessant sud del Moixeró.

Aquesta petita serra prepirenenca té un vessant sud abrupte, amb nombrosos esperons i protuberàncies rocoses. Venim a aquest mirador ja que és molt proper a la zona de les Muntanyetes, que vam visitar fa uns dies. Des d'aquí podem observar la zona amb perspectiva suficient per endevinar els traçats més interessants. De tornada ens aturem també en alguns dels miradors que hi ha al peu de la carretera, i que ens permeten assolir bones vistes cap al Pedraforca, i la més propera Roca Tallada, amb la seva marcada cresta.

Aparquem al peu del Pont de Sant Nazari, on comença la pista tancada al trànsit que puja cap a Gréixer. Ens aturem a mirar el pont sobre el riu de Gréixer, amagat entre les bardisses. Les aigües s'escolen entre roques, molsa i el fullam que els arbres han anat perdent. Continuem per la pista amunt, i passem vora el poblet de Gréixer, sense acabar d'arribar-hi. Es mereix una visita, però és un lloc ben conegut i tirem amunt.

Passem al peu d'uns camps, entrem al bosc mixt i aviat la pista es bifurca. Abandonem el GR que continua a l'esquerra i seguim de dret per la pista menys marcada. Comencem a pujar suaument i el bosc va prenent una coloració variada, gràcies al contrast cromàtic dels faigs i els bedolls. Per aquesta estreta pista no hi transiten vehicles, ja que és més aviat un camí, tot i que alguna vegada hi havíem vist caçadors. La pista arriba fins al Coll de l'Avet, sota les altes parets moixeronenques, i des d'on es pot iniciar l'ascens cap dalt la carena per camins molt interessants com les Canals del Goter (veure ruta al Penyes Altes).

Correcció: Segons el mapa de l'Editorial Alpina el Roc del Piula és l'esperó rocós que acaba en un gran balcó, destí de la nostra ruta d'avui. Però sembla ser que el mapa està equivocat, i el Roc del Piula és un marcat promontori rocós, molt més petit però també molt més vertical, que trobem força abans, després de creuar el torrent i fer un revolt. Gràcies a l'amic Joan Cunill i el seu pare, grans coneixedors del territori per fer-nos adonar de l'error.

Anem pujant suaument per la pista coberta de fullam. Passem sota un faig monumental i continuem fent un parell més de revolts. A la nostra esquerra, uns metres per sobre del camí, ens queda una gran roca que s'aixeca vertical per totes bandes. Al seu peu ens fixem en el traçat d'un antic camí. Aquest és l'autèntic Roc del Piula que recorda l'antic carboner que exercia la seva professió en aquesta zona. Arribem fins a la base del roc, que s'aixeca uns 10 o 15 metres força verticals. Es podria grimpar, però no ho fem ja que és força dret i veient el mapa pensem, erròniament, que no era el Roc del Piula.

Retornem a la pista, fem un marcat revolt a l'esquerra i pugem un tram més. Quan trobem un nou revolt a la dreta l'abandonem i enfilem pel dret fins un petit collet, previ al petit cim. Enfilem uns metres per una petita aresta rocosa i arribem a un mirador panoràmic sobre la vall del riu Gréixer al sud i les impressionants parets del Moixeró al nord. Pensàvem que érem al Roc del Piula, però som en un bonic mirador del qual no hem sabut trobar nom.

Contemplem el vast paisatge i descansem uns minuts en aquest còmode mirador aprofitant el sol agradable del migdia. Tornem pel mateix camí. És una ruta molt fàcil i simple, adequada per estirar les cames en un entorn molt agradable, especialment a la tardor.