Cingles de Gitarriu i Bassegoda (1.373 m.)

Remuntant les aigües de la Riera de Sant Aniol més amunt de Sadernes els cingles de Gitarriu creixen espadats cap a l'est. Enfilem per un camí divertidíssim on haurem de grimpar, ficar-nos dins d'un forat i superar un tram aeri equipat amb un cable. Continuem pel fil de la cinglera i baixem per la falda per anar a buscar la base del Bassegoda. Pugem el cim i resseguim la carena fent un ràpel i un breu tram d'escalada. Baixem pel Caire de Comadells.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada, amb un curt tram d'escalada (evitable)
• Lloc de sortida: 3r aparcament de Sadernes, Montagut i Oix, (Garrotxa)
• Distància: 15,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.265 metres
• Temps: 09:30 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Mitjana. Tram de grimpada (II+). Pas aeri equipat amb cable. Ràpel i curt tram d'escalada (III+) evitable. Orientació complexa.
• Cartografia: Alta Garrotxa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Recórrer l'Alta Garrotxa és una activitat altament addictiva, i aquest cap de setmana primaveral en ple hivern hi fem cap. Amb la Queralt, la Sílvia i el Ferran ens dirigim cap a la zona de Sadernes, porta d'entrada natural a un univers feréstec ple de racons d'increïble bellesa salvatge. En aquesta ocasió l'objectiu principal de la sortida és conèixer els cingles de Gitarriu (que no Guitarriu), que ja ens havien meravellat en alguna altra sortida a la zona, i teníem guaitats. Com qui no vol la cosa allargarem la sortida fins al Bassegoda, el gran gendarme de la zona. També en l'última ocasió que vam venir em va fer set recórrer la carena, però una profunda bretxa ens ho va impedir. Avui venim preparats.

Sortim motoritzats de Sadernes, i pugem per la pista que remunta la riera de Sant Aniol fins al tercer aparcament, passat el segon pont i l'espectacular àrea d'escalada de La Cúpula. Comencem a caminar continuant amunt per la mateixa pista. Portem motxilles grosses, ja que portem material d'escalada bàsic. Alguna ressenya que hem llegit recomana portar corda per pujar al Cingle de les Cabres, i sabem que si volem superar la bretxa del cim del Bassegoda també caldrà utilitzar material.

Al cap de pocs minuts de caminar per la pista veiem el Pont de Valentí uns metres per sota, a l'esquerra. Just després, però a l'altra banda de la pista marxa un camí que indica la ruta cap al Bassegoda, i comença a pujar a la dreta. Comencem a enfilar aquest sender evident que comença a fer giragonses aviat per superar el considerable pendent. Al primer revolt a l'esquerra deixem el camí principal i en seguim un de secundari per la base d'una tartera que comencem a remuntar. Més tard veiem que valia més la pena continuar pel camí principal i encarar la tartera més amunt, i així s'evita la penosa progressió per la pendent tartera. Anem pujant poc a poc, seguint alguna fita i si ens hi fixem també alguns senyals de pintura vermella.

Seguint un corriol d'escaladors ens desviem massa a la dreta i arribem a la base de la paret, en una zona d'escalada, amb vies estratosfèriques. Tornem enrere a recuperar el bon camí i pugem una mica més per vora la tartera fins que els senyals vermells ens porten de nou a la base de la paret, però ja més amunt. Continuem trobant zones impressionants d'escalada, i a partir d'una gran paret balmada continuem avançant pel mateix peu de la paret. Pugem uns metres i tot seguit baixen un tram força dret, sempre arrambats a la paret que ens queda a la dreta. Quan la paret tomba i comencem a veure la base dels cingles de Gitarriu i enllà el Bassegoda el camí d'acaba, i toca començar a grimpar.

Iniciem una grimpada fàcil per terreny calcari honest i de bona presa. La grimpada és força vertical, però de poca dificultat (II/II+). Bona part del recorregut està equipat amb parabolts per qui es senti més segur acompanyat de la corda, però tots coincidim en què no cal. Fins i tot algun pas lateral està equipat amb corda fixa en forma de passamà, o sigui que pugem aquest tram sense complicació, però amb el punt just d'adrenalina. De lluny contemplem el Bassegoda, un gran cim que es veu molt lluny. Estem una bona estona grimpant. No hi ha cap pas complicat, però sí una mica aeris, sobretot a mesura que anem guanyant alçada.

Arribem a un gran feixanc que travessa de flanc la paret vertical i que ens permetrà guanyar la carena. Passem al costat de la roca, que s'aixeca vertical molts metres per sobre els nostres caps, creant també diverses balmes. Passem per una gran terrassa sota la gran pedra, on també hi ha vies d'escalada. Avancem sempre arrambats a la paret. Anem remuntant la gran feixa direcció sud fins un punt on sembla que s'acaba, al costat d'una cova. De front veiem un forat a la roca, la Cova de les Cabres (modernament anomenat també Querforadat, segons sembla de forma impròpia). Amb un pas incòmode de grimpada ens esmunyim pel forat. A l'altra banda arribem a la Cova de les Cabres, de considerable dimensió. El nom és ben escaient, ja que per la gran quantitat d'excrements sembla que és un lloc molt freqüentat per aquest bestiar.

La Cova de les Cabres és un lloc molt bonic i espectacular. S'hi entra per un forat i se'n surt per un pas molt aeri equipat amb un cable d'acer. Cap enfora, còmodament des de la cova, es pot contemplar la vall de la riera de Sant Aniol i les muntanyes properes, com el Bassegoda a llevant i el Ferran a ponent. A l'altra banda de la cova hi ha el cable que ens permetrà superar un pas fàcil però molt aeri. Amb la seguretat de l'acer passem sense dificultat a l'altre banda, on després de pocs metres arribem dalt d'un esperó situat ja a la mateixa cresta del Cingle de les Cabres, la primera part dels molt més extensos cingles de Gitarriu.

Un cop dalt de la carena avancem per l'esmolat fil, seguint un camí evident i aeri, però sense cap mena de dificultat. Marxem de pla seguint el camí evident. Aviat el camí es bifurca. Els senyals vermells i la majoria de fites recomanen el camí de la dreta, però la meva insistent tossuderia ens fa seguir pel mateix fil de la cinglera, on segons el mapa hi ha d'haver un camí. Però a la pràctica avancem bona estona entremig dels matolls i la vegetació espessa, esquivant esbarzers, arços i altres arbustos punxents. Més endavant el camí ja es comença a intuir, i fins i tot trobem algun rastre humà en forma de fita. Sembla que el camí hi havia estat, i el recorregut és bonic i lògic, al caire del cingle, però actualment està en desús. Cap a l'esquerra tenim una visió privilegiada del Bassegoda, que contemplem en tota la seva plenitud. És però encara molt lluny.

Seguint la carena arribem al Treu Petit, un petit collet des d'on es pot baixar de la carena cap a les dues bandes. Els Cingles de Gitarriu continuen, i encara pugen, però nosaltres baixarem pel camí de l'esquerra i començarem un llarg flanqueig per la base, al cantó obac (nord). Des del grau del Treu Petit el camí comença a baixar fort, però aviat es suavitza i anem flanquejant durant llarga estona. Trobem una bifurcació del camí que resolem continuant de dret i descartant el camí que baixa a l'esquerra. Més endavant, quan ja hem vorejat bona part dels cingles, trobem una altra bifurcació. En aquesta ocasió seguim lleugerament a l'esquerra i el camí comença a canviar de direcció i a encarar-se a la base del Bassegoda, que mica en mica s'ha anat apropant.

De pla arribem al Coll d'Espinabell, i en la cruïlla de camins seguim a l'esquerra, canviant encara més de direcció per vorejar un petit turó. Desenboquem en una pista i avancem de dret fins arribar en pocs minuts al Coll de Riu, cruïlla de pistes i camins. Hi ha un pal indicador, que assenyala diversos camins, però no el que hem de seguir. Creuem la pista i seguim exactament amb la mateixa direcció que veníem, descartant la pista a dreta i a esquerra. En camí es fica dins del bosc i aviat trobem una placa de roca que caldrà grimpar. Comencem l'ascensió al Bassegoda. A partir d'aquí el camí és dur, en fort pendent. Passada la grimpada fàcil el camí avança per un bosc esclarissat i per algun tram de tartera. És millor anar prop del bosc i evitar la tartera oberta, ja que la progressió és més fatigosa. Les fites faciliten el pas, prou evident.

Pugem i pugem, i suem i suem. Ens encarem a la base del mur que protegeix l'allargat altiplà del cim. Després d'una bona estona de fatigosa pujada arribem gairebé al peu del mur, i comencem a vorejar-lo cap a la dreta. Caldrà arribar fins a la punta est, i encara vorejar-la fins a trobar un pas equipat que ens apropa el cim. Superarem un parell de trams de cadenes que faciliten els últims metres fins a l'altiplà. Arribem dalt del cim, molt ample, llarg i totalment pla. Fa un dia fabulós, i tenim una àmplia perspectiva cap als Pirineus. Més a prop veiem els cingles de Gitarriu d'on venim, tot i que el contrallum ens impedeix veure-hi amb precisió. Més a l'oest veiem el Comanegra, cim de la Garrotxa. Aprofitem l'excel·lent temperatura, el sol i l'absència de vent per dinar tranquil·lament, contemplar el paisatge i fins i tot fer una fugaç migdiada abans d'encarar la tornada.

No ens encantem gaire estona ja que el gener els dies són curts. Una idea que feia temps que em rondava pel cap era recórrer tot l'altiplà del cim i tornar pel vessant oposat per on es puja. El llarg cim és ben pla, però hi ha una bretxa totalment vertical d'uns 10 o 12 metres de profunditat que el parteix en dues meitats. La forma raonable de baixar pel Caire de Comadells és tornar enrere, vorejar els murs del cim pel vessant sud, i enllaçar amb el camí cimer. Però com que avui anem equipats decidim resseguir íntegrament la carena. Provem de desgrimpar la bretxa, i és possible fer-ho, però amb un cordino de 30 les coses es veuen d'una altra manera, i és més ràpid i segur. Muntem un ràpel curt però espectacular i baixem fins al fons de la bretxa.

La bretxa és estreta, hi ha poc espai, i pel cantó nord cau gairebé en picat, o sigui que cal anar amb compte. L'escalada per l'altre vessant es pot encarar o bé des del centre de la bretxa o bé buscar una gran fisura a la dreta. Escalarem per la fisura, ja que és més fàcil però també més aèria. L'escalada no és difícil potser III+ anant per la fisura i IV pel centre. El Ferran puja de primer protegint amb encastadors. Tot seguit pugem la resta. Un cop dalt de l'altre hemicim tan sols cal avançar de pla.

Resseguim la resta de la carena, i aviat comença a baixar. Per aquest vessant el cim és menys vertical, i passem sense dificultat, tot i que en un punt cal mig desgrimpar. El camí del Caire de Comadells avança cap al sud-oest. Baixem amb el sol de tarda de cara gaudint de boniques estampes. Baixem fort per camí poc definit però fàcil de seguir amb les fites. Sempre segueix el caire de la cinglera, i més endavant tendeix a l'esquerra. Després d'una bona estona baixant arribem al Collet de Santa Maria, on els camí es bifurca. Els dos camins ens portarien a bon port, però per rutes diferents. Triem l'opció de la dreta.

Passem un petit collet tombant fortament cap a la dreta. Baixem per un camí ben definit que perd alçada ràpidament. Al cap de poc trobem un trencant a la dreta que descartem, i immediatament després tombem fortament a l'esquerra, al lloc conegut com a Placeta Blanca. Comencem a resseguir ara un camí que voreja un cingle. En algun punt ens fixarem que el camí és molt aeri, però l'espessa vegetació ens donen sensació de seguretat. Anem baixant fort per bon camí fins desembocar als plans que envolten la gran masia de Ca n'Agustí. Arribem fins a la casa, i a partir d'aquí ja continuarem per pista fins al punt d'inici, ja que comença a fosquejar i l'opció d'anar per camí allargaria força la ruta. Voregem els camps per evitar la marrada de la pista i la retrobem al peu de la masia de la Plana. Des d'aquí encara ens resten uns 40 minuts de caminar per la pista, sense complicació, fins al punt d'inici.

Ha estat una excursió fantàstica, d'aquelles que recordes. És una ruta llarga i exigent per la distància i el desnivell, però és també molt divertida ja que requereix posar en pràctica diverses activitats paral·leles, com grimpar, escalar, el ràpel i bones dosis d'orientació, ja que val la pena no oblidar que això és l'Alta Garrotxa, terreny salvatge i d'aventura.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta