Penyes Altes del Moixeró (2.279 m.)

Sortim des de la cruïlla de Gréixer fins a l'Hospitalet de Roca-sança on prenem el camí que enfila fins a Coll de Jou. Avancem cap a l'oest per la carena del Moixeró fins assolir el cim de Penyes Altes, on gaudim d'esplèndides vistes cap a totes bandes. Continuem per la carena fins a trobar el camí de les canals del Goter i baixem ràpidament fins a Roques Negres. Acabem de tancar la ruta circular avançant més suaument fins a Gréixer.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Pista de Gréixer, Guardiola de Berguedà
• Distància: 16,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.400 metres
• Temps: 07:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pista de Gréixer	00:00	00:00	0
Hospitalet de Roca-sança	00:37	00:37	3,1
Casa del Claper (en runes)	00:32	01:09	4,2
Roca Sança	00:29	01:38	5,0
Coll de Jou	00:49	02:27	6,5
Penyes Altes del Moixeró	02:00	04:27	9,0
Collet del Coll dels Amorriadors	01:11	05:38	11,0
El Goter	00:18	05:56	11,6
Coll de la Cabrera	00:15	06:11	12,0
Roques Negres	00:10	06:21	12,4
Coll de l'Avet	00:13	06:34	13,1
Gréixer (prop)	00:43	07:17	16,0
Inici	00:13	07:30	16,8

Crònica

A diferència del Cadí, el Moixeró és progressiu pel vessant nord i en canvi és molt més vertical i escarpat per la cara sud. És un massís fantàstic, amb un vessant sud intrincat amb mil-i-una agulles, canals, esperons, avencs i parets calcàries. Tot i ser un terreny difícil l'enginy humà ha trobat formes de domesticar l'accés, i podem trobar diferents camins que menen a la carena, des de la qual és fàcil acabar de coronar el cim. En aquesta ocasió enfilem pel tradicional camí ral que creueva el Moixeró per un dels seus punts febles, el Coll de Jou, passant pel peu de l'espectacular Roca Sança. Assolirem el cim després d'haver seguit un bon tros de la carena del Moixeró, i continuarem per la carena fins trobar un altre dels camins d'accés, el que baixa per les canals del Goter.

Sortim amb la Sílvia des de la cruïlla de la pista tancada al trànsit que puja cap a Gréixer. S'hi arriba des de Bagà seguint la carretera que puja a Coll de Pal durant aproximadament 4 quilòmetres. Tot i ser novembre fa fred de rigorós hivern, 6 graus sota zero. Comencem a caminar per la mateixa carretera per on veníem. És el tram més avorrit de la ruta, ja que haurem de transitar per la carretera durant 3 quilòmetres, fins un revolt molt pronuciat, on la deixarem per seguir a l'esquerra fins a l'Hospitalet de Roca-sança, una gran masia que veurem a la nostra esquerra. (Podem fer aquest tram amb cotxe si disposem de dos vehicles). Tot aquest tram avancem per l'ombra i en pocs instants se'ns glacen els tubs de les motxilles d'aigua. Només pensem en atrapar el sol.

Passem al costat de la gran masia de l'Hospitalet de Roca-sança, que deixem a l'esquerra. Podrem observar que la gran casa va engolir una petita església romànica, Santa Maria de Roca-sança, de la qual es pot observar la porta d'accés, l'absis i els carreus, de forma i mida diferent que la resta de la casa. Aquesta masia antigament havia estat un hostal que acollia viatgers i traginers que creuaven els dos vessants del Moixeró, el que serien actualment Berguedà i Cerdanya. Era un lloc important de pas, a partir del qual començava la dura pujada cap a Coll de Jou, un dels punts més baixos i de bon accés del massís del Moixeró.

Davant mateix de la casa veiem els senyals grocs del camí que comença a enfilar pel solei. Una de les característiques més destacades del camí és el seu traçat, amb constant zigues-zagues per suavitzar la pujada, fent-la assequible al bast. Cal recordar que gairebé mil anys abans aquest camí s'utilitzava com a via de comunicació, i els vehicles de l'època eren els animals que d'un en un o units per un jou enfilaven els costeruts pendents del Moixeró. Després d'uns quants revolts avancem en diagonal fins a trobar l'antiga casa del Claper, dempeus fins a mitjan del segle passat, quan un desprendiment de pedres la va arrasar.

Darrere de l'antiga casa del Claper trobem un pal indicador i ens unim al PR C-126 que ve de Rebost. Seguim camí amunt canviant de direcció cap a l'esquerre. En pocs minuts som al camp del Teixó, un planell que precedeix el tram més costerut de la sortida. Des d'aquest pla encatifat per l'herba ens distraiem amb el Pedraforca i Ensija de lluny, però sense perdre de vista les Roques del Claper, un conjunt inacabable d'agulles i elevacions que farceixen la paret sud del Moixeró, just a sobre del mal dit túnel del Cadí. D'entre aquest conjunt d'agulles i parets en destaca una per les seves dimensions, la Roca Sança.

Al Camp del Teixó tornem a fer un canvi de direcció cap a la dreta i ens encarem cap al nord. En pocs minuts ens trobem sota mateix de les verticals parets de la roca Sança. A la base d'aquesta altíssima roca hi ha diferents inscripcions gravades o pintades a la roca, de diferents èpoques. En aquesta zona la tradició explica que s'hi va trobar la imatge de Mare de Déu que va estar-se a l'ermita de l'Hospitalet fins la seva destrucció durant la Guerra Civil. L'espectacularitat de la paret i les inscripcions li confereixen un aire misteriós a l'indret, que segons sembla ha estat un punt de devoció des de fa molts segles.

Passem pel peu de les parets de la Roca Sança i anem guanyant alçada pel camí sinuós que va avançant entremig de la vegetació, sobretot boixos i pins. El camí està en molt bones condicions des que va ser recuperat fa uns anys. En alguns punts es pot observar com el traçat s'havia excavat a la roca. Una bona estona més de pujar i ens situem al collet de Deugràcies, un nom que no dóna peu a l'engany. Els traginers quan arribaven a aquest punt sabien que ja havien cobert la part difícil del camí. Des del Collet de Deugràcies el camí avança planejant fins a la carena del Moixeró en un dels seus punts més baixos, Coll de Jou (2.021 m.)

A Coll de Jou guanyem la carena, i arribem al límit de les aigües dels vessants del Llobregat i el Segre, o el que és el mateix, el Berguedà cap al sud i la Cerdanya cap al nord. Al coll ja hi trobem força neu, i veiem que el vessant nord hi és més abundant. Al collet deixem el PR que ens portaria fins a Urús i prenem el GR 150-1, que creua el Moixeró i el Cadí. El prenem cap a l'esquerra, ja que el ramal de la dreta ens portaria cap a la Tosa. Comencem doncs a resseguir al carena en direcció oest.

L'itinerari és evident, però cobert de neu com està cal parar atenció a no perdre el bon camí. Anem sempre en direcció oest, normalment pel mateix llom de l'ampla carena, però en alguns punts el camí tomba més cap al vessant nord. Avancem per terreny encara boscós, amb alguns balcons en què s'obre la vegetació i podem contemplar àmplies les vistes cap al sud o cap al nord. Seguim la carena una bona estona pel camí marcat com a GR (senyals blancs i vermells) i amb les marques de la ruta Cavalls del Vent (senyals taronges). Passem pel marcat Coll de la Miquela, i a partir d'aquest punt el camí tendeix cap a la dreta (vessant nord). Trobem més neu, i avancem més lentament. Més endavant arribem al coll de Molins, ja prop del cim. Voregerem lleugerament per darrere (nord) seguint el camí. Uns minuts més i arribem al cim.

Dues hores després d'accedir a Coll de Jou hem assolit el cim del Penyes Altes (2.279 m.), on hi ha un vèrtex geodèsic que marca el límit entre tres províncies catalanes: Barcelona, Girona i Lleida. És un cim relativament poc rellevant per si mateix, ja que s'eleva pocs metres sobre la carena, però és el punt culminant d'un ample massís transversal que comunica la Tosa (que veiem a l'est seguint el cordal) amb el Cadí (a l'oest). Dinem al cim tot contemplant el vast paisatge, sobretot la gran amplitud de la plana ceretana que es divisa amb tota la seva plenitud des d'aquest mirador. Més cap al nord de la Cerdanya les muntanyes del cordal pirenenc, i en visió frontal el Puigpedrós i la Tosa Plana de Lles. Cap al sud la vall del Llobregat es difumina més enllà de Montserrat. A l'oest destaca la visió lateral del Pedraforca i la transversal de les parets nevades de la cara nord del Cadí.

No ens encantem perquè fa un fred de mil dimonis. Aviat prenem el camí que devalla del cim en direcció oest continuant la nostra travessia per la carena moixeronenca. Des del cim comencem a baixar cap a l'oest, lleugerament pel vessant sud. Tornem al vessant nord en un tram força dret on hi ha uns pocs metres en què cal grimpar, però des de fa poc hi han col·locat una corda nusada que amb bon temps no faria falta, però amb la neu s'agraeix. Poc més endavant el camí retorna al vessant sud fins un collet on baixa el camí de la Canal de la Serp. És una bona alternativa per baixar cap a Gréixer pel camí més directe (hi ha un indicador). Nosaltres continuarem encara una estona més per la carena fins al Collet del Clot dels Amorriadors.

Veiem davant nostre el cim arrodonit del Moixeró (2.091 m.), amb l'ampli collet abans d'arribar-hi. És en aquest punt, just abans d'on comencaríem a pujar cap al cim que busquem el camí que devalla cap al vessant sud. Una fita marca l'inici del camí. Una altra opció també interessant és continuar encara uns minuts més per la carena i baixar pel camí que trobem després del cim del Moixeró. Avui però baixarem per les Canals del Goter. Des del Collet del Clot de l'Amorriador el camí és indefinit, però parant atenció se'n pot veure la traça i algunes fites. Més endavant esdevé més evident.

Baixem per un tram obert força dret en direcció sud evident. Abans d'arribar a un cingle el camí tomba cap a la dreta, i va a passar sota mateix de les roques del Goter. Suposem que el nom d'aquest indret deriva del fet que en èpoques humides l'aigua goteja per les parets, formant unes boniques cortines calcificades. La roca del Goter té diferents forats i petits avencs, i fins i tot una bonica cúpula arrodonida. El camí voreja les parets i tendeix cap a l'oest fins arribar al Coll de la Cabrera (punt en què també passaríem si decidim baixar pel camí del Coll del Moixeró, passat el cim homònim).

Al Coll de la Cabrera canviem de direcció, però continuem baixant uns metres més fins a Roques Negres, un altre coll on hi ha una cruïlla de camins. El de la dreta ens portaría a Coll d'Escriu, des d'on podríem baixar per la pista principal (GR i Cavalls del Vent) fins a Gréixer, però preferim continuar per un itinerari menys transitat. Tombem a l'esquerra per un bonic camí que flanqueja per sota les espectaculars parets del Cingle de la Mena d'Or fins al Coll de l'Avet, i llavors per una pista difusa que va perdent alçada progressivament fins anar a desembocar a la principal ja prop de Gréixer passat el Roc del Piula. Des de la pista principal seguim cap a l'esquerra en baixada. Deixem el petit nucli de Gréixer uns metres a l'esquerra i acabem d'arribar fins al punt d'inici en pocs minuts.

Pujar el Penyes Altes sempre és un plaer. És un dels grans cims del Berguedà, ja que tot i la seva modesta alçada ens obliga a fer un fort desnivell vinguem pel camí que vinguem. Les vistes panoràmiques de 360º són fantàstiques, i el simple fet de caminar pel Moixeró i contemplar-ne les curioses formes ja és un gran plaer.