Nou Fonts, Pic d'Eina, Torre d'Eina i Cambra d'Ase

Des del petit poblet de Planès a l'Alta Cerdanya emprenem una ruta llarga a través de la vall de Riberola fins assolir el coll d'en Bernat. Resseguirem la carena, sempre pel fil, enllaçant diversos cims: Nou Fonts (2.861 m.), Pic d'Eina (2.786 m.), Torre d'Eina (2.850 m.) i Cambre d'Ase (2.750 m.). Retornem al punt d'inici per un últim tram confós i sense camí. Un llarg itinerari en alçada que ens permet contemplar la plana ceretana des de les altures.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Planès, Alta Cerdanya
• Distància: 24,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.880 metres
• Temps: 10:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Ruta molt llarga i amb considerable desnivell. Algun tram de grimpada fàcil (evitable). Trams sense camí.
• Cartografia: Eyne-2600, IGN France (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La zona est de Puigmal pel vessant nord (administrativament francesa) és un territori poc conegut en general pels excursionistes i muntanyencs catalans, igual que passa amb moltes zones de l'Arieja. Sembla que la frontera administrativa també ens provoca sovint una frontera mental que moltes vegades costa més de travessar. En aquest sector és força popular la vall de Carançà, amb les seves gorgues, però les valls i els cims del voltant ho són molt menys. Ens dirigim doncs a conèixer una mica més aquesta zona.

La idea inicial era arribar fins al pic d'Eina, però revisant els mapes vam veure que podíem fer una ruta circular que enllacés diversos cims. Buscant una mica d'informació de la zona vaig trobar el llibre Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental Català, de Manel Figuera, 2005, Cossetània Edicions, que presenta un itinerari molt similar al que havia pensat sobre el mapa. La diferència principal és que l'itinerari que proposa el Manel Figuera es desvia en diversos punts de la ruta "més lògica", per buscar pics secundàris i zones menys conegudes de prou interès, però que compliquen i allarguen considerablement un itinerari ja de per si molt llarg. Així doncs aprofitarem part de la informació del llibre però traçarem un itinerari similar globalment, però amb força diferències.

Passem la nit al petit poble de Planès, prop de Sant Pere dels Forcats. Per arribar al poble (que té tres petits nuclis) cal prendre una carretera de Puigcerdà a Montlluís i prendre un trencant a la dreta poc després del coll de la Perxa. En pocs quilòmetres arribem al poble i el creuem fins al tercer nucli. Sortim des del costat de l'alberg Gite la Malaza després de parlar amb el guarda, un senyor molt amable. Al costat mateix de l'alberg marxa un camí en pujada marcat com a GR 10-36. Pugem a la part superior del poble i passem al costat de la peculiar església circular. Poc després de l'església el camí marxa a l'esquerra i comença a pujar suaument. Aviat desemboca en una pista que seguim a la dreta, i de nou la deixem en un revolt pronunciat. El camí comença a pujar més decidit enmig d'un bosc de pi cada cop més espès.

Anem guanyant alçada constantment en direcció sud-est, sempre dins del bosc, principalment de pi, però amb zones de contrast cromàtic amb els caducifol·lis tardorencs. El camí travessa el bosc comunal de Planès en diagonal fins arribar al petit pla de Cedelles, on comença a baixar pel vessant de la vall de Riberola. Baixarem una bona estona fins a trobar la riba del riu de Riberola. A partir d'aquí el camí continua pel peu del riu, que sempre ens queda a l'esquerra. Poc després de trobar el riu veiem un edifici a l'altra riba, el refugi de l'Orri. No cal que hi arribem, sinó que hem de seguir de dret, passant això sí al costat de la petita barraca de l'Orri. Just al costat de la barraca deixem el GR, que marxa a l'esquerra, i seguim sempre el curs del riu, per camí definit i marcat amb fites.

Poc més amunt el paisatge es va obrint i la vegetació desapareix. La visió de la capçalera de la vall es va obrint, i sobresurten les parets espadades del Pic Rodó, i al darrere la Torre d'Eina. Continuem pujant, ara força suaument enmig d'una vall oberta i molt bonica. A la dreta anem veient les parets allargassades del Pic de l'Orri i la carena del Serrat d'Esquers que enllaça amb el Roc del Boc i tot seguit el serrat dels Llosers, configurant una bonica cresta que ja em fa set. Anem pujant i passem pel Forcat de les Aigües, el punt en què conflueixen el torrent de la Valleta (est) i el curs principal del Riberola. En aquest punt la ruta que proposta el Manel Figuera accedeix al Pic Rodó i ressegueix la cresta fins al coll d'en Bernat, però aquest desviament allarga i complica la ruta. Seguim amunt per la vall, passem el Pla dels Bocs sota del cim del Roc del Boc, i després d'uns minuts més caminant per terreny més pendent arribem al peu de l'Estanyet (o Estanyol segons els mapes), que com el seu nom indica és un petit estany, avui glaçat. L'estany està situat al fons d'un petit circ format pels pics de Nou Fonts, Pic Rodó i Pic d'Eina.

Cal creuar el riu al desguàs mateix del petit estany, i tot seguit començar a pujar per pendents molt més costeruts, però de bon fer. Tenim davant nostre el pic de Nou Fonts, però cal vorejar fins al coll d'en Bernat per accedir-hi. Pugem en diagonal per terreny fatigós fins al coll d'en Bernat (2.616 m.) on guanyem la carena. Des d'aquí ja tenim el Nou Fonts ben a prop. El camí habitual per pujar-hi segueix de flanc fins al coll de Nou Fonts, i després ataca el cim d'est a oest. Nosaltres però l'encarem de dret per l'aresta nord-est, sense camí, però sense cap dificultat remarcable. Tan sols el tram superior cal fer una petita grimpada (II-) fins arribar al cim. En el cas d'avui simplement cal anar amb compte amb els trams de neu, ja que és discontínua i traïdora.

Arribem al cim després de quatre hores i tres quarts caminant, després de creuar la llarguíssima vall de Riberola. Al cim contemplem la formidable vista que s'albira des d'aquesta gran talaia. Veiem Núria en línia recta seguint la coma d'Eina (sud). També contemplem el Puigmal força a prop (sud-oest), i més a l'est el Bastiments i el Pic de l'Infern. També contemplem bona part de la carena que anirem seguint en direcció sud-oest, i ens n'adonem que ens queden encara força hores de marxa.

Reprenem la marxa i perdem alçada uns minuts per tornar-ne a guanyar tot seguit i acabar de pujar els suaus lloms del Pic d'Eina (2.786 m.) Aquest és el cim menys definit dels que farem, però com apunta el Manel Figuera en la seva ressenya, aquest punt és un vèrtex important administrativament, ja que aquí conflueixen les comarques de la Cerdanya, el Conflent i el Ripollès, i hidrogràficament, ja que aquí conflueixen les conques del Segre, el Ter i la Tet. Continuem la marcada carena fins al coll de la Torre d'Eina, on marxa la cresta de l'Hereuet fins a l'agulla del mateix nom. La descartem i continuem per la carena principal que cada cop és més definida. Pel vessant de la vall d'Eina (esquerra) el pendent és progressiu i el vessant herbat. En canvi pel vessant est la carena és aèria i retallada sobre la coma de l'Infern. Pujarem una bona estona per la carena en direcció a la Torre d'Eina (2.850 m.) potser el cim més definit i espectacular dels que farem avui. Costa d'arribar-hi, ja que és d'aquells cims que enganyen, amb diversos avantcims.

Un cop al cim contemplem el paisatge, sobretot la retallada cresta que porta cap al Roc del Boc, així com les parets que es desplomen cap a la coma de l'Infern. Ens arrecerem i aprofitem per dinar. En acabat continuem per la inacabable carena. Creuem el Serrat de les Fonts i anem carenejant en direcció a l'últim cim important del dia, el Cambre d'Ase. Baixem un tram un xic entretingut en què cal mig desgrimpar, i tot seguit ja només resta caminar durant gairebé una hora i mitja, practicament de pla, fins arribar a la base del Cambre d'Ase, que té dos cims ben definits, l'oriental (2.750 m.) i l'occidental (2.711 m.) El cim oriental és més escarpat, i cal fer una petita grimpada una mica aèria per arribar-hi. Des del cim gaudim d'una dilatada panoràmica de l'Alta Cerdanya. El cim occidental és un gran balcó sobre la Baixa Cerdanya, i es diu que el Cambra d'Ase és el gran mirador de la Cerdanya.

Des del cim oriental del Cambra d'Ase tenim diverses possibilitats de continuar. El llibre del Manel Figuera proposa baixar per uns forts pendents d'herba fins a la Coma Amagada i llavors continuar per la vall de Planès fins a poble. Al cim del Cambra d'Ase la carena es bifurca en dues: la que ens queda a l'esquerra ens portaria al cim occidental i podríem continuar fins a l'estació d'esquí d'Eina, i tot seguit arribar a Sant Pere dels Forcats i Planès. Nosaltres decidim seguir la carena oriental. Des del cim oriental del Cambra d'Ase (força aeri) continuem per la carena que aviat es suavitza i s'arrodoneix, i la resseguim fins al poc definit Puig de l'Home Mort. Mirant els dos mapes que portem un marca un camí poc definit que ressegueix la carena pràcticament fins al poble, i l'altre mapa no assenyala aquest camí. Fins al Puig de l'Home Mort anem seguint grans fites, però aviat es desvien cap al vessant de Sant Pere dels Forcats. Tot i això anem trobant fites més petites seguint la carena. Baixem una incòmoda tartera de grans blocs de gneis i tendim més a l'esquerra.

Arribem a la collada del Clot de Rodes, i continuem trobant fites més amb comptagotes. Sabem però que cal seguir sempre el llom de la carena. Sense camí definit anem seguint sense problemes, però aviat desapareixen del tot les fites i el terreny còmode. Trobem un tram molt emboscat, sense camí, i perdem força temps avançant lentament per bosc espès i força pendent. Aquest és el tram més pesat de la ruta, ja que o bé no hi és o bé no hem sabut trobar el camí còmode. Després de molta estona de baixar camp a través deixem la carena i acabem de baixar a una pista que seguim cap a la dreta. Es va enfosquint, i arribem a una cruïlla on prenem un camí marcat amb senyals grocs que marxa a l'esquerra. És pràcticament fosc, i avancem ara amb els frontals per camí ben definit. Trobem un senyal que ens indica que falten 30 minuts per arribar a Planès. Seguim el camí sense problemes i entrem de nou al poble després d'una dura i llarga jornada de marxa per alta muntanya.

És una ruta bonica, però cal tenir moltes ganes de caminar. El tram més bonic és sens dubte la llarga travessia per la carena, amb una gran perspectiva a banda i banda. Però només per arribar a la carena cal caminar gairebé 5 hores, per tant és recomanable buscar èpoques en què el dia ja és una mica més llarg, i tot i així no encantar-se. Probablement també recomanaria seguir alguna altra opció en l'últim tram, ja que hem perdut molt temps avançant per terreny incòmode sense camí. Una ruta llarga, dura i ben completa.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta