Besiberri Sud (3.024 m.)

Al nord de l'Alta Ribagorça, tocant a la Val d'Aran s'aixeca de nord a sud el massís del Besiberri. Es tracta d'un massís granític estret i llagarut amb diversos cims que superen els tres-mil metres d'alçada. Pugem un dels cims més característics del massís, el Besiberri Sud, probablement el més fàcil, tot i que exigent pel desnivell, la distància i el terreny incòmode.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada d'alta muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de Conangles, (Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
• Distància: 15,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.615 m. metres
• Temps: 11:05 h.
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil-mitjana. Itinerari llarg. Tram de semigrimpada per terreny descompost, amb freqüents caigudes de pedres. Congestes de neu segons l'època.
• Cartografia: Ribagorça ,Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ja ho vam provar a finals de l'estiu passat, però una tormenta de neu i vent ens va fer desistir quan ja érem força amunt. Així doncs amb la Sílvia decidim aquest cap de setmana posar rumb a la part nord de l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran per tancar un tema pendent. Passem la nit amb la furgo a l'aparcament del refugi de Conangles, que es troba a la dreta de la carretera que puja al túnel de Vielha, aproximadament un quilòmetre abans. Dissabte ens llevem d'hora, conscients que la ruta serà llarga.

Anem força carregats, ja que preveiem que pot quedar neu a la part alta, i per tant portem grampons i piolet. També portem arnesos i una corda de 30 m. per si ens decidim a pujar també el Comaloforno, ja que cal superar un tram de cresta no gaire difícil, però sí molt aeri. La intenció era encadenar els dos cims, primer el Besiberri Sud i després el Comaloforno, segon i primer cims més elevats respectivament del massís de Besiberri. Al final ens vam quedar només amb el primer, ja que la ruta és molt llarga, els núvols anaven cobrint el cel i ens quedava el tram més difícil.

Després d'esmorzar comencem a caminar des del mateix aparcament seguint una pista que marxa en sentit sud a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. La pista baixa lleugerament fins a trobar la Vall de Besiberri, punt en què trobem un camí indicat que marxa cap a l'esquerra, i que adreça les zigues-zagues de la pista. El camí va pujant de força progressiva seguint el curs del barranc de Besiberri per la riba hidrogràfica dreta, fins un punt en què el camí creua les aigües del barranc per un pont de formigó. A partir d'aquí el camí guanya en pendent, però sempre és un camí còmode i molt ben fresat. Fins al l'estany de Besiberri la ruta és molt freqüentada.

Després d'una bona pujada arribem a un collet des del qual ja veiem l'estany de Besiberri i la planura del voltant de l'estany davant nostre. A partir d'aquí la vall de Besiberri es torna més planera, i alhora més tancada. Al nostre davant ja veiem la magnífica cresta dels Besiberri. El cim on volem anar, el Besiberri sud destaca molt poc des d'aquest punt, tot i ser el més elevat dels que es veuen (el Comaloforno és cinc metres més alt, però no és visible des d'aquest punt). Passem l'estany per la dreta i continuem caminant per una zona planera de pastura. Veiem també a la nostra esquerra el petit refugi lliure de Besiberri, dalt d'un balcó de roca. No hi acabarem d'arribar, sinó que passarem per sota, seguint el fons de la vall. Anem pujant lleugerament per camí còmode fins arribar a l'Estanyet de Besiberri de Dalt, al fons de tot del circ que hi ha al cap d'amunt de la vall.

A partir de l'Estanyet el camí es torna molt més dret. Cal superar un mur rocós força vertical, i per fer-ho el camí tomba cap a l'esquerra, per una zona d'herba i roques. Pugem sota mateix del Besiberri nord, que es mostra altiu davant nostre. Anem guanyant alçada, i superat aquest mur rocós entrem en una zona de caos granític. Flanquegem sota la cresta de Besiberri, força per sota, tot pujant en direcció a l'evident Coll d'Abellers, sota mateix cel cim. El tram dels blocs de granit és lent i incòmode. Fem una petita pausa per avituallar-nos i ens posem els grampons. Hi ha força neu, i tot i que el primer tram és planer, més enllà s'adreça força abans d'arribar el coll. La neu és dura, i amb els grampons avancem més ràpid i amb seguretat. Passem la petita glacera, enguany amb més neu que de costum, i enfilem el tram més dret cap al coll dels Abellers.

La neu no arriba fins a dalt el coll, sinó que uns metres abans ens treiem els grampons i avancem amb penes i treballs per un terreny molt pendent i descompost, barreja de sorra fina i pedres. Afortunadament no tenim ningú davant, ja que tot i anar amb molt de compte és molt fàcil fer baixar roques cap avall. El casc hauria estat útil. Amb compte i persistència arribem fins al coll, des d'on ampliem la perspectiva cap al vessant de Boí. Des del coll cal enfilar pel caos de blocs, mig caminant mig grimpant. Ens emboliquem una mica i anem massa en direcció cap al Comaloforno. És millor enfilar directament des del coll, i no anar tant de pla. Quan ens en adonem pugem cap al cim directament, grimpant per les roques. Hi ha fites per tot arreu, sense un camí ben definit. Arribem al cim després de poc més de cinc hores i mitja de marxa.

Des del cim hi ha una vista excepcional. Cap al nord es pot contemplar l'escarpada cresta de Besiberri, amb els diferents cims homònims. Més enllà el Montardo. Cap a l'oest tenim una vista privilegiada del massís de la Maladeta, amb l'Aneto coronant-lo. Sembla ben a prop. Cap al sud, força a prop es veu el Comaloforno, punt culminant del massís de Besiberri amb 3.029 m. També és digne de contemplar els diferents estanys que es poden albirar des d'aquest mirador privilegiat. Cap al vessant est queda encara molta neu, i fins i tot l'estany Gelat de Comaloforno fa honor al seu nom i encara resta glaçat a finals de juliol.

Contemplat el paisatge i fetes les fotos corresponents comencem a baixar del cim. Inicialment baixem cap al sector del Comaloforno amb la intenció de provar-ho. Hi ha dues opcions: seguir estrictament la cresta, més difícil però sobretot molt aèria, o bé baixar uns metres i flanquejar-la per la dreta. Mirem de baixar a buscar les fites que flanquegen, però trobem alguns passos complicats. Valorem la situació, i veient que la ruta és molt llarga, que estan venint uns núvols amenaçadors, que potser haurem de treure la corda i que estaríem força estona a recórrer la distància pendent decidim deixar-ho per una altra ocasió i començar a baixar. Així ho fem. Tornem al coll d'Abellers i baixem amb compte el fort pendent de sorra i pedres descompostes. Arribats a la neu no ens calcem els grampons, ja que la neu s'ha estovat una mica. Probablement hauríem anat més ràpid posant-nos-els, ja que acabes baixant més de pressa i amb més seguretat.

Desfem tot el camí d'anada, amb una petita variant. En comptes de baixar directament cap a l'Estanyet de Besiberri de Dalt tirem més cap a la dreta per passar pel refugi lliure de Besiberri. És una construcció metàl·lica, amb capacitat per a 18 persones. Té lliteres, mantes, taula i cadires i emissora d'emergència. Està situat en un balcó de pedra sobre la vall de Besiberri, uns quants metres per sobre de l'Estanyet de Besiberri de Dalt. És un refugi pràcticament igual que els que podem trobar a Baiau i al Montroig, ambós curiosament visitats fa poc.

Anem baixant mica en mica. El cansament es nota. Són moltes hores i amb un desnivell considerable. Arribats a l'estany de Besiberri fem una llarga pausa gaudint de la comoditat de l'herba al peu de l'estany. Ens hi hauríem quedat hores, però calia acabar de baixar. El temps ha millorat. Els núvols que havien crescut a mig matí s'han anat dissipant. Encara queda una bona estona de baixada al costat del barranc, però el camí ja és molt més còmode que els trams de blocs de més amunt. Arribem a l'aparcament després de més d'onze hores de ruta, comptant això sí les corresponents pauses.

Ha estat una llarga jornada de muntanya, gaudint d'una de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya. Em queda la petita recança de no haver anat al Comaloforno, però realment la ruta és ja prou llarga. Per fer els dos cims caldria passar la nit al refugi lliure, o bé pujar pel vessant de Boí, des de la presa de Cavallers, ja que és més curt. Una muntanya recomanable, amb unes vistes excel·lents; ara bé, cal tenir present que l'itinerari és llarg, amb trams incòmodes i amb fort desnivell.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta