Comapedrosa (2.942 m.) i Circ de Baiau

Tornem al cim del Principat d'Andorra amb una bona colla d'amics per la ruta normal. Creuem cap al vessant català fins arribar a l'espectacular Circ de Baiau, on passarem la nit aprofitant el magnífic refugi lliure que hi ha vora el llac. El dia següent tornem pels Estanys Forcats, en una zona on pràcticament tot l'any hi trobarem neu.

Fitxa

• ! Ruta de dos dies
• Tipus de sortida: Ruta d'alta muntanya
• Lloc de sortida: Arinsal, (Andorra)
• Distància: 16,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.835 m. metres
• Temps: 10:21 h.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Tram de cresta molt fàcil prop del cim. Baixada en fort pendent a la Portella de Baiau. Flanqueig sobre neu prop dels Estanys Forcats.
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

La Queralt, la Sílvia i jo mateix aquest cap de setmana ens unim a la colla dels Xiruques de Manresa per compartir tots plegats un cap de setmana d'alta muntanya a cavall entre Andorra i el Pallars Sobirà. Fem una ruta molt similar a una que ja havíem fet fa un parell d'anys, però en sentit contrari. En aquesta ocasió serem una bona colla: Queralt, Sílvia, Mar, Isa, Jaume, Jordi, Jordi, Toni, Quico i jo mateix. La previsió meteorológica és poc falaguera, però al final el temps ens respecta i complim bona part dels objectius.

Sortim des de les últimes cases d'Arinsal, passat un petit túnel. Comencem a caminar per pista, seguint els senyals del GR-11 (ruta Transpirenaica). La pista va pujant fins arribar un punt en què gira a la dreta, lloc on l'hem de deixar i seguir el camí que marxa de front i va a buscar el barranc de Comapedrosa. Creuem un parell de cops el torrent per sengles ponts de fusta habilitats, i anem pujant de valent per camí ben fresat. L'amenaça dels núvols va creixent, però seguim amunt. Arribem al gran pla que hi ha sota el refugi de Comapedrosa, el refugi més gran d'Andorra, i fins fa poc l'únic guardat del Principat.

Creuem el pla sota el refugi i seguim la línia del torrent que baixa directament de l'Estany Negre i dels vessants sud del Comapedrosa i el Sanfonts. Comencem a trobar neu de forma discontínua, però amb extensions i gruixos considerables. A la zona de les Canyorques el pendent s'aguditza, i també la quantitat de neu. En poca estona acabem d'arribar a les Basses de l'Estany Negre, uns petits estanys o basses fruit del desguàs de l'estany Negre, situat uns metres més amunt. Aprofitem per dinar asseguts sobre uns rocs. Al costat mateix de les Basses de l'Estany Negre abandonem el camí i enfilem directament per la cresta que baixa directament del Comapedrosa. Ens queda encara un fort desnivell.

Comença ara la part més entretinguda de la sortida. Sense ser gens difícil en alguns punts cal mig grimpar, anant amb compte amb la pedra, que està molt molla. Sense complicacions anem guanyant alçada entremig dels blocs de gneis. Al principi no hi ha camí definit, ja que habitualment la cresta s'enfila des de l'estany Negre, però nosaltres l'hem enfilat abans. Anem guanyant alçada i veiem l'estany Negre sota els nostres peus, pràcticament glaçat. També comencem a veure el cim a la llunyania, quan ens ho permeten les boires, que van corrent.

Anem progressant fàcilment per la cresta, cada cop més marcada, i amb vistes cap als dos vessants. A l'esquerra contemplem el pic del Sanfons (2.894 m.) i l'estètica Agulla de Baiau (2.863 m.) A la dreta queda la gran pala de Ruf, el llarg vessant sud-est del Comapedrosa. Sense abandonar en cap moment la cresta, i sense cap dificultat arribem al cim, i gaudim d'una ullada de visibilitat enmig de les boires. Fem foto de cim. Avui som colla i val la pena.

Baixem del cim pel la cresta nord-oest, baixant amb compte però sense dificultat fins a la collada del Forat dels Malhiverns. Enfilem ara per la fàcil i curta cresta que ens apropa en pocs minuts al cim de Baiau (2.886 m.), un cim eclipsat totalment pel seu veí principal, el Comapedrosa. La principal gràcia del pic de Baiau és que té una excel·lent vista cap a la capçalera de la Vall Ferrera. Contemplem els estanys de Baiau, pràcticament glaçats, i amb una certa precisió visual també el petit refugi metàl·lic on passarem la nit. Malauradament no tenim visibilitat cap al nord, i no podem contemplar el massís de la Pica d'Estats, que és molt bonic des d'aquest punt.

Baixem del cim de Baiau per l'aresta sud. Tampoc no té cap dificultat, tot i que en algun punt cal mig desgrimpar. Arribem a la Portella de Baiau, un petit coll fronterer que ens dóna accés a l'extrem nord de la Vall Ferrera a través del circ de Baiau. Des de la Portella de Baiau comença una baixada per tartera molt pendent, però com que no hi ha molta neu es pot baixar fàcilment per la tartera. Un tros més avall, quan el pendent es suavitza, trobem neu contínua i seguim baixant còmodament sobre el mantell blanc immaculat. No hi ha cap traça, i suposem que fa dies que no ha passat ningú per aquesta zona.

Baixem una estona més fins arribar al peu del llac major de Baiau, pràcticament glaçat. El voregem per la dreta, avançant principalment sobre neu. Al desguàs del llac cal enfilar un últim repetjó i arribem al costat del refugi metàl·lic "Josep Maria Montfort" o refugi de Baiau, propietat de la FEEC. És un plaer tenir tot el refugi per nosaltres, ja que no hi ha ningú més enlloc. Fa fresca, però no fred. Al refugi hi ha 9 lliteres, i exactament som 9, o sigui que perfecte. Descarreguem motxilles i acabem de passar la tarda amenitzats pel curs de salsa del Jordi. Preparem el sopar d'hora, per aprofitar la claror. Encenem els fogonets i preparem sopar calent, molt d'agrair amb la fresca d'aquest refugi, situat a més de 2.500 metres d'alçada. Comença a ploure, però pràcticament no fa res.

Dormim fins que sona el despertador del Jaume a dos quarts de 6 del matí. Ens llevem, esmorzem, recollim les motxilles i comencem la ruta quan el sol tot just il·lumina els pics de les muntanyes. Al fons del circ de Baiau encara fa fresca. Fa un dia força serè, només trencat per algunes boires enganxades al cim proper del Medacorba. Comencem a caminar fins a la base del llac major, i allí comencem a enfilar per una marcada coma amb força pendent, que enfila fins a la collada dels Estanys Forcats. Progressem per terreny pràcticament nevat, amb pendent moderat. La ruta és molt evifent, i simplement cal seguir l'àmplia coma delimitada pel pic de la Roca Entravessada (a la dreta) i el pic de Medacorba (a l'esquerra). Arribem a la collada dels Estanys Forcats i la boira es fa més espessa, cobrint pràcticament la totalitat de la Roca Entravessada, cim que volíem pujar abans de començar la baixada. Ens ho mirem bé, però la boira és espessa i la roca està molt molla. Em feia gràcia pujar aquest cim ja que no l'he fet mai, i segons sembla hi ha una grimpada força entretinguda. Avui però no ha pogut ser, ja que la boira és espessa i no té cap sentit.

Baixem per un pendent considerable amb neu fins als Estanys Forcats. Afortunadament trobem la neu en bones condicions, i baixem fàcilment. En cas de trobar la neu molt dura o glaçada aquest tram pot ser delicat, ja que el pendent és fort i en forma d'embut cap als estanys. Arribem fins al peu dels estanys i acabem de baixar fins al petit refugi de fusta que hi ha en un petit balcó uns metres per sota dels estanys. Reprenem el camí de baixada que flanqueja la base del Pic de Racofred (2.837 m.) Anem perdent alçada tot voltant l'olla del circ del Pla de l'Estany. Arribem al refugi lliure del Pla de l'Estany, on fem una petita pausa. Reprenem la marxa seguint el camí evident que baixa pel desguàs del petit estany. Passem les bordes de Coruvilla i anem baixant per bon camí fins arribar al punt de partida de l'excursió, les últimes cases d'Arinsal.

Ha estat una sortida molt bonica en terreny d'alta muntanya transfronterer. És una zona que ja coneixíem, però que no deixa sorprendre, sobretot aquest any en què encara queda molta neu, i l'ambient d'alta muntanya és més evident. Ha estat una sortida molt divertida sobretot pel fet de compartir-la amb una bona colla d'amics, els Xiruques de Manresa.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta