Situada a la part occidental de les parets del Devesó de Malanyeu, aquesta és una via d'escalada adequada per a la iniciació. Té 3 tirades i està molt ben equipada amb parabolts. La vegetació que es va trobant durant l'escalada justifica el nom.
Fitxa
- Lloc de sortida: Paret del Devesó (Malanyeu)
- Distància: 3 tirades de 35, 30 i 35 m.
- Desnivell positiu: 100 metres
- Temps aproximat: -
- Dificultat: Passos de IV/V amb un últim de V+ no obligat
- Sensació de dificultat: Mitjana
- Material: 11 cintes exprés, reunions
Crònica
Gràcies a la paciència i el coneixement dels amics, continuem el nostre aprenentatge com a escaladors novells. Si ahir vaig enredar el Toni, avui li ha tocat al Ferran, que ens acompanya a repetir la via "La Carla se'n va a la Selva", que ja havíem provat feia un temps. Arribem a Malanyeu i fa força fred. El temps ha canviat, i hem saltat sense solució de continuïtat pràcticament de l'estiu a l'hivern. Tot pujant amb la furgo el termòmetre ha baixat fins als 0 graus. Arribem al peu de l'església de Sant Sadurní quan encara no ha sortit el sol. Preparem el material i comencem l'aproximació.
Passem pel davant mateix de l'església, i seguim una pista avall encaminant-nos cap a la paret del Devesó que es veu perfectament. Abans d'arribar a una casa, enmig d'un revolt deixem la pista i seguim per un camiet cap a la dreta que es va aproximant més a la paret. El camí passa pels peus de la gran paret del Devesó. Seguim cap a l'esquerra, passant pel peu de diverses vies fins arribar a la que volíem. Posem a punt el material. El Ferran ens dóna alguns consells. Ens preparem i comença la jornada. Surt de primer el Ferran amb dues cordes, i jo l'asseguro. La primera tirada és llarga, sostinguda i força vertical. El Ferran passa sense problemes, ja que té força experiència. Després segueixo jo i finalment la Sílvia. Aquest primer tram és entretingut, amb una dificultat màxima de IV+. Les preses són bones, ja que la roca calcària té en aquest punt molts forats i escletxes.
El segon llarg és el més fàcil, i per això m'atreveixo a sortir de primer. Té una primera part més vertical i entretinguda (IV) i després tendeix cap a la dreta per una feixa on gairebé no cal ni grimpar (II). Abans de tendir cap a la dreta, la via es bifurca. Podíem haver seguit de dret per un tram més sostingut, però triem la variant més fàcil de la dreta. La reunió es troba situada en un lloc pràcticament pla, després d'una alzina. Pugen la Sílvia i el Ferran.
La tercera tirada és probablement la més difícil. Torna a ser força vertical i sostinguda. Al cap d'amunt té dues possibilitats: el pas més fàcil de la dreta de IV o el més difícil que arriba just a sota de l'alzina de V+. Crec recordar que l'última vegada havíem anat pel pas de la dreta, i aquest cop hem seguit de dret. El Ferran torna a sortir de primer, ja que aquest tram és més complicat. Amb molta seguretat arriba a dalt, munta la reunió i ens assegura. Tot seguit puja la Sílvia també amb molta seguretat, i finalment pujo jo. Tinc uns moments de dubte a la part central de la via, ja que no veig clares les preses de mans. Resolt el problema acabo d'arribar a dalt. Gairebé al cap d'amunt hi ha el pas en principi més complicat, però el resolem sense més problemes.
Un cop a dalt tirem uns metres cap a l'esquerra per buscar la línia del ràpel. Lliguem dues cordes per intentar muntar només dos ràpels i no tres. Baixa primer el Ferran, després la Sílvia i jo l'últim. Amb el primer ràpel llarg baixem fins a la primera reunió directes. Un segon ràpel ens deixa a la base de la via.
Un cop més hem passat un matí ben entretingut en el paratge magnífic de Malanyeu, practicant l'escalada amb bons amics!
Més informació
- Descripció visual (obridors)
- Ressenya Sisbemessanapren (obridors)
- Ressenya Onaclimb
Afegeix un nou comentari