Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Las Negras Cabo de Gata (Almeria, Andalusia, Espanya)
• Distància: 10,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 265 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cabo de Gata Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

A mig desembre busquem temperatures suaus cap al sud, i baixem al Cabo de Gata, ja que teníem ganes de passejar per la seva costa moldejada per les roques d'origen volcànic. En aquest primer dia farem una caminada curta però molt agradable i paisatgísticament preciosa, ja que ens arribarem a una de les cales més boniques de la costa d'Almeria. És un lloc curiós, una cala en forma de mitja lluna on hi ha un antic castell, i diverses cabanyes on hi viu una petita comunitat de hippies. En punt d'inici és el petit poble antigament pesquer de Las Negras. Encara es poden veure algunes barques a la platja, però és una activitat minoritària i avui el poble és principalment turístic, amb alguns establiments de restauració arran de la costa.

Sortim caminant amb la Sílvia i el Fum des del nucli i baixem cap a la platja. Recorrem la platja en direcció nord fins que s'acaba i trobem un camí que segueix una mena de torrent que desemboca al mar. Al cap de pocs minuts trobem una pista i la seguim a la dreta. A prop d'unes cases, una tanca prohibeix el pas de vehicles pel que sembla ser una antiga pista en desús. Prenem aquesta pista que puja fort en direcció al Cerro Negro, un turó ben visible damunt del mar, ben foradat per l'antiga lava. Tota aquesta zona és molt bonica, amb un terreny volcànic que segons els trams pren coloracions fosques o vermelloses. La vegetació és escassa, bàsicament matolls de secà.

Guanyen alçada ràpidament i deixem el poble enrere, ben bonic girant la mirada, així com la costa que s'allarga cap al sud. Avancem per la pista que voreja per l'interior el Cerro Negro fins a sobrepassar-lo, on la pist comença a planejar i baixar suaument. Al cap d'uns minuts la pista s'acaba en una esplanada des d'on podem contemplar la costa. Avancem sempre seguint el GR-92, que ressegueix la costa mediterrània, i quan la pista s'acaba continua un camí que segueix cap al nord. Anem a passar per sota de les costes del Ricardillo, una muntanya que s'enfila més de 300 metres per damunt del mar. El camí voreja per sota i va planejant fins un punt on ja s'endevina la cala on volem arribar.

Algun tram del camí és força escarpat, i en un punt fins i tot hi ha unes cordes per facilitar el pas en un tram una mica aeri. Passat aquest pas que no té cap dificultat, el camí comença a baixar i contemplem davant nostre una imatge preciosa de la cala San Pedro, amb unes aigües d'un color turquesa intens. La cala té forma de mitja lluna, envoltada de penya-segats per les dues bandes. Les aigües es veuen poc fondes, i d'aquí el color tan vistós. Destaca també una notable contrucció, l'antic castell de San Pedro, que havia estat un punt de vigilància contra els pirates en aquest tram de costa escarpada.

Baixem pel camí fins al castell, i trobem diverses cabanyes, algunes antigues reconstruïdes, altres més recents, on hi viu una notable comunitat de hippies. Passem al costat del castell, que està mig ensorrat, però conserva les parets externes i una antiga torre de vigia. Darrere del castell hi ha una font d'on raja aigua fresca, i que abasteix la comunitat. Fins i tot hi ha un petit bar amb terrassa a tocar de la platja. Descansem uns minuts a la platja, on hi ha un grup de persones que han vingut amb caiac, una activitat força habitual a la zona, ja que la costa és molt bonica. Després de descansar una estona i gaudir d'aquest lloc tan bonic reprenem la marxa i tornem enrere pel mateix camí.

Reculem fins on el camí es torna a convertir en pista, i en comptes d'agafar-la prenem un altre camí que marxa més a la dreta. Passem pel Cortijo de Ricardillo, del qual queden només algunes restes de pedra i una bassa per recollir l'aigua. El camí entra en un barranc i va baixant suaument cap al sud fins arribar de nou a Las Negras. Tanquem una ruta curta però ben bonica per conèixer aquest sector occidental del Cabo de Gata, on sorprèn sobretot la composició volcànica de les roques amb formes curioses i colors intensos a tocar del mar.