Volta al Pic de l'Orri

Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Fortificacions de Vilamur Soriguera, (Pallars Sobirà)
• Distància: 39,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.275 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=82 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de corriol amb algun pas on cal parar atenció
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Sempre sortim satisfets de les rutes en bicicleta pel Pallars, ara bé, cal assumir en tots els casos llargues pujades en un entorn d'alta muntanya. Avui farem una volta per la muntanya de Port Ainé que té com a punt culminant el pic de l'Orri. Fa uns anys ja vam pujar pedalant fins al cim del pic o Torreta de l'Orri, en aquella ocasió sortint de Sant Joan de l'Erm. Avui no pujarem fins al cim sinó que farem una ruta circular per pistes i algun tram de camí que contorneja la muntanya a diferents alçades. Sortirem del vessant sud, concretament des dels afores de Vilamur on hi ha un conjunt de fortificacions de l'època de la guerra civil.

L'any 1.938 les tropes sublevades del general Franco van conquerir tot el front d'Aragó i van continuar cap a les terres de Lleida. Al Pallars van trobar resistència a la línia de la Noguera Pallaresa, i durant força temps es va instal·lar el conegut com a Front del Pallars, una línia defensiva que dividia els dos bàndols, un a cada sector. Les tropes franquistes van construir diverses edificacions per protegir les seves posicions i avançar els combats contra els defensors de la república. En tot el Pallars queden importants vestigis d'aquesta època, i uns dels més interessants són els búnquers de Vilamur, on avui començarem la ruta. Es conserven diversos búnquers, casamates i trinxeres que es poden visitar lliurement. Des d'aquest punt es té una bona visió de la contrada. Així doncs, abans de començar a pedalar passegem pel conjunt de fortificacions, i quan el sol ja escalfa comencem la ruta.

Al peu mateix dels búnquers hi ha un aparcament i un cartell on s'indiquen dues rutes en BTT. Una és la volta al pic de l'Orri, i l'altra és una variant més curta que també fa una volta circular fins a les Collades. La Sílvia i el Fum faran aquesta versió més curta, i jo faré la volta completa. La primera part és comuna, així que sortim tots junts per la pista que s'enfila en direcció nord. Sense temps per escalfar comencem ja amb una pujada intensa que va fent diversos revolts curts. Aquest primer tram avancem entremig de camps i pastures, només amb vegetació baixa. Més amunt anem entrant en un bosc de muntanya que serà la tònica principal de la ruta. A mesura que pugem, deixem enrere el poble de Vilamur darrere els camps de cereals, i encara més al sud el bonic poble de Tornafort encimbellat dalt d'un turó.

La pista va pujant pel serrat de Sant Miquel i entra en una zona obaga. Aproximadament al quilòmetre 5 trobem la cruïlla on se separen les dues rutes. La Sílvia i el Fum giren a la dreta en direcció cap a les Collades, i jo segueixo pujant per la pista que continua cap a l'esquerra en direcció oest. Una llarga diagonal per dins del bosc em porta fins al Clot Orader, on la pista canvia radicalment de direcció. Fins ara avançava pel sector sud, i de sobte tombo cap al nord. L'ambient és més fresc i obac, i vaig pujant per una pista que sembla ben poc transitada en una zona de pi negre. De seguida supero els 2.000 metres per dins d'un bosc humit i agradable. Avanço cap a l'est per un tram on el pendent és més suau fins passat el quilòmetre 12, on arribo just per sobre de la base de l'estació d'esquí de Port Ainé.

La pista per on circulo passa just per sota d'un dels telecadires i segueix cap a l'est fins a tocar de la part superior de l'aparcament de l'estació. Just aquí continuo per una altra pista que puja cap al bosc d'Escobet. Els següents quilòmetres avancen per una zona boscosa i per una pista que sembla ben poc o gens transitada. El primer tram baixa cap a l'obaga de Montenartró, i tot seguit comença a pujar amb algun tram més dur fins a prop del bony del Raset. La ruta va tombant cap al sud, i més endavant cap al sud-oest, a mesura que puja suaument fins a la Roca Senyada, on hi ha un mirador natural cap al sector del port del Cantó, que es pot contemplar cap al sud. Més endavant, en una gran esplanada hi ha una cruïlla de pistes. Giro a la dreta i baixo uns metres fins al refugi de Comes de Rubió, un vistós edifici blanc i vermell enmig d'un ampli replà. Avui el refugi està tancat.

La ruta no segueix la pista principal que baixaria cap a Rubió, sinó que he de recular uns metres fins al barranc, on surt una altra pista secundària amb una tanca que impedeix el pas de vehicles. Passo la tanca i avanço per la pista que comença a pujar per un bosc d'alta muntanya. Algun tram de la pujada és dur, i la pista és força trencada en alguns punts, ja que no hi circulen vehicles. Vaig pujant pel vessant sud del pic de l'Orri, visible des de diversos punts sobretot per les dues aparatoses antenes que el coronen. La pujada és progressiva fins als plans de la Basseta, a 2.150 metres, on la pista s'acaba enmig d'unes pastures molt panoràmiques. Segueix però un bonic corriol d'alta muntanya que comença planejant pels prats alpins, i que de seguida s'endinsa a la part superior del barranc de Coma Sarrera, amb alguns trams una mica aeris.

El corriol és estret, i en alguns punts cal posar el peu a terra. En alguns trams cal parar atenció ja que hi ha una bona caiguda cap al barranc. El caminet va evolucionant cap a una ampla coma just a sota de la Torreta de l'Orri. Un cop superada la part superior del barranc, el corriol entra dins del bosc i ja és molt més ciclable. El camí entra al bosc del Forcat i continua amb un tram deliciós, fàcil i divertit, amb un corriol estret i de pendent moderat que evoluciona dins del bosc fins al planell de les Collades. Aquí connecto amb una pista que baixa tot vorejant el bony del Peçó, una pista en bon estat, però aquests dies una mica bruta a causa dels treballs forestals. La baixada és contundent i en pocs quilòmetres ens retrobem amb la Sílvia i el Fum als búnquers de Vilamur, on tanquem una agradable ruta pels boscos que voregen els quatre vessants del Pic de l'Orri.