En un dia marcat pel fred i la neu no ens quedem a casa sinó que aprofitem per fer una ruta divertida pels cingles del voltant del poble de Vallcebre. Malauradament la mala visibilitat va restar bellesa a aquest distret itinerari que combina bosc, rierols, cingles i fins i tot una grimpada.
Teníem la intenció de fer una ruta per la zona de Gresolet i la riera de Saldes, però la neu va aconsellar no seguir cap amunt, i seguint la proposta de la Queralt vam posar rumb a Malanyeu, un petit i bonic nucli ben aprop de l'eix del Llobregat. Pujant per la C16, després de la central tèrmica passem un túnel i en la recta següent tombem cap a la dreta. La carretera és molt estreta i amb un considerable pendent. Al cap de poc arribem al petit nucli de Malanyeu.
Neva una mica, però igualment comencem a caminar. Sortim des del costat mateix de l'església i seguim la pista que creua el poble. Poc després, al costat d'un rierol prenem un corriol cap a la dreta que aviat comença a enfilar. És un corriol estret i humit que segueix el curs del torrent. L'aigua és cristal·lina, i en algun punt el gel esculpeix curioses formes. Al cap d'una estona de pujada trobem un tram molt dret en què hi ha una corda per ajudar a enfilar-se. Més amunt una escala metàl·lica permet superar un ressalt. Anem pujant i passem pel mig d'una roca a través d'un gran forat. Un petit tram de grimpada i el camí ja es torna més assequible, tot i que continua pujant.
Al cap d'una bona estona d'anar caminant arribem a dalt d'un cingle, en un punt anomenat la Foradada. Es tracta d'un cingle molt vertical sobre el poble de Malanyeu. Com a curiositat es pot creuar per dins d'una roca foradada fins un petit balcó natural amb una vista privilegiada. Malauradament la visibilitat d'avui és escassa, i haurem de tornar un altre dia per poder gaudir d'aquest espectacle natural.
Anem resseguint la carena del cingle, en direcció sud-oest. Flanquegem el vessant nord dels Cingles de la Tor per un camí poc evident, i menys amb la capa de neu cobreix aquesta zona. Arribem a una pista i la seguim un tram en baixada, però la deixem per un camí que baixa decididament. Arribem sobre els cingles de l'Estimbador, des d'on ja es veu el poble als nostres peus. Anem a buscar una pista que baixa fent llaçades. Passem per la font de les travesses, enmig d'una fageda amb grans arbres. Des d'aquí, en pocs minuts arribem gairebé de pla al poble.
Ha estat una ruta curta, de poc més de 3 hores i 700 metres de desnivell. Ens queda pendent d'acabar de fer la ruta completa, però avui el temps no ha acompanyat. Tot i això hem pogut aprofitar el matí amb una sortida d'amics: Anna, Queralt, Sílvia, Toni i Marc.
Afegeix un nou comentari