Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
• Distància: 43,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.335 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: IBP=91 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes secundàries en bon estat. Tram molt dur pujant al cim.
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Entremig de la Noguera Pallaresa i el Flamisell, i entre el Baix Pallars i la part baixa de la Vall Fosca hi ha una extensa zona de mitja muntanya amb petits pobles escassament poblats, extensos boscos i zones de pastura inclinades. Entremig d'aquesta àmplia àrea muntanyosa ben poc transitada hi trobem un petit cim que té la peculiaritat i la gràcia de tenir una petita ermita romànica al seu punt més alt. És l'ermita de Sant Quiri que dona nom a aquest tossal. S'hi pot pujar tant des del vessant est com farem nosaltres, és a dir, des de la Noguera Pallaresa, o també és habitual fer-ho des de l'entrada de la Vall Fosca. De fet al cim hi ha el límit de dos pobles (La Torre de Capdella i el Baix Pallars), i alhora el límit de dues comarques (el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà). Més concretament, els dos nuclis situats més a prop del cim a banda i banda (Pobellà i Ancs), s'atribueixen la titularitat de la petita ermita.

Com que la ruta que hem planificat té més quilòmetres dels que serien recomanables per fer amb el Fum, i a més a més hi ha un parell de trams d'asfalt, farem una combinació de manera que la Sílvia i el Fum faran menys quilòmetres, i jo faré la ruta sencera. Així doncs en primer lloc pugem fins al poble d'Escós on la Sílvia i el Fum començaran a pedalar per la pista. Jo torno enrere amb la furgo fins a Gerri de la Sal, on començaré la ruta i els atraparé al cap d'una bona estona. Al final farem el revés: ells acabaran al poble de Sellui, i jo acabaré d'arribar fins a Gerri i els tornaré a recollir. Una logística força complicada, però necessària per practicar bicicleta de muntanya amb el nostre gos.

Surto de l'aparcament que hi ha al costat de les antigues salines de Gerri de la Sal. Creuo el pont sobre la Noguera Pallaresa i prenc un bonic camí de ribera que remunta al peu del riu, i aviat s'enfila en un tram pedregós fins arribar a la bonica ermita de la Mare de Déu d'Arboló. La petita església està situada en un petit balcó suspès sobre un tram congost del riu. Passada l'ermita el camí torna a baixar fins a tocar de nou el riu, i segueix pel vessant obac fins arribar a l'altra banda del petit poble de Baro. Creuo el pont d'Arcalís, el de fusta, ja que n'hi ha dos un al costat de l'altre. Un cop a Baro prenc la carretera N-260 en sentit sud durant escassament mig quilòmetre, i al costat d'un bar giro a la dreta on comença l'estreta carretera que puja cap a Escós. Són aproximadament 2,5 km. per una carretera de muntanya molt estreta, asfaltada i en notable pujada.

Passo el petit nucli d'Escós i l'asfalt aviat es torna pista de terra. El pendent s'incrementa i la pista passa a la vora d'un parell de bordes. Al cap d'1,5 km. des d'Escós trobo el trencant que marxa cap a Mencui, però no el segueixo. Continuo per la pista que entra en una zona obaga i s'enfila fort fins a prop del minúscul nucli de Tolzó, on no cal acabar d'arribar. Just aquí, quan ja porto gairebé 13 km. atrapo la Sílvia i el Fum. Continuem tots tres per la pista que cada cop és més precària. És una zona ben poc transitada que avança per un bosc de mitja muntanya, i des de la qual com més pugem més bones vistes tenim. La pista avança per la obaga en sentit sud fins a assolir la carena de la serra de Culroi. Tot seguit tomba cap a la dreta i es va encarant cap al nord seguint l'ampla carena, ja per un terreny més solei.

Anem pujant per terreny obert i amb poca vegetació, i a mesura que anem girant cap al nord s'obre a la nostra esquerra la vista cap a l'arrodonit turó que és el nostre objectiu. Ens hi anem acostant pujant per la pista pedregosa que passa per sota de la Roca de Creus, i segueix cap al nord durant una bona estona fins a la collada de Sant Quiri. Cap al sud contemplem la solitària vall d'Ancs, coberta de vegetació ben acolorida pels arbres de fulla caduca. Cap al nord s'obre la vista cap als primers cims destacats de la Vall Fosca, com el Tossal de l'Altell, el Portarró i el Tossal de la Costa, que superen els 2.600 metres. Des de la collada de Sant Quiri, ja a sota mateix del turó cimer, girem a l'esquerra i comencem a pujar més fort per una pista molt precària. Un tros amunt la pista gira del tot en un últim revolt on comença la pujada definitiva, curta però duríssima, amb trams que superen el 20% de pendent per terreny trencat. Amb prou determinació tot i que al límit, aconseguim pujar pedalant fins al cim.

El cim del Tossal de Sant Quiri té 1.825 metres d'alçada i està situat entre la Vall Fosca i la vall de la Noguera Ribagorçana. Com dèiem, aquí coincideixen dues valls, dos pobles i dues comarques. La vista és àmplia, sobretot cap a les valls, i cap al nord queda una mica limitada pels cims més alts que donen entrada al Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fem una bona pausa al cim, contemplem el paisatge i entrem a la petita ermita de Sant Quiri situada al punt més alt. És una petita capella romànica molt ben conservada i oberta, que fins i tot pot servir de refugi d'emergència en cas de necessitat. Després d'uns minuts emprenem la baixada pel mateix camí fins a la collada.

A la collada de Sant Quiri prenem una pista força trencada que marxa cap al sud. Baixem fort per la costa del Pui i aviat arribem al petit nucli d'Ancs, on sembla que hi ha alguna casa habitada. La pista continua per sota del poble, on trobem un nombrós grup de caçadors. Fem uns quants revolts ben revirats fins a confluir al barranc d'Ancs, on contemplem un bonic espectacle cromàtic amb un tram de bedolls ben esgrogueïts. Seguim baixant per la pista i arribem al nucli de Selluí, bastit en un coster molt dret. Més avall ja trobarem asfalt, així que la Sílvia i el Fum es queden aquí, i jo començo un descens ràpid que passa pel petit nucli de Balestui i tot seguit ja baixa fort i sense pausa fins a la carretera principal, per on acabo d'arribar a Gerri. Aquí tanco una ruta de 43 km. i un bon desnivell a cavall dels dos Pallars, per una zona ben poc transitada però amb racons molt bonics, com al mateix cim i l'ermita que el corona.