Coll de Fogueruix

Des del bonic poble de Son, al vessant solei de les valls d'Àneu, comencem a pedalar i ens enfilem per una pista amb innumerables revolts fins al refugi del Pla de la Font. Acabem de pujar a peu fins al mirador de Fogueruix que ofereix una bonica vista cap al sector d'Espot i la vall d'Escrita. Baixem per un divertit corriol per dins del bosc cap al planell de Roca Blanca i tornem a pujar més suaument fins al turó de Castell-renau, on hi ha vestigis d'un antic assentament militar medieval. Ja només queda una baixada continuada cap a les Planes de Son, i tot seguit per pista secundària fins al punt d'inici, sota el magnífic campanar de l'església de Sant Just i Sant Pastor.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Son (Pallars Sobirà)
• Distància: 28,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 970 metres
• Temps: 3:20 hores
• Dificultat: IBP=81 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pista i un tram de corriol fàcil
• Cartografia: Sant Maurici Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A l'oest d'Esterri d'Àneu i enfilat força metres per damunt de la Noguera Pallaresa en un assolellat altiplà hi trobem el bonic poble de Son. De la vila en destaca la magnífica església romànica de Sant Just i Sant Pastor, amb un elegant campanar de sis pisos. Precisament iniciarem la nostra ruta al peu d'aquest bonic temple i des d'aquí anirem a buscar la pista que puja fins al refugi del Pla de la Font. El dia s'ha llevat plujós, però sembla que es vol aixecar, de manera que ens ho prenem amb calma i quan la situació millora ens posem en marxa. Per evitar que el Fum hagi de fer trams d'asfalt, amb el risc que podria comportar, la Sílvia i el gos començaran on s'inicia la pista, a 3,2 km. del poble. Jo començo al peu de l'església de Son i avanço tan ràpid com puc per atrapar-los i continuar la resta de ruta.

Així un cop els he deixat, torno al poble de Son i des d'allí començo a pedalar per l'estreta carretera asfaltada que marxa direcció cap a Jou i Espot. Abans d'arribar al trencant, m'aturo en un mirador natural que permet contemplar la vall d'Àneu a vol d'ocell. Al cap de 3,2 km. trobo una pista que marxa a la dreta i començo a remuntar-la. És la pista que puja cap al refugi del Pla de la Font. Està en força bon estat, i és factible en qualsevol vehicle que sigui una mica alt. De fet durant la pujada ens trobem diversos cotxes que pugen o baixen. La pista puja en tot moment, sempre amb un pendent constant i amb alguns trams més durs, sobretot aquells més rocosos.

La pista avança per dins del bosc d'Esterri, un agradable bosc de pi negre i bedolls en un entorn de muntanya força obac. Fem un reguitzell de revolts encadenats que permeten guanyar altura de forma progressiva, sense estridències però tampoc sense zones de descans. La pista puja de forma contínua durant més de 8 km. des del trencant, i triguem poc més d'una hora en arribar al refugi del Pla de la Font, un edifici modern situat en un balcó panoràmic sobre l'ampli circ de Son. Arribem pedalant al refugi, mentre que els cotxes han d'aturar-se en un aparcament uns centenars de metres abans. Un cop al peu del refugi la Sílvia i el Fum descansen uns minuts, i jo aprofito per pujar a peu fins al coll de Fogueruix, el punt més alt de la ruta.

El coll de Fogueruix se situa a 2.112 metres i s'aboca al sud en un fort pendent cap a la vall d'Escrita i la zona d'Espot. El dia és una mica rúfol, però cap a l'oest fins i tot s'arriben a veure els Encantats i la vall d'Escrita que des de l'estany de Sant Maurici baixa cap a Espot. Tot i la visibilitat reduïda i la presència de núvols, el lloc és ben bonic. El coll és molt ample, i per damunt s'endevina la costa que continua cap al pic de Pinetó. Parlo amb un noi que ha arribat fins aquí amb una bici elèctrica. Amb bicicleta atmosfèrica seria difícil pujar fins al coll, ja que des del refugi és força dret, tot i ser una zona oberta de prats alpins. Però em penedeixo de no haver portat la bicicleta, ja que la baixada sí que hauria estat ben plàcida.

De nou al refugi busquem un camí que surt davant mateix de l'edifici i comença a baixar en fort pendent. Sembla més difícil del que és, ja que el camí de seguida entra dins del bosc, i amb un pendent moderat traça una línia pràcticament recta fins als plans de Palomera o planell de Roca Blanca segons els mapes. Des del refugi és menys d'un quilòmetre de baixada directa per un corriol dins del bosc, fàcil i divertit. Un cop als plans seguim la pista principal cap al nord fins al barranc de les Cabanyeres. Aquí trobem una cruïlla, i la Sílvia i el Fum comencen a baixar cap a la dreta direcció a Son. Jo continuo de dret per allargar una mica la ruta. Segueixo per una pista que puja suaument fins al pas del Coro, i tot seguit per una pista més precària que segueix cap al nord fins a Castell-renau, un turó de 1.996 m. just al damunt del bosc de la Mata de València, on queden vestigis d'un assentament militar medieval. La pista s'acaba al peu del turó, i un cop vistes les migrades restes, torno enrere.

Torno al pas del Coro, on veig un camí que adreça seguint el torrent, però com que no sé si és ciclable continuo per la pista. Més tard vaig veure llegint per Internet que hagués estat una opció més directa i sobretot divertida. En tot cas torno a la pista principal fins al barranc de les Cabanyeres, i continuo avall en un tram de pista ràpida tot i que pedregosa fins a les Planes de Son. Al costat del curiós edifici de la fundació Món Natura Pirineus prenc una pista per sota de la carretera asfaltada. La pista baixa al costat d'unes pastures fins a l'entrada del poble de Son, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i tanquem una matinal ben distreta per aquest bonic altiplà al centre del Pallars Sobirà.