Sant Marc de Brocà (1.611 m.)

Des de Guardiola de Berguedà ens enfilem per pista cap a la masia Cavallera, i de seguida trobem el GR-270 que anirem seguint direcció est principalment per un corriol estret però força ciclable. Desemboquem a la vall de Riutorn i la remuntem fins a l'Estret, on uns metres abans surt una pista que s'enfila molt fort per la baga fins a la Collada Grossa, amb trams de pendent intensos que s'acosten al 30%. Un últim pujador ens deixa a la bassa de Tarnes on s'agafa el camí que ens porta al cim. Al peu de la petita ermita de Sant Marc contemplem el Pedraforca, el Cadí, Moixeró, Tosa i Puigllançada. Baixem de nou a la bassa i iniciem un llarg descens per pista fins a Sant Martí de Brocà. Enllacem amb un últim corriol fins al peu del Bastareny, i pel camí del solei arribem al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Guardiola de Berguedà (Berguedà)
• Distància: 27,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.200 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: IBP=140 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams de pujada amb pendent molt intens. Trams de corriol poc difícils
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui surto sol en bicicleta i decideixo enfilar-me fins a Sant Marc de Brocà per una ruta que feia temps que preparava. Aquest petit cim situat al sud del Moixeró i separat de la serralada principal ofereix una esplèndida visió cap a totes bandes. Hi havíem pujat alguna vegada a peu, i amb bicicleta havíem fet algunes rutes per la zona, però no fins al cap d'amunt, on hi ha una petita ermita mig enrunada i un vèrtex geodèsic. Volia provar sobre la bicicleta el GR-270 entre Guardiola i la vall de Riutorn, que m'havien explicat que era força ciclable i ben bonic. També volia pujar per una pista que ja intuïa molt dreta, i així és, amb diversos trams amb pendents superiors al 20%, i alguns propers al 30. Finalment, el corriol fins al cim és massa dret per fer-lo tot sobre la bicicleta, però és curt. Per la baixada havia pensat en una combinació de pistes i corriols, tot i que al final faré més pista del previst a causa del fred i el fang.

Surto de Guardiola de Berguedà i m'enfilo pel carrer de la Indústria que acaba a la part alta del poble on comença una pista que segueix pujant cap al nord. Vaig enfilant i m'acosto a la masia Cavallera, on hi ha una bona visió cap al Cadí i el Moixeró darrere els prats. Avanço per pista fins al clot de la Gavarnera, on n'agafo una de secundària que acabarà sent més lenta del que comptava, no pas per la dificultat de la pròpia pista, sinó pel fang que trobaré després de les pluges del dia anterior, agreujat pel fet que la pista ha estat remoguda pels treballs forestals. Vaig avançant no sense dificultats pel fang fins a enllaçar amb una pista més principal que em porta a l'hotel de Cal Companyó. Just davant de l'entrada de la casa deixo la pista i prenc un camí que marxa cap a l'est entremig dels prats.

Aquí agafo el GR-270 i l'aniré seguint cap a l'est. És un caminet que avança a mitja alçada, i que és molt ciclable, tot i que en algun punt posaré el peu a terra ja sigui per causa d'algun tram més pedregós, o sobretot pel fang que fa tota la ruta molt més lenta. És un camí molt bonic, estret i amb trams boscosos. Passa per la masia de Vilella, mig abandonada tot i que hi ha bestiar. Va avançant cap a l'est en lleugera pujada fins a la part final, on comença una baixada força dreta i directa fins a la vall de Riutort. Són 3 km. de camí des de Cal Companyó. Un cop a la vall de Riutorn agafo la pista que va remuntant el curs fluvial gairebé a tocar l'aigua. És una pista fresca i obaga, avui freda, ja que les temperatures són anormalment baixes per ser a mitjans d'abril.

Vaig remuntant el Riutort en pujada moderada amb algun tram més dur. Passo a prop de la mina de petroli, i avanço 2 km. fins a l'Estret, on hi ha una masia recentment restaurada i una curiositat geològica ben interessant, ja que aquí hi ha el punt d'inflexió de dues cingleres que creixen abruptament a banda i banda. És un punt de trencament d'un gran sinclinal molt vistós. Precisament aquest punt de debilitat és el que va trobar el Riutort per fer passar les seves aigües des de la falda del Puigllançada en direcció al Llobregat. De fet hem de deixar la pista uns metres abans d'arribar a l'Estret, però val la pena arribar-hi per contemplar les dues cingleres que cauen en aquest punt. Reculo uns 150 metres i prenc una pista que comença amb un tram encimentat molt dur que ja marca caràcter.

La pista s'enfila fort cap a l'oest per la baga de l'Estret, una mica alçada sobre el torrent de la Coma. Precisament haurem de remuntar aquesta llarga coma per un terreny força dret. La pista està en força bones condicions, i es pot pujar sense més dificultat que el propi pendent. El dia és fred i el terreny obac. Ni la forta pujada aconsegueix fer-me entrar en calor, i vaig incòmode tot el recorregut. Tot i que la pista és bona, la pluja del dia anterior l'ha humitejat, i en alguns trams hi ha una mica de fang que encara fa més dur l'ascens. El pendent és intens en tot moment, i en diversos trams molt dur. Revisant després les dades es confirma la duresa que ja he experimentat sobre el terreny: llargs trams entre el 15 i 20% de pendent, i algun tram més curt que gairebé s'acosta al 30. És una pujada dura i constant, sense treva, i vaig avançant amb la reductora.

Trigo uns 40 minuts en fer menys de 4 km., i un desnivell d'uns 500 metres, un ritme lent però constant fins a la Collada Grossa, on enllaça el camí que baixaria cap a Paller, i que ja havíem fet també en bicicleta en alguna altra ocasió. A la Collada Grossa la pista gira a l'esquerra i continua pujant per un tram dur, i a continuació un de molt dur i pedregós, el qual afronto decidit, però mig defallit acabo a peu ja que ni pulmons ni cames ja no donen per més. Aquesta última pujada dreta i pedregosa, amb algun tram que s'acosta al 30% es podria fer amb cames de ferro, però les meves són més aviat de plom a aquestes alçades. Empenyo la bicicleta uns metres, i abans del collet de Fenells ja torno a pedalar. Creuo una tanca i baixo uns metres fins a la bassa de Tarnes. A l'esquerra marxa la pista per on baixaré, i de dret enfilo uns metres fins al collet on surt el camí cap al cim.

El corriol cap al cim no és excessivament dret, i alguns trams són ciclables. Amb el fang però la cosa es complica, i el faig gairebé tot empenyent la bicicleta. És més o menys 1 km. i uns 100 metres de desnivell per un agradable caminet. Un cop a dalt el cim és ample i planer, i al mig hi ha el vèrtex geodèsic i l'ermita de Sant Marc, un edifici simple i auster de planta quadrada i sense sostre. Les vistes són esplèndides, sobretot cap al Pedraforca, el Cadí i també el Puigllançada, que es veu ben a prop. Fa molt fred, possiblement una temperatura propera als 0º, i passo pocs minuts al cim, els justos per descansar una mica i fer unes fotos. Aviat inicio el descens pel mateix corriol fins a la bassa de Tarnes. Ara de baixada és fàcil i agradable, tot i que cal anar amb compte amb el fang.

A la bassa giro a l'esquerra i vaig baixant per la pista, amb mans i peus glaçats. La pista és fàcil i ràpida, tot i que el fang també dificulta el pas, especialment perquè aquí també s'estan fent treballs forestals i la pista està remoguda. La pista baixa fort direcció sud-est fins un punt en què gira cap a l'oest. Precisament en aquest punt tenim una visió interessant del Puigllançada, la zona Gavarrós i Pardinella, i les cingleres i sinclinals que creixen en aquesta zona, com el Montderm. Un cop la pista gira entrem al vessant sud, i la temperatura és més atemperada. Passada la masia de Castell volia baixar per un corriol, però enfredorat decideixo seguir per la via ràpida, i continuo per la pista fins arribar a Brocà. L'església de Sant Martí és molt bonica, especialment el seu absis decorat amb estil llombard.

Passat Brocà segueixo la pista cap a l'oest entremig de prats i pastures fins als plans de Rotllan. Aquí m'aventuro per un corriol que és en conjunt força ciclable, tot i que faig algun tram curt a peu. Baixo pel PR fins arribar al costat de la carretera C-16, on enllaço amb el camí del solei entre Bagà i Guardiola. En pocs minuts arribo al punt d'inici i poso punt i final a la ruta d'avui que m'ha enfilat fins a Sant Marc de Brocà. És una ruta interessant que he fet més lent del compte sobretot a causa del fang i alguns trams també pel fred. A destacar el tram de corriol planer al principi, la pujada llarga i molt dura fins al peu del cim, i unes panoràmiques precioses cap al Pedraforca, el Cadí, el Moixeró i el Puigllançada.