Bauma Molosa

Marxem caminant des el Pla de la Quar seguint el GR-1 en direcció cap a Borredà, i enmig d'un tram obac i de vegetació espessa deixem el camí principal i prenem un carrerany que baixa seguint més o menys el curs d'un torrent. Per terreny selvàtic en un bosc molt espès baixem fins al peu de la cinglera on es forma una gran balma, potser una de les més grans que hem vist al Berguedà. De fet es tracta d'una enorme cinglera abalmada, per sota de la qual passa el camí que seguim. Deixem la balma i avancem fins al pla de les Arnes, on girarem 180º pel GR-241 que ens tornarà de pujada fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Quar (Berguedà)
• Distància: 5,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 380 metres
• Temps: 2:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns trams de camins poc definits
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Sortim diumenge a fer una caminada matinal curta amb la Sílvia i el Fum. El dia és tèrbol i fresc, amb núvols que tapen les parts més altes i visibiltat reduïda. És un bon dia per emboscar-se i seguir coneixent racons curiosos de la nostra comarca. Avui posem el focus a la Quar i ens disposem a buscar una gran balma que ens consta que hi ha al fons d'una cinglera. Els mapes no assenyalen cap camí directe, però ens consta que s'hi pot arribar sense grans dificultats. Així doncs ens encaminem fins al Pla de la Quar, sota el cingle on hi ha el santuari i al costat de les masies de Soldevila i can Pou. Aparquem i comencem a caminar.

Marxem per la pista que porta cap a can Pou, una preciosa masia molt ben arreglada, envoltada de tanques i gossos de vigilància que aconsellen no acostar-s'hi gaire. Abans d'arribar a la casa la pista gira a l'esquerra i comença a baixar. Trobem un indicador de camins al punt en què conflueixen el GR-1 i el GR-241. Seguim de dret el GR-1 en direcció cap a Borredà i baixem cap a un fons de rasa on hi ha la font de la Perxa. Deixem la pista principal i anem seguint el GR que s'enfila per un camí força dret que avança per terreny obert fins a la casa abandonada de Puigdolí. Passades les ruïnes de la casa el caminet va entrant dins d'un bosc cada cop més espès, i segueix pujant fins al serrat de les Parets, on gira i comença a baixar per un bosc ja tancat i obac.

Estem en un terreny típic dels vessants humits del Picancel, molt habitual a la zona de les Canals de Sant Miquel. Encara seguim caminant pel GR, en un tram fresc i agradable. Al cap de poc de baixar trobem un corriol que marxa a la dreta. Tot i que no era el pla que teníem, el seguim, ja que sembla que la direcció és bona. El caminet conflueix en una vella pista en desús i arriba fins on el mapa assenyala la Bauma Molosa. En realitat la balma està situada uns metres més avall, just a sota de la cinglera on precisament estem enfilats. Més tard veiem que simplement seguint uns metres més aquest camí, trobaríem l'accés per baixar a la balma. Però com que això ho vam veure més tard, com que el terreny és complex decidim tornar enrere i seguir uns metres més el GR.

Reprenem el GR i avancem direcció a Borredà fins a passar el torrent que baixa de la canal Llarga. Poc més endavant trobem un petit corriol que baixa dins d'aquest bosc tan espès. La baixada és forta, sobretot en el primer tram. Mica en mica el camí s'acosta al torrent, i en alguns punts fins i tot hi entra. És un tram molt estètic, ja que caminem per un bosc molt espès, amb tot de boixos coberts de molsa, i dins d'una canal tancada. És un terreny feréstec i i alhora delicat. Anem baixant seguint el torrent i el camí incipinent, sempre en baixada i fins al fons del torrent que topa amb una gran paret, que és precisament la cinglera on hi ha la balma.

La Bauma Molosa està formada per tot un gran espai que tanca el llavi de la cinglera. Com a balma té una magnitud enorme, amb una gran visera i una notable altura i longitud. És una de les més grans que he vist al Berguedà. És una balma molt alta, difícil de calcular, però des del voladís fins al terra potser hi ha 40 o 50 metres, i la fondària pel cap baix en pot tenir una trentena. En torrent, en xocar amb la cinglera gira a l'est i continua avall cap a la riera de Merlès. És un lloc realment peculiar, una raconada enfonsada sota una de les cingleres típiques de conglomerat de la zona, en aquest cas formant una gran balma. Mentre estem en aquest racó feréstec un grup de motos trenca la sol·litud i harmonia de l'espai.

Seguim el camí que passa per tot el fons de la balma i s'enfila sempre vorejant la cinglera fins un petit turonet, just on havíem arribat abans pel caminet que havíem agafat al principi, de manera que s'hi pot anar tant per l'un com per l'altre. En tot cas el camí que vam fer és recomanable ja que és molt bonic, sobretot quan passa per la fondalada feréstega amb tots els arbres i arbustos coberts de molsa. Un cop a dalt contemplem el paisatge complex i feréstec de la zona, amb cingleres i fondalades. A l'altra banda del torrent on hem baixat s'arriba a veure Casamitjana, una masia situada en un cap de roca al costat de l'església mig ensorrada de Sant Benet de Vilaplana, on vam passar fa un temps amb bicicleta.

Ens entretenim una estona collint espàrrecs de marge, i tot seguit avancem pel camí que baixa per damunt del torrent fins al pla de les Arnes, just al punt on entronquem de nou amb el GR-241. Girem 180º a la dreta i comencem a pujar pel GR durant poc més de mitja hora fins arribar de nou al Pla de la Quar. Aquí tanquem una ruta breu i d'interès local, però ben agradable per caminar una estona en un dia de poca visibilitat, ja que tot el camí avança dins del bosc, i les vistes són molt limitades. És un raconet curiós i ben interessant de visitar, tot gaudint d'un bosc humit i de l'enorme magnitud de la balma sota el cingle.