Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Castellar del Riu (Berguedà)
- Distància: 10,30 quilòmetres
- Desnivell positiu: 600 metres
- Temps: 4:25 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Força fàcil Tram emboscat sense camí, on cal orientació, mapa i/o GPS
- Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Pista Castellar el Riu | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Masia del Riu | 00:25 | 00:25 | 1,7 |
Accés a l'Escletxa (deixem el camí) | 00:25 | 00:50 | 3,1 |
l'Escletxa | 00:25 | 01:15 | 3,3 |
Visita a l'Escletxa | 00:35 | 01:50 | |
Grau d'Olivell | 00:40 | 02:30 | 4,0 |
Cal Frai (pista) | 00:15 | 02:45 | 4,5 |
La Corba | 00:25 | 03:10 | 6,2 |
Sant Llorenç dels Porxos | 00:30 | 03:40 | 7,6 |
Pista Castellar el Riu | 00:45 | 04:25 | 10,3 |
Crònica
Fa un dia tèrbol i aprofitem per anar a buscar un raconet poc conegut de la comarca que teníem a la llista de llocs per descobrir. Es tracta d'una gran escletxa a la cinglera de la Corba al fons de la qual hi ha una cavitat de poca profunditat, però de considerables dimensions. L'Escletxa està documentada en el Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i també en Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga hi va fer una excavació arqueològica i s'hi van trobar restes d'un enterrament neolític i alguns estris de l'edat del bronze. Sembla que més recentment també s'havia utilitzat com a refugi de pastors. El Catàleg Espeleològic de Catalunya de l'any 1988 ja menciona la cavitat, però sense detalls. També l'any 2016 membres del Centre Excursionista de Castellar del Vallès van fer-hi una exploració en la qual van topografiar la cavitat. Teníem en el radar visitar aquest indret, i recentment l'amic Climent va fer-hi una visita, i en veure les fotos es va reactivar el nostre interès.
Sortim aquest matí gris de dissabte amb la Sílvia i el Fum. Aparquem al final del pla de Campllong on comença la pista de terra de Castellar del Riu i caminem 1,5 km. fins a la gran masia del Riu, habitada i amb una explotació ramadera en funcionament. Passem per darrere de la casa i seguim una pista precària que gira cap a ponent i planeja uns metres. Al cap d'uns minuts deixem aquesta pista i prenem el que sembla una vella pista que puja a la dreta, però que de seguida es converteix en camí. És el camí que mena al grau d'Olivell, i que ja havíem fet fa uns anys fent la Volta al Serrat de la Corba. La volta d'avui serà semblant, però amb una escapada fora camí fins al peu del cingle per visitar l'escletxa.
Anem seguint el camí, el qual està força embardissat, fet que indica el poc ús que té. El camí puja amb poca decisió a certa distància de la base de la cinglera, que sempre tenim a la dreta. Anem pujant fins un punt en què sembla que el caminet vol baixar una mica. Si portem el mapa dels Rasos de Peguera - Ensija de l'Alpina, ens ajudarà la indicació que hem de deixar el camí quan estiguem per sota de la Roca Roja. Si portem mapes de l'Institut Cartogràfic i utilitzem els de màxima definició, veurem que assenyalen específicament l'Escletxa, i si no ens podem fixar que està situada al sud dels Plans de la Corba. En tot cas deixem el camí i ens enfilem per un bosc força dret, buscant el millor pas sense cap mena de camí. Cal remuntar uns 150 metres de desnivell, superar la primera línia de cinglera que en aquest tram és boscosa, i anar a buscar la base de la segona línia. Amb una mica d'intuïció i sortejant la vegetació trobarem la gran escletxa vertical a la cinglera.
Ens dirigim cap a la base de la gran escletxa, que s'alça uns 30 o 40 metres ben bé. Entrem a l'excletxa sortejant la vegetació, amb especial compte amb uns rosers silvestres molt punxeguts. Ens enfilem fins al tram planer, on comença pròpiament la cavitat. És la típica cavitat formada per grans escletxes calcàries, que en aquest cas dibuixa una gran balma de notables dimensions. Al fons del tram pla es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. Per damunt hi ha diversos petits balcons on es pot pujar grimpant. Des de dins es pot veure la gran excletxa per on entra la llum exterior. La topografia parla de 66 metres de fondària i 12 de desnivell, però és difícil de definir ja que és una cavitat molt alta que es va estrenyent a l'interior. A dins es poden veure encara les restes de les prospeccions arqueològiques. Passem una bona estona fent fotos i contemplant aquest curiós indret.
Un cop visitada l'Escletxa seguim la nostra ruta. Baixem pel bosc en fort pendent, fins i tot amb algun petit pas de desgrimpada, fins a recuperar el camí del grau d'Olivell. Potser de baixada fins i tot encertem una mica més el pas, i no trobem la vegetació tan espessa. En tot cas insisitim que tot aquest tram des del camí a l'escletxa i viceversa es fa sense camí, per terreny molt dret i emboscat. Un cop al camí, anem seguint cap a l'oest en pujada moderada per la base dels cingles, fins arribar al grau d'Olivell, que bàsicament és una canal arbrada que permet superar la cinglera. Aquí el pendent s'accentua, i pugem fort uns metres fins a superar el pas i situar-nos dalt de la cinglera. Avancem uns metres i s'obre una àmplia visió cap a la vall de Lord. El camí comença a baixar fins a trobar una pista prop de can Mataplana, on no cal acabar d'arribar.
Un cop a la pista, girem a la dreta i caminarem una bona estona en pujada fins arribar als plans de la Corba i la masia ensorrada del mateix nom. Aquest tram és força monòton i avorrit, i la pujada es fa llarga. Un cop superada la pujada i arribats als plans superiors de la Corba, avancem de pla uns metres fins a trobar el caminet que baixa cap als Porxos. Passem la masia dels Porxos, bonica però en estat d'abandó, i ens acabem d'acostar fins a la preciosa ermita de Sant Llorenç dels Porxos, una de les ermites romàniques més petites del Berguedà, i alhora una de les més boniques sobretot per la seva situació al límit del cingle. El camí continua uns metres per sota i baixa seguint el torrent dels Porxos fins al peu mateix de la casa del Riu. Ja només queda acabar de desfer la pista i arribar als plans de Campllong on havíem començat aquesta ruta que volta el serrat de la Corba, i en la qual hem anat a trobar una curiositat geològica ben interessant com és l'Escletxa.
Afegeix un nou comentari