Frau de Sant Elies

Sortim de Cal Rosal i prenem un camí que remunta la riera de Font Calda per un bosc obac de ribera. Al cap d'uns minuts un trencant a mà dreta ens porta fins a sota d'una gran balma amb un salt d'aigua que cau des del llavi. És la Frau de Sant Elies, un racó bonic amb la cascada i un gorg a sota. Tornem al camí i pugem cap a la casa de Dacs, i per pista ens acostem fins al Serrat de l'Àliga. A la punta hi ha un bon mirador natural. Baixem sense camí gaire definit fins a Montorsí, on continuem un tram per pista i després per un bonic camí fins a l'església prerromànica de Sant Vicenç d'Obiols. Ja per pista seguim fins al notable mas Lledó, d'aspecte medieval, i acabem de baixar fins al punt d'inici al peu del riu Llobregat.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Cal Rosal Berga (Berguedà)
• Distància: 7,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 200 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A vegades a prop de casa tenim racons ben bonics que no visitem prou sovint. Avui, en ple confinament municipal i amb un dia rúfol, amb plugims i boires altes, decidim fer una excusió curta per un caminet de ribera que ens portarà fins a un bonic racó on la riera de Font Calda forma un saltant d'aigua per damunt del llavi d'una gran roca abalmada. Completarem la ruta enfilant-nos fins al serrat de l'Àliga i tot seguit planejarem per bonics corriols fins a l'església d'Obiols i la gran masia de Lledó.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de Cal Rosal, concretament davant de l'antiga fàbrica tèxtil. Comencem caminant uns metres per la carretera que puja cap a Avià, i just al primer revolt la deixarem. Creuem un petit pont per damunt de la riera de Font Calda i prenem el caminet que marxa en direcció oest. Hi ha diversos ramals, ja que és un lloc habitual per on passen els ciclistes. En el nostre cas haurem de seguir el camí que avança sempre a prop del curs fluvial. Avancem per la riba esquerra (és a dir, tenim la riera a la dreta), i anem avançant en suau pujada. En algun punt passem més a prop de l'aigua, i observem algun petit toll, i en altres trams ens en distanciem una mica. El camí és agradable, obac i avui molt humit ja que ha plovisquejat de matinada.

Quan el camí sembla que vol enfilar-se més fort, ens hem de fixar en un ramal que marxa a la dreta i comença a baixar en paral·lel a una gran roca. És precisament la cinglera que uns metres més enllà ens regalarà un bonic salt d'aigua. Baixem al peu de la roca fins a trobar un raconet de pedra tosca per on baixa un regalim d'aigua que ha format unes boniques concrecions per la part de dins de la balma. Just aquí comença una gran balma en forma de mitja lluna i de notable fondària. Per damunt del seu llavi cau una cascada d'aigua que forma una bonica cortina líquida. Observem el salt d'aigua des del darrere, i ens fixem en un notable gorg que s'hi forma al davant. Passem uns minuts contemplant aquest bonic racó des de diferents perspectives i fem diverses fotografies. El dia no és molt lluït, però l'ambient humit encara embelleix aquest racó.

El Fum aprofita per fer un bany impassible al fet que avui fa un dia fred després d'uns quants de bonança. Tornem pel mateix camí fins a retrobar el caminet principal, i seguim pujant fins a situar-nos per damunt del saltant d'aigua. Creuem la riera i continuem fent una volta per damunt de la raconada on hem estat fa uns minuts. Observem el saltant d'aigua i el toll des de dalt, i pugem uns metres més pel camí que acaba confluint en una pista que voreja uns camps. Avancem de pla per la pista fins arribar a la carretera asfaltada de Graugés a l'alçada del pont que creua la riera de Font Calda. Passem per damunt del pont i per davant de la masia de Dacs. Pugem un centenar de metres per l'asfalt i davant de la masia de cal Ceba prenem una pista que marxa a l'altra banda.

Planegem suaument per la pista entremig dels camps fins a la casa de Carbonells i seguim uns metres endavant. En arribar al revolt marxa un caminet a l'esquerra que coneixem prou bé de fer-lo sovint amb bicicleta per baixar a Cal Rosal. Avui el descartem i seguim uns metres més endavant per la pista fins que en trobem una de secundària que marxa a l'esquerra. Aquesta pista s'enfila per la carena desdibuixada del serrat de l'Àliga. Caminem uns metres per aquesta pista fins a la punta mateix del serrat, on hi ha una senyera i un mirador natural sobre Cal Rosal, la vall del Llobregat i la rodalia. Per baixar de la punta del serrat no veiem cap camí evident, però no costa gaire trobar algun rastre que ens permet baixar uns metres més drets i arribar a un tram més pla on girem a la dreta i acabem d'arribar a la casa de Montorsí.

Davant la casa de Montorsí avancem per una pista que marxa recte cap al sud entremig dels camps. Al final dels sembrats baixa uns metres per dins del bosc, i al fons d'una rasa l'abandonem i prenem un corriol que puja cap a la dreta. Després d'un tirapit el bonic corriol planeja per damunt d'unes lloses de gres trencadís en direcció sud fins arribar a Obiols. Contemplem la magnífica església d'origen prerromànic de Sant Vicenç, les tombes antropomorfes que l'envolten i el comunidor que hi ha al costat. Després d'una breu pausa al peu de la gran llosa sobre la qual reposa el recinte, reculem uns metres, i en comptes de tornar pel mateix camí, prenem la pista que avança en paral·lel. Així girem cap al nord i planegem per la pista envoltada de camps fins a la notable masia de Lledó, documentada ja el segle XV.

Des de la bonica masia d'aires medievals baixem per la pista d'accés fins al peu del riu Llobregat. En comptes de creuar el pont d'Orniu, continuem pel vessant dret per un caminet fresc i agradable que ens porta fins al molí de Minoves, un antic molí fariner datat a l'alta edat mitjana. Al peu del molí creuem per última vegada la riera de Font Calda per un petit pont i pugem de nou fins al peu del recinte de la fàbrica de Cal Rosal, on hem començat la ruta. Abans de finalitzar la nostra excursió d'avui, entrem dins del recinte de l'antiga fàbrica, de grans dimensions. Arribem fins a l'antic convent de monges, ara convertit en espai artístic autogestionat, el Konvent.

Tanquem una ruta fàcil però molt agradable, ben adequada per un día rúfol com avui amb poca visibilitat a les alçades. Hem gaudit de la riba de la riera de Font Calda fins al magnífic saltant de la Frau de Sant Elies, i hem completat la ruta tot caminant per pistes i camins planers en una zona agrícola fins a Sant Vicenç d'Obiols i el mas Lledó. Un itinerari senzill i ben interessant de poc més de dues hores que ens permet gaudir de racons ben bonics a tocar de casa.