Coll de Joux

Ens situem a la zona d'Orlu, una de les valls més encaixonades de l'Arieja i ens disposem a enfilar-nos fins dalt d'un coll panoràmic sobre la regió. Sortim del petit poble d'Orgeish per un camí paral·lel al riu i anem a buscar la pista asfaltada que s'enfila al nucli de Petches. A partir d'aquí comença una llarga i bonica pista forestal que es va enfilant per boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions. Quan la vegetació va desapareixent contemplem la part superior de la vall de l'Arieja i les muntanyes d'Andorra, i acabem de pujar fins al coll entremig de prats alpins. Fem uns metres de corriol i comencem el descens per un bosc obac que va perdent alçada fins a la vall principal, on acabem la ruta resseguint el riu Oriège per un bonic camí de ribera.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Orgeish Arieja (França)
• Distància: 27,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.010 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: IBP=138 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Bones pistes en general. Tram superior de corriol. Descens amb tram de pista en mal estat (a causa de treballs forestals)
• Cartografia: Ax-les-Thermes IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Quan els catalans del sud creuem al vessant nord dels Pirineus ens sorprenem per uns paisatges totalment diferents tot i la proximitat. El clima és més humit, la temperatura és més fresca i la vegetació té caràcter atlàntic. I avui gaudirem d'uns preciosos boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions, bedolls i unes pastures alpines tan verdes que ens faran pensar en altres latituds. Per arribar al punt de sortida saltem el coll del Pimorent que separa també la zona de parla catalana de l'antiga zona occitana, i baixem per la vall del riu Arieja fins a tocar a Acs (Ax-les-Thermes en francès oficial). Entrem a la vall d'Orlu i avancem fins al nucli d'Orgeish (Orgeix en francès), on començarem la ruta al costat de l'església i el bonic pont que creua el riu Oriège.

El matí es lleva fresc a la vall d'Orlun, nom occità tot i que és més conegut a tot arreu pel nom francès Orlu. El poble més important dóna nom a tota la vall regada pel riu Oriège, i a la vegada també bateja el cim més destacat del sector el pic de Brasseil, més conegut com la Dent d'Orlu, que vam pujar fa uns anys, i que destaca més per la seva peculiar forma i verticalitat que no pas per l'alçada, superada per molts altres del voltant. Avui però el protagonista no serà aquesta carismàtica muntanya sinó una zona més amable i arrodonida, ja que ens enfilarem fins unes de les zones de pastures més elevades de l'entorn, i farem una bonica circular amb el punt més alt al cap del Camp, just a sobre del característic coll de Joux, un racó molt bonic i panoràmic on podrem arribar pedalant. Per cert, ens inspirem per fer aquest itinerari en la ruta 14 (negra) del centre BTT d'Acs, que és pràcticament la mateixa tot i que nosaltres sortim d'Orgeish i evitem el tram de carretera d'Acs.

Sortirem des de la plaça de l'església d'Orgeish, on hi ha un aparcament i una petita àrea recreativa amb taules i bancs al peu del riu. Posem les bicicletes a punt mentre el Fum ja frisa per sortir. Amb la Sílvia sortim pedalant amb el Fum al costat i creuem el pont sobre el riu. Prenem un bonic passeig que acompanya l'Oriège en el seu curs descendent tot planejant i allunyant-nos del poble. Entrem en un bosc espès de ribera, ja que anem sempre a peu d'aigua, i avancem còmodament fins al llac de Campauleil, un petit estany de molt poca profunditat amb una presa que guarda les seves aigües i una curiosa casa a la riba. Voregem l'estany pel camí i ens anem separant del riu fins a trobar l'estreta carretera asfaltada que puja cap al nucli de Petches.

Fem 1,5 km. de carretera asfaltada en pujada considerable i enmig d'un bosc espès i fresc. Anem amb compte ja que tot i que passen molt pocs cotxes anem amb el nostre gos, i sempre intentem evitar l'asfalt. En aquest cas és poc tros i per un tram on gairebé no passa ningú. Arribem al nucli de Petches, que està format per diverses casetes independents al voltant d'un petit nucli. A la part alta de la població s'acaba l'asfalt i comença una pista per on transitarem durant una bona estona. Pujarem durant gairebé 5 quilómetres per aquesta agradable pista fresca i humida, gairebé sempre a recer dels arbres, sobretot els grans avets a partir de mitja alçada. Al cap d'aproximadament 5 km. des de Petches arribem a un petit aparcament fins on poden arribar els cotxes, tot i que n'hi ha ben pocs. Des d'aquí comença un caminet que puja directe cap al coll de Joux.

Nosaltres no anirem pel camí, ja que no seria ciclable, sinó que després del senyal que prohibeix el pas de vehicles anem seguint per la pista que continua pujant. En tot moment el pendent és moderat, tot i que a partir de l'aparcament s'incrementa. La pista està en bones condicions, tot i que com més amunt més trencada és. Superem la cota dels 1.500 metres i la vegetació va sent més escassa, alhora que com que som més amunt comencem a gaudir de vistes panoràmiques. Deixem enrere (oest) l'estació d'esquí d'Acs. Més al nord-oest s'obre la vall suspesa de Mourguillou, amb els pics de Rulhe, Fontargenta i Juclar al final, ja termenejant amb Andorra. Però la vista més bonica la gaudim una mica més amunt quan sobrevolem la part superior de la vall del riu Arieja. Contemplem la vall que neix sota els pics d'Envalira i va fent forat en direcció nord fins a Acs, on gira cap a ponent.

La llarga imatge de la vall de l'Arieja és molt estètica, i la pista avança una bona estona per damunt de la vall. Quan superem els 1.650 m. la pista fa un revolt sobtat a l'esquerra i puja fort cap a un nou revolt, aquest cap a dreta. Just aquí abandonarem la pista, la qual continua uns metres més fins al coll de Surle on hi ha una cabana dels pastors. Nosaltres deixem la pista al mig del revolt i prenem un camí que marxa de dret. El pendent és fort i el terra trencat, però amb decisió i encert en la traçada es pot fer sobre la bicicleta. El caminet puja fort de nou dins d'un bosc espès pel serrat de Largués. És un tram molt bonic, però ens cal tota l'atenció per poder fer-lo sobre la bicicleta. Puja fort uns metres fins assolir uns amplis prats, ja per damunt dels 1.700 m. Ens acostem al tram superior, però encara cal pujar una mica més.

Arribem a la part superior del serrat de Largués i creuem una amplis prats, des dels quals podem contemplar diversos cims cap al sud, com els de l'Esquena d'Ase i el pic de l'Estany Faurí, els més elevats d'una zona molt agreste. Al final dels prats enfilem un últim pujador fins al cap del Camp, sostre de la ruta a 1.781 metres. Cap a l'altre cantó (nord) veiem el massís de Tabe amb els pics principals de Saint Barthélemy i Soularac. Creuem el punt més alt, que és un turó discret i baixem per l'altre cantó entremig dels prats. Continua un corriol que baixa fort fins al coll de Joux, a 1.700 metres. El coll està situat en un planell molt bonic, amb la fonda vall del riu Orgeix a la nostra dreta (est), i el pic dels Estanyols a sobre. Enllà es dibuixa la vall d'Orgeix, verda des de mitja alçada, i pedregosa amb cims elevats a les bandes. Al final del prat del coll de Joux hi ha una petita barraca de pastors.

El caminet continua per sota de la cabana. En aquest tram superior anem seguint el GR-107, el Camí dels Bons Homes, i més avall trobem uns excursionistes catalans que l'estan seguint. El tram de caminet passat el coll de Joux és gairebé del tot ciclable, i només alguna arrel o algun roc ens fa posar el peu a terra. Més endavant es converteix en una antiga pista, ara en desús, però que es pot seguir bé sobre la bicicleta. Avancem planejant per un bonic bosc d'avets fosc i humit. Més endavant la pista es va definint i baixa més fort i enllaça diversos zig-zags per anar perdent alçada fins a la vall d'Orgeix. Aquesta baixada des del coll (uns 5 km.) que hauríem pogut fer en pocs minuts l'acabem fent en més d'una hora, ja que la pista està plena de restes dels treballs forestals, i hem d'anar a peu per sobre de troncs, brancatge i fang. És un tram que es fa pesat, i esperem que en poc temps recuperi el seu estat original un cop s'acabin els treballs de tala.

La pista dels zig-zags s'acaba al peu d'una cabana de pastors ja a la vall del riu Orgeix. A partir d'aquí la pista millora i baixem ja més ràpid, sense forçar en cap moment, ja que ens acompanya el Fum i ens amotllem al seu ritme. Passem per una mena d'edifici forestal i seguim baixant fins que trobem una cruïlla. Les dues opcions ens permetran baixar cap al punt d'inici. Prenem la pista de la dreta que baixa fins als afores del poble d'Orlu, on no acabem d'arribar. Just abans d'arribar a la carretera que creua la vall principal d'Orlu trobem un caminet que avança en paral·lel al riu. Girem a l'esquerra i anem seguint aquest bonic camí que planeja entremig d'unes pastues. Més avall s'acosta fins a la riba del riu Oriège i l'acompanya en un tram deliciós i planer fins arribar de nou a Orgeish.

A la plaça de l'església d'Orgeish acabem una bonica ruta de 27 km. i poc més de 1.000 metres de desnivell que ens ha enfilat fins a uns bonics prats alpins panoràmics on hem gaudit d'un paisatge característic de l'Arieja i específicament de la vall d'Orlu: boscos humits de muntanya amb avets i bedolls, prats alpins a les parts superiors on hi pastura el bestiar a l'estiu, i vistes cap als cims escarpats de roca fosca tan característic d'aquest vessant nord pirinenc que tenim tan a prop, i sovint coneixem tan poc.