Costes de Gisclareny

Tornem a enfilar-nos a la bicicleta i triem una ruta fàcil però molt panoràmica, ja que a la part alta gaudirem d'extraordinàries vistes del Pedraforca, la cara sud del Cadí i un bonic entorn d'alta muntanya en plena efervescència cromàtica primaveral. Sortim de Sant Joan de l'Avellanet per asfalt, i el deixem aviat per prendre una pista que va pujant direcció oest i que passa a tocar de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Murcarols. Un últim zig-zag en pujada més intensa ens porta fins al coll de la Bena, on hi ha un petit nucli d'habitatges. Prenem l'antiga pista que avança entremig de pastures fins al nucli de Gisclareny. Des del seu mirador hi ha una vista excepcional. Farem un tram per asfalt i prendrem la pista que puja fins a la collada de Turbians, punt més alt de la ruta. Ja només queda baixar per bona pista, i finalment un agradable tram planer seguint la Via del Nicolau.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Joan de l'Avellanet Bagà (Berguedà)
• Distància: 30,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 860 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=59 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Feia temps que no podíem sortir a gaudir de la muntanya a causa de les restriccions del confinament per la COVID-19. La millora de la situació sanitària ens permet començar a fer algunes activitats de muntanya, encara amb limitacions i molta prudència. Hem triat una ruta ben fàcil però d'horitzons amplis. Després de molt temps tancats ens venia molt de gust gaudir de paisatges oberts i grans extensions de muntanya. La ruta triada surt de Bagà i s'enfila per pistes tranquil·les i amb pujada progressiva fins al coll de la Bena. Després planejarem per l'altiplà de Gisclareny, i tornarem a pujar fins al punt més alt de la ruta, la collada de Turbians, on ja comença la baixada.

Per evitar el contacte amb més gent evitarem sortir del poble de Bagà, així doncs passem de llarg i seguim la carretera de Gisclareny un tros amunt, fins a l'àrea recreativa de Sant Joan de l'Avellanet, un racó agradable i ombrívol sota l'ermita que l'hi dóna nom. Aparcarem en aquest punt, on també s'acaba la via del Nicolau. Preparem els estris i comencem a pedalar. Sortim amb la Sílvia, que fa dies que no pedala, i el Fum, que també fa temps que no ens acompanya en una ruta mitjana. Deixem l'àrea recreativa i tornem a la carretera de Gisclareny. Farem poc menys de 2 km. per asfalt fins a sota mateix de Santa Magdalena, que ens queda a la dreta. En aquest punt, al mig d'un revolt deixarem l'asfalt i prendrem la pista que marxa de dret.

Pedalarem per una pista molt agradable, planera en el primer tram, però que aviat comença en enfilar-se. A l'horitzó es dibuixa el coll de Tancalaporta, amb el cim del Puig Terrers que li fa de sentinella. Avancem per un tram de bosc que ens protegeix del sol que comença a ser intens malgrat l'època de l'any i l'hora del matí. La pista avança en inequívoca direcció oest. Fa un revolt marcat per cruar el torrent de les Abeurades, i després d'un petit pujador ens situem a sota del turó on hi ha Sant Martí del Puig, mig enrunat. Seguim avançant en un terreny bonic i solitari, un entorn de muntanya que trobàvem a faltar. Fem diversos revolts en pujada més intensa i arribem al peu de la casa i el castell de Murcarols. La casa i l'antic castell de Murcarols (o Murcurols, ja que hem vist les dues grafies), estan mig ensorrats. Tenen origen medieval tot i que les restes de la casa són posteriors.

Passem el revolt, deixem la casa de Murcarols a la dreta i seguim per la pista principal que continua pujant dins del bosc. Fem un tram força recte i ombrívol per la baga de Murcarols i pugem més fort en un revolt que canvia de direcció. Avancem cap a l'est en pujada durant uns minuts i sempre per dins de la baga fins un nou revolt que ens retorna a la direcció oest. Seguim amunt i arribem al coll de la Bena, just en una placeta on s'acaba la carretera asfaltada de Gisclareny. A la dreta tenim la font Vella ben a prop, i a l'esquerra uns metres més enllà hi ha un nucli de cases disperses a banda i banda de la carretera.

Situats al coll de la Bena tenim 3 opcions per anar fins al nucli principal de Gisclareny, on hi ha l'església del Roser. Podem anar per la carretera asfaltada; podem anar per l'antiga pista que segueix el torrent del coll de la Bena, o podem anar per un caminet panoràmic que recorre la part alta de la Serra. Aquesta darrera opció era la que teníem en ment, però quan arribem al nucli de cases de cal Tesconet ens diuen que el camí serà de mal fer amb bicicleta. Com que fa dies que no sortim optem per una opció més conservadora, i tornem uns metres enrere per agafar la pista vella.

L'antiga pista que comunicava Gisclareny amb el coll de la Bena ha esdevingut pràcticament camí, i aquest any, amb la primavera ufanosa i humida, i la poca gent que ha pogut circular-hi, gairebé tenim la sensació d'avançar per un gran prat alpí. De fet la pista avança entre una ampla zona de pastures, una coma ampla i planera molt agradable i estètica. Girant la mirada enrere contemplem el Comabona, el Puig Terrers i el coll de Tancalaporta en una bonica postal mentre nosaltres pedalem còmodament entremig dels prats. La pista conflueix a la carretera asfaltada just on neix el vial que ens enfila en uns 200 metres a l'idíl·lic nucli de Gisclareny.

Arribem al petit nucli de Gisclareny, format per 3 o 4 cases de pedra i l'església del Roser de la qual descata el campanar. Sobre mateix del petit nucli hi ha un mirador al qual s'arriba caminant en 2 o 3 minuts. És un mirador excepcional, ja que està situat just a sobre de les cases, i ofereix una vista inigualable del petit poble amb el Pedraforca al fons. És d'aquells llocs on tot i que hi hagis estat moltes vegades, sempre quedes meravellat de les vistes i l'estètica de l'indret. El nucli està molt cuidat, i l'esplendorosa verdor primaveral acaba de conferir tots els ingredients per a una postal idíl·lica. Baixem de nou al nucli i agafem una mica d'aigua de la font davant de l'ajuntament. Actualment Gisclareny és el municipi més petit de Catalunya, però també m'atreviria a dir que és un dels més bonics.

Baixem pel vial asfaltat fins a la carretera que puja fins al coll de la Bena. Baixem fins a les cases de Berta, a la part més baixa. Seguim per la carretera asfaltada que pujaria cap al coll d'Escriga i baixaria cap a Bagà, però uns metres més endavant la deixem i prenem una altra carretera, també asfaltada que marxa a la dreta en lleugera baixada i en direcció a la collada de Turbians. Baixem uns metres però aviat tornem a pujar. És una carretera rural ben poc transitada, ja que s'acaba a la collada. En tot el trajecte no trobem ningú. Al cap de poc més d'un quilómetre fem una breu aturada al mirador Albert Arilla, que ens ofereix una preciosa imatge de les masies de la zona inferior de Gisclareny, el nucli principal i el Pedraforca sempre al fons.

Seguim pujant per la pista i passem per la masia de can Pere Vilella, habilitada com a turisme rural amb el nom Rustic Vilella. Continuem amunt encara per asfalt i amb un pendent constant i moderat fins a la collada de Turbians, el punt més alt de la ruta amb 1.454 m. En total des de Gisclareny haurem fet uns 5,5 km. per asfalt, tot i que com dèiem és una via molt poc transitada, i avui no ens hem trobat ningú.

Un cop a la collada de Turbians tenim dues possibilitats. La més fàcil és baixar directament per la pista que marxa cap a l'est per la baga Major i que arriba a tocar de la font de la Vinya Vella, entre Guardiola i Bagà. Però volem provar un camí que havíem fet caminant i que marxa una mica més al sud, per l'altre cantó de la carena i que va baixant sobre la vall del riu Saldes, de manera que ofereix precioses vistes, sempre amb el Pedraforca a l'horitzó. Des de la mateixa collada prenem el caminet a la dreta, el qual té un primer tram molt agradable, fàcil i ciclable entremig dels arbres. Però quan el camí comença a girar per baixar cap a la masia de Rocadecans veiem que es complica força i decidim tornar enrere i baixar per la pista, tenint en compte que és una de les primeres sortides que fem després del confinament més estricte. Tot i això, aprofitem per gaudir del paisatge en un mirador natural sobre la vall del riu Saldes.

Tornem a la collada i prenem la pista que baixa decidida cap a l'est. Traça una llarga diagonal descendent entre la serra que ens queda a la dreta i que ens separa de la vall del riu Saldes i la Roca Tiraval, que ens queda a l'esquerra. Un tros avall veiem la masia del Quer i els camps que l'envolten, i més ensota Bagà i la carretera que puja cap al Túnel del Cadí. La pista fa dos o tres zig-zags, i en un d'aquests girs contemplem la Roca Tiraval que s'alça davant nostre, i al fons el Penyes Altes. Baixem per la pista còmoda i ràpida, tot i que nosaltres anem a una velocitat lenta per adaptar-nos al ritme del Fum. Arribem fins una carretera asfaltada al revolt de sobre de la font de la Vinya Vella. No hi acabem d'arribar, sinó que girem a l'esquerra i baixem per asfalt fins arribar al parc de la Vila que hi ha just a sobre Bagà.

Des els afores de Bagà no baixarem cap al poble, sinó que prendrem la Via del Nicolau que en aquest punt deixa l'asfalt i puja suaument per un bosc ombrívol. El caminet de la Via del Nicolau segueix l'antic itinerari d'un petit ferrocarril que es va començar a construir l'any 1914 per baixar la fusta des dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà, per on passava el Carrilet, el tren que seguia el Llobregat. L'any 2009 es va acondicionar com a itinerari de passeig, i es van rehabilitat alguns trams que havien quedat malmesos. En bicicleta és un passeig agradable, ja que tan sols puja molt suaument, i sempre entremig d'un bosc espès i bonic. Durant el recorregut creuarem 3 petits túnels i fins i tot una passarel·la feta amb un pont penjant. Al cap de poc més de 3 km. Arribem a Sant Joan de l'Avellanet, origen i final de la nostra ruta d'avui.

A l'área recreativa de Sant Joan de l'Avellanet, sota la petita ermita que li dóna nom, tanquem aquesta ruta fàcil però molt panoràmica amb el Pedraforca com a protagonista a la distància, visible a l'horitzó des de la part alta. Hem començat a pedalar per una bona pista que progressivament ha anat enfilant cap al coll de la Bena, sempre per boscos obacs de muntanya. Hem arribat al nucli de Gisclareny seguint la pista vella que creua entremig d'àmplies pastures, i ens hem enfilat al petit mirador situat en un cap de roc sobre el nucli de Gisclareny que ofereix una de les imatges més típiques i idíl·liques, alhora que boniques, del Berguedà.