Cingles del Reu (1.263 m.)

Sortim de la Nou decidits en direcció nord fins a la casa del Puig, i uns metres més endavant deixem la pista enmig d'un revolt per enfilar-nos sense camí per dins del bosc fins assolir la cinglera. Pugem un tram força emboscat fins que trobem el fil, i comencem a seguir-lo sense camí, però ja amb bones vistes cap a la vall del Llobregat. Passem per diversos collets on hi ha parades dels caçadors, i sempre seguint per la punta de la carena anem enfilant fins assolir el cim, el cap del Reu (1.263 m.) o Tossal del Puig, segons els mapes. Excel·lents vistes cap a la vall del Llobregat, el pantà de la Baells, Ensija, els cingles de la Garganta, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Deixem el cim i ara sí per camí continuem cap al nord fins que gira prop de Coma-rodona. Anem tornant per una pistota que puja lleugerament fins la collada de Sant Isidre, i finalment baixa fins al punt d'inici. Una ruta amb trams d'aventura i sense camí, però amb vistes molt boniques.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Nou (Berguedà)
• Distància: 7,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 610 metres
• Temps: 3:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram sense camí i una mica emboscat fins assolir la cinglera
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Passant per l'Eix del Llobregat (C-16) a l'alçada de l'antiga central tèrmica de Cercs i vorejant el pantà, es pot conteplar cap a l'est una gran muralla de roca que s'enfila centenars de metres amunt. Són els Cingles del Reu que s'aixequen gairebé 600 metres des de les aigües de l'embassament de la Baells i formen una notable paret de roca que separa la vall del Llobregat i el sector occidental del Catllaràs. Fa pocs dies ens va explicar l'amic Joan que hi havien accedit des de la Nou, tot i que la pujada es feia sense camí. També vaig llegir per internet que altres persones hi havien pujat. Així doncs amb la Sílvia i el Fum ens preparem per conèixer una altra perspectiva de la comarca fent una excursió matinal curta, i amb alguns trams aventurers sense camí definit.

La idea de la ruta és ben fàcil: sortir de la Nou, enfilar-se als cingles i recórrer la línia de la carena pel fil. I òbviament, després tornar. I així ho vam fer. Ens arribem fins al bonic poble de la Nou i aparquem sota l'església romànica de Sant Martí. Des del mateix aparcament sortim caminant per un vial asfaltat direcció oest, seguint ja des d'un principi el PR-C 199. Al final d'una llarga recta girem a la dreta i comencem a pujar encara entremig de las cases que formen un nucli força dispers. Uns metres més endavant girem fort a l'esquerra i prenem una pista de terra que es va enfilant cap al bosc. Anem seguint els senyals del PR i passem per uns prats de pastura que ens queden a l'esquerra, mentre que a la dreta hi tenim el bosc. Anem pujant suaument fins a la casa del Puig, on portem tant sols un quilòmetre.

Passem per damunt de la masia del Puig i seguim uns metres més la pista fins al proper revolt. Fins aquí la ruta havia estat plàcida i per pista còmoda. Ara abandonem tot rastre de camí i comencem el treball d'orientació per enfilar-nos pel dret fins a trobar la punta de la cinglera. Al revolt passat la casa ens comencem a enfilar per un bosc força dret principalment d'alzines, Precisament el bosc d'alzines no acostuma a tenir molt sotabosc, i podem anar pujant esquivant branques i boixos. No és un pas gens còmode, més aviat el contrari, ni tampoc no hi ha cap rastre de camí més enllà del pas d'algun senglar. Cal buscar una trajectòria nord-oest i anar pujant per allà on ens sembli menys incòmode. El Fum es mou amb intuïció i rapidesa per dins del bosc, i la Sílvia i jo mateix amb força més dificultat. Anem pujant lentament, sense cap vista ja que estem dins d'un bosc espès, i guanyem alçada ràpidament ja que la pujada és forta. Al cap d'uns 20 o 25 minuts d'haver deixat la pista arribem a dalt la carena.

Hem pujat sense grans dificultats, però amb notable incomoditat, ajupint-nos, esgarrinxant-nos i esquivant la brancada. I un cop a dalt la carena la cosa tampoc no millora gaire. El primer tram de carena no és gaire definida, i ham de passar també per trams força boscosos. Baixem lleugerament i trobem un primer collet on es veuen senyals d'una parada de caçadors. Més endavant en trobarem 3 o 4 més. Un cop a la carena simplement cal anar-la seguint en evident direcció nord. Al cap de poc de pujar ja podem contemplar una bona vista cap a la nostra esquerra (oest). Molts metres més avall veiem la cua del pantà de la Baells, i a l'altra banda de la vall del Llobregat la central tèrmica de Cercs i els cingles de la Garganta. Més enllà, també els cingles de Vallcebre i la serra d'Ensija.

Com més pugem el pas és més còmode, tot i que no hi ha camí. La carena es definieix, i quan podem pujar per trams de roca són força més còmodes que els de bosc. Anem guanyant alçada i també vistes cap a la rodalia. Creuem diversos collets que no són més que petites depressions a la carena, que cada cop és més aèria i trencada sota els nostres peus. En un punt ja endevinem el punt més alt, on s'hi veu una senyera. Queda encara pujar un últim tram força dret però fàcil. Anem resseguint el fil, buscant sempre que podem la roca i ajudant-nos amb les mans en algun punt, i arribem al punt més alt dels Cingles del Reu (1.263 m.), que el mapa de l'editorial Alpina anomena Tossal del Puig. En aquest punt més elevat hi ha una petita senyera força estripada, i unes vistes molt boniques.

És una ruta d'interès purament local, però permet veure una perspectiva ben diferent de zones prou conegudes com l'embassament de la Baells, la zona de Sant Corneli i els cingles de Vallcebre o la baga de Peguera i la serra d'Ensija. És molt destacable la vista cap a les aigües del pantà, especialment aquests dies en què està ben ple. Sobresurt l'ermita de Sant Salvador de la Vedella, que emergeix com una illa per damunt de les aigües verdes. El contrast de colors és ben bonic. També enrere es pot contemplar l'ampla coma de la Nou, amb les pinzellades de color que l'hi confereixen les nombroses masies disperses. Fem una breu aturada per contemplar el paisatge, i tot seguit reprenem la marxa resseguint encara el fil dels cingles, sempre cap al nord.

Deixem enrere el punt més elevat i comencem ara a baixar. Des d'aquí sí que hi ha un petit caminet prou evident i marcat amb fites que va baixant cap al nord, direcció a Malanyeu. Davant també podem veure a certa distància el Pedraforca, el Cadí i més frontalment el Moixeró i la Tosa. Anem baixant pel caminet, que és una delícia després de tanta estona de pujar sense camí. Anem perdent alçada alhora que contemplem les diferents perspectives del paisatge. Al Grau de Llet retrobem el PR-C 199, i continuem pel camí ara més fresat, i encara en direcció nord. Baixem suaument una bona estona per un caminet molt agradable que passa pel fil damunt del cingles, sense que sigui especialment exposat en cap punt. Al cap d'una bona estona el camí gira cap a la dreta i baixa fins una rasa prop de la casa de Coma-rodona.

No acabem d'arribar a la casa, i voregem unes pastures molt ben arreglades que envolten la masia. El caminet enllaça amb una pista, i girem a la dreta. Prenem la pista i ja no la deixarem durant una bona estona. Fem uns metres encara seguint el PR, però aviat el deixem, ja que el camí tomba a l'esquerra en direcció Malanyeu i nosaltres ja iniciem el retorn per la pista. Aquesta pista comença a pujar en clara direcció sud, de manera que tracem un camí paral·lel al que hem anat fent per la cinglera, ara però més per sota. Anem pujant per la pista, passem vora la casa de Cal Tibat, i anem guanyant alçada fins a la collada de Sant Isidre, on hi ha una creu enmig del bosc. Tornem a retrobar el PR, i el seguim uns metres. Però el tornem a abandonar uns metres més endavant, ja que anirem baixant còmodament pel camí més evident dins d'un bosc obac que va perdent alçada fins a les pastures del voltant del poble per on hem ja passat el principi.

Acabem d'arribar a la Nou per la pista després de poc més de 3 hores de ruta que podríem dividir en 3 parts. Un primer tram sense camí per enfilar-nos a la cresta i resseguir-la fins al cim, que seria la part més aventurera; una segona part des del cim seguint el camí cap al nord, tot contemplant les vistes, i finalment una tercera part més monòtona de tornada per una pista primer i llavors un caminet entremig del bosc. En qualsevol cas una excursió ben interessant per conèixer una mica més el sector de la Nou i la cinglera del Reu, espectacular vista des de la vall del Llobregat i molt panoràmica des del seu punt més alt.