Després de caminar molts caps de setmana aquest farem un intensiu de bicicleta de muntanya. El dissabte una ruta curta però dura al Catllaràs, on gaudim de l'inici de la tardor, la humitat i els bolets d'aquesta magnífica serra. El diumenge fem un primer reconeixement del circuit btt del Duatló de Puig-reig.
Dissabte, 27 de setembre, ruta en bicicleta de muntanya pel Catllaràs
La tardor és una de les millors èpoques per gaudir del magnífic paisatge del Catllaràs en tota la seva esplendor. Comencen a canviar els colors, els boscos humits s'omplen de bolets, i també de boletaires. Fem una ruta matinal en bicicleta, curta en quilòmetres però intensa en desnivell. Bona part d'aquesta ruta coincideix amb un tram de l'itinerari els Colls del Catllaràs de l'apartat Rutes.
Pugem amb cotxe fins a Falgars, després d'agafar un trencall cap a la dreta en la rotonda que hi ha abans d'arribar a la Pobla de Lillet. No és molt d'hora, però encara fa força fresca, i el sol s'agraeix. Ens abriguem perquè començarem a pedalar en baixada i per carretera. És d'aquelles èpoques en què no saps quina roba posar-te, ja que si t'abrigues massa ho passes molt malament a les pujades, però si t'abrigues poc en els trams obacs i sobretot en les baixades quedes garratibat. La Sílvia, el Toni i jo mateix sortim de Falgars i iniciem la baixada per la carretera per la que hem vingut durant poc més d'un quilòmetre. En un revolt molt sobtat prenem la pista asfaltada de l'esquerra que comença a pujar fortament.
La pujada per asfalt és curta però intensa, i ens porta fins a la collada de Subirana. Just abans d'arribar a la collada deixem l'asfalt i prenem una pista a la dreta que comença en lleugera baixada. La pista és bona, i es pot circular ràpid. Hi ha força humitat, però no bassals, i les rodes s'agafen bé. La pista és agradable, i si primer baixa, al cap d'una estona puja lleugerament fins arribar a Coll de Jou (hi ha un cartell indicador de camins). A partir d'aquí ja anirem sempre baixant fins arribar a Sant Julià de Cerdanyola. Tot baixant contemplem una de les millors imatges del poble amb el Pedraforca al fons.
Entrem al poble i el creueren tot transversalment. Anem a buscar una pista asfaltada que passa pel costat de les piscines municipals. Poc després de la zona esportiva girem cap a la dreta i prenem una pista en pujada. Puja força, però circulem còmodament, i encara no estem gaire cansats. Per aquí ja hi ha força boletaires. El bosc està preciós, humit i amb l'olor típica de bolets. Tot i això, els boletaires ens indiquen que la collita és escassa. Pugem fins arribar a un tram planer, on trobem un cartell. Seguim cap a l'esquerra seguint un indicador que marca "la Via", un camí per on anys enrere hi havia circulat un carrilet, suposem que per transportar material de les abundants mines de la zona. Aquest tram és pla, agradable i fàcil.
La pista de la Via desemboca a una altra de més principal, que seguim en pujada. Aquí ja comença a pujar de valent, i ja no tenim gens de fred. A partir d'aquest punt ja no hi haurà treva, i ens queda una bona estona de pujada forta, continuada i constant. Trobem molts vehicles tot terreny de boletaires. És una zona que normalment és molt poc transitada, però en època de bolets hi ha molta fal·lera.
Anem pujant durant una bona estona, amb les fantàstiques vistes del Pedraforca que trenquen la monotonia de la dura pujada. Al cap d'una estona arribem a Fontanals, on hi ha una cruïlla de camins. Nosaltres continuem de dret direcció a la Clusa, tot i que no hi arribarem. Encara ens queda pujar una bona estona més, per la mateixa pista i amb les mateixes condicions: pujada i més pujada. Després d'un revolt pronunciat on hi ha un cartell de camins a peu, uns 50 metres després trobem una cruïlla a l'esquerra que agafarem. Ja som molt amunt, però aquesta pista que prenem ara encara puja més, i el terreny és més dolent. Després d'un últim esforç arribem fins al Coll del Catllaràs, on per variar, hi ha cotxes de boletaires. Seguim la mateixa pista, ara ja en baixada durant uns centenars de metres, i arribem al peu de la Roca del Catllaràs, enmig d'un pla herbat magnífic. És un lloc preciós, tot un regal per als sentits.
Aprofitem per menjar unes barretes i gaudir del paisatge. Discutim sobre com continuar la ruta. Podem baixar cap a la zona de l'Ardericó, però se'ns allarga força la ruta, i portem més de 900 metres de desnivell. Decidim agafar la pista que marxa cap a l'esquerra, en baixada pronunciada fins al Coll de Seba. Aquí marxem cap a la dreta i passem per una de les zones més boniques del Catllaràs: el prat Gespador, les Roques de l'Ardericó i el Mirador del Roc de la Lluna. Continuem baixant per la mateixa pista, ràpida i en bones condicions. Arribem al Xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí, i encara seguim baixant fins a trobar una cruïlla. La pista de la dreta ens portaria fins a la Pobla de Lillet, però seguim recte, ara un tram de pujada facilet, i tornem a baixar fins arribar de nou al punt de sortida, la collada de Falgars.
Hem fet pocs quilòmetres, 29, però un desnivell considerable de 970 metres, i hi hem estat tres hores i vint minuts. El Catllaràs és un paradís per circular en bicicleta de muntanya, però és exigent. La frondositat dels seus boscos i els paisatges que podem contemplar compensen l'esforç que suposa transitar per aquí. Al final, satisfets de la jornada, dinem als plans que hi ha sota el santuari de Falgars, i ens entretenim amb un gat que ens acompanya en el dinar.
Diumenge, 28 de setembre, reconeixement ruta BTT del Duatló de Puig-reig
El diumenge repetim bicicleta. La Sílvia, la Meritxell, el Jordi i jo mateix anem a fer una volta de reconeixement de la ruta en bicicleta del Duatló de Puig-reig, que se celebrarà al cap d'aproximadament un mes. Quedem al passeig de la Via de Puig-reig. Hi molt ambient ja que se celebra la cursa dels Bombers i la Guàrdia Municipal. L'any passat hi vaig anar, però aquest any no he repetit, tot i les ganes en veure l'ambient previ a la sortida. Esperem a veure el tret de sortida i animar a corredors i corredores, i iniciem el nostre itinerari.
Comencem per la carretera de Prats de Lluçanès, creuem el Pont de Periques i prenem la pista a la dreta. Pugem i passem per sota de la variant. Girem cap a la dreta, passem per les Comes, un tram de caminet, i seguim per la pista, primer de pla i després en pujada. En un punt girem cap a l'esquerra per buscar el camí vell de Cal Pallot. L'antiga pista, avui camí precari, té algun tram en mal estat, i costa mantenir-se sobre la bicicleta. Només el Jordi aconsegueix pujar sense posar el peus peus a terra. Continuem pujant fins al coll de la Creueta pel mateix camí, i a partir d'aquí en pla i baixada trialera divertidíssima.
L'itinerari és ben variat, i els camins són divertits, però no gaire tècnics (excepte algun petit tram). Continuem pel camí fins que després d'un camp agafem la pista, passem pel costat de Cal Pallot i comencem a pujar. Gairebé tornem a arribar fins al coll de la Creueta, però tombem cap a l'esquerra i agafem un camí divertit i trialer. Quan s'acaba el camí, un tram de pista ens torna a portar a un camí pel peu de la riera de Merlès, que creuarem al pont de les Canals. Abans però, caldrà baixar de la bicicleta en algun tram ja que les rierades de la primavera han deixat molts arbres i brossa acumulats en alguns punts, i impedeixen transitar amb normalitat. Esperem que els camins es puguin arreglar abans del Duatló. Creuem la riera i continuem pel camí que circula pel vessant esquerre. El camí és fàcil, ràpid i divertit. En algun punt els efectes de les rierades és considerable. Quan el camí s'acaba, una curta però forta pujada, i ja baixem fins al Molí del Vilaró, des d'on seguirem per pista en pujada.
El recorregut exacte del Duatló de l'any anterior pujava per un camí en mal estat fins a dalt d'un planell, però enguany aquest planell s'ha convertit en camp, i segurament caldrà trobar un itinerari alternatiu. Nosaltres continuem per la pista principal cap a l'esquerra, i poc abans d'arribar a la casa de la Cortada prenem una pista precària cap a la dreta en pujada que ens portarà fins a sobre el càmping. Des d'aquí ja baixem fins al peu del riu Llobregat, i el creuem per la palanca de Cal Marçal. Una curta però intensa pujada que fem a peu ens porta fins a la colònia, i des d'aquí per una pista al peu del riu arribarem a Puig-reig, abans però, caldrà superar unes escales en baixada.
Ens ho hem pres amb força calma, ja que només era un reconeixement. Hem trigat 2 hores i 13 minuts. Esperem que pel Duatló poguem escurçar força aquest registre! 450 metres de desnivell i 23 quilòmetres. Ara ja només queda entrenar força i esperar una bona participació en aquesta prova popular ja consolidada després de cinc edicionss.
Imatges de la ruta en bicicleta de muntanya pel Catllaràs
Afegeix un nou comentari