Cap de Creus en BTT

• 

  Camí entre parets de pedra seca

• 

  Trial·lera cap a Cadaqués

• 

  Cadaqués, sempre bucòlic

• 

  Els Rabassers de Baix

• 

  baixant a la cala Tavallera

• 

  Forta pujada des de la cala

• 

  Flors, el mar i el massís de l'Albera

Situats al Port de la Selva comencem a pedalar però de seguida hem d'empènyer la bicicleta per pujar la costa dels Torrellons. Un cop dalt anem seguint el GR-92 per terreny de secà i prenem el camí antic de Cadaqués, on arribem trepitjant un bonic empedrat. Recorrem la bucòlica població empordanesa, seguim cap a Port Lligat i per carretera al Cap de Creus. Prenem ara el GR-11 i costegem fins a la idíl·lica cala Tavallera. Una dura pujada a peu, continuem cap a Sant Baldiri i ja per pista bona fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: El Port de la Selva (Alt Empordà)
• Distància: 40,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.010 metres
• Temps: 6:50 hores
• Dificultat tècnica: Mitjana. Algun tram trial·ler. Dues pujades llargues no ciclables
• Dificultat física: Mitjana
• Cartografia: Cap de Creus, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El segon dia a l'Alt Empordà el dediquem al mar i al Cap de Creus. Sortirem des de la bonica població marinera del Port de la Selva i conectarem amb la també preciosa localitat de Cadaqués, font d'inspiració de poetes, pintors i artistes de tota mena. Entremig passarem per bonics corriols, d'anada més per l'interior, resseguint el camí antic del Port de la Selva a Cadaqués, amb molts trams empedrats i entremig de parets de pedra seca. De tornada anirem més al nord, a prop de la costa. Farem marrada fins a la cala Tavallera, que exigeix una forta baixada i una encara més intensa pujada empenyent la bicicleta, però el paratge és paradisíac.

El dia és esplèndid, i comencem a pedalar des de la platja del Port de la Selva, sota la serra de Verdera, on hi ha l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes. El poble és molt bonic, al peu de l'arrodonida badia, i amb la majoria de cases intensament blanques i distribuïdes al llarg de la línia costanera. El nucli era originàriament un poble pescador, i encara s'hi conserva una certa activitat, tot i que actualment la principal font de riquesa és el turisme.

Sortim pel sud del municipi, i avancem uns centenars de metres per la carretera que va cap a Cadaqués. Al cap de poc més d'un quilòmetre deixem la carretera i prenem una pista a l'esquerra en forta pujada, seguint el GR. La pista aviat esdevé corriol i les possibilitats de pedalar s'esvaeixen. Aviat baixem de la bicicleta i l'haurem d'empènyer gairebé 2,5 quilòmetres. Sens dubte és la part més pesada de la biciexcursió d'avui. Hauria estat una opció molt més intel·ligent i ciclable vorejar el poble pel nord i pujar uns metres per la pista per on finalment tornarem, i prop d'un mirador prendre una pista que puja progressivament fins al cap d'amunt de la costa dels Torrellons, que nosaltres hem fet caminant i empenyent la bicicleta. Ho sabrem per una altra ocasió.

Un cop dalt la costa el panorama canvia, i ja podem avançar sobre la bicicleta. Estem en un paisatge sec i rocallós, amb escassa vegetació de sotabosc. Sorprèn però veure molts trams amb parets de pedra seca, i també nombroses barraques. Això indica clarament que antigament aquests terrenys avui erms tenien algun tipus d'ús agrícola. Més endavant trobarem algun tram amb oliveres i vinyes. Passem al peu del mas dels Ubertins i al cap de poc pugem cap al mas dels Bufadors, enrunat. Poc abans descartem una pista més bona que es dirigeix cap al coll de Perafita. Passat el mas arribem al punt més alt de la ruta, 315 metres, des d'on s'albira el mar.

Anem seguint el GR, que ara comença a baixar. Enllà veiem el característic Rengle de Pins del Mas d'en Godo. Baixem un tram per una trial·lera tècnica i divertida, tot i que es pot fer tota sobre la bicicleta. Prenem el Camí antic del Port de la Selva a Cadaqués, que va planejant per un terreny obert i rocallós, gairebé sempre envoltat de parets de pedra seca. Passem per la vora de centenars de feixes graonades que devien utilitzar-se ancestralment per al cultiu de la vinya, i que ara resten només com un record de la humanització del territori. Aquest camí és molt bonic, i en alguns punts està recolzat sobre grans talussos construïts també amb pedra seca.

Avancem cap a l'est, seguint sempre el GR-92, i després d'una bona estona planejant ens situem a l'alçada de Cadaqués, que es veu un bon tros avall. Comença una forta baixada entremig dels bancals, seguint sempre un bonic camí amb murs de pedra al costat. Alguns dels bancals estan cultivats amb oliveres i una mica de vinya. El descens és fort, amb diversos trams trial·lers molt divertits, tot i que cal anar amb compte ja que hi ha moltes pedres.

Entrem directament a Cadaqués pel camí, i ens dirigim al barri de l'església. Creuem els estrets i costeruts carrers empedrats i baixem cap al mar. Voregem tota la població arran de mar, contemplant el paisatge de postal que des de sempre ha inspirat artistes i intel·lectuals. Avancem cap a Portlligat, on hi ha el museu Dalí, i una petita platja plena de petites barques tradicionals. Pels carrers de la població pugem fins a trobar la carretera del Cap de Creus, i la seguim durant 6,5 quilòmetres fins a la punta més oriental de la Península Ibèrica. Circulem per la carretera, però no deixa de maravellar-nos el terreny agrest i salvatge, i algunes boniques cales com el Culip, la cala Jugadora o Sa Fredosa.

Arribats al Cap de Creus fem una pausa i dinem tot contemplant l'impressionant paisatge d'aquesta punta, on les roques d'origen magmàtic prenen formes evocadores, i el mar mostra la seva cara ferotge. Sens dubte és un dels paratges més singulars de Catalunya, i està protegit dins del Parc Natural del Cap de Creus, que inclou diverses zones de reserva integral.

Reculem per la mateixa carretera aproximadament 3,5 quilòmetres, fins que veiem a la dreta una pista amb una tanca que impedeix el pas de vehicles. Prenem la pista i en pocs minuts passem al costat del mas dels Rabassers de Baix, on hi pastura un bon ramat de vaques. Anem pujant lleugerament per un paratge tortuós, amb roques a totes bandes, i en alguns punts on es divisa el mar. Anem seguint el GR-11, passem el camp dels Marroquins i arribem fins un punt en què hi ha un curiós i característic indicador de camins. Si seguíssim el GR, evitaríem la dura baixada i la encara més dura pujada no ciclable de la cala Tavallera (o Taballera), però també ens perdríem un paratge realment idíl·lic.

Deixem doncs el GR poc abans d'arribar al curiós indicador (vam tornar enrere uns metres), i seguim una pista secundària a la dreta que porta al mas Sa Birba. Més enllà comença a baixar primer suau i després molt fort cap a la platja. Tot baixant gaudim de la bonica visió d'aquesta cala que entra un bon tros endins. Al fons una bonica platja tancada i un parell de petites construccions. Hi havia un grup de joves de colònies, que tot i la fresca ja es banyaven. La cala és preciosa, paradisíaca. Ara bé, la pujada següent és terrible. Passem del cel a l'infern en uns instants. Haurem d'empènyer la bicicleta una bona estona fins al serrat de la Mutxatxa, on ja trobem la pista. Un lloc molt bonic, però que fa suar!

Seguim la pista bona i avancem sense problemes fins al mas Paltré. Aquí tenim un nou dilema: la pista bona continua de dret, però el GR tomba avall en un tram que ja veiem que no podrem fer sobre la bicicleta. Veiem que és poc i baixem pel camí, en un tram trial·ler que ens obliga a baixar en alguns punts. Al cap d'avall de la riera tornem a pujar, empenyent de nou la bicicleta, però poc tros. De seguida tornem a baixar cap a Sant Baldiri de Taballera, una petita església al costat de la qual hi ha una antiga torre de vigilància parcialment ensorrada, junt amb altres construccions també mig enrunades.

Passat Sant Baldiri tornem a pujar, sempre seguint el GR. Es pot seguir la pista deixant uns moments el GR per evitar baixar de la bicicleta. Després de la breu pujada arribem un punt on ja veiem el mar i la punta nord del Port de la Selva. Ja només queda anar baixant per una pista fàcil i amb bones vistes cap al mar, amb la platja de la Tamariua a la dreta, i al fons el massís de l'Albera que dóna un bonic contrast entre el mar i la muntanya. Arribem a la part alta del poble, i baixem tot vorejant el nucli arran de mar fins al punt de sortida.

Ha estat una sortida molt bonica que ens ha portat a llocs emblemàtics com el Port de la Selva, Cadaqués i el Cap de Creus, tot passant per antics camins entremig de parets de pedra seca. Tot i rondar vora el mar hem fet més de 1.000 metres de desnivell, ja que el terreny és abrupte i constantment pugem i baixem. Hem passat per bonics camins ancestrals, hem creuat dues de les poblacions més bucòliques de l'Empordà, hem contemplat les formes capricioses de les roques del Cap de Creus, i accedit, no sense esforç, a la idíl·lica cala Tavallera. Una ruta ben completa.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta