Serra de Pinós i castells d'Ardèvol, Llanera i Vallferosa

Enviat per Marc el Dimarts, 03/05/2016 - 02:20

Arribant al nucli de Claret
Pedalant per la pista que recorre la Serra de Pinós
Arribant a Pinós
Santuari de Pinós
Camps de colze esplendorosos
Torre d'Ardèvol
Arribant al castell de Llanera
Campanar de Llanera
Castell de Llanera
Bosc de ribera al peu de la rasa de Llanera
Ens apropem a Vallferosa
Espectacular torre de Vallferosa
Camps de colze i cereals a la zona de Bells

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Fitxa

Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
Lloc de sortida: Torà (Segarra)
Distància: 44,40 quilòmetres
Desnivell positiu: 950 metres
Temps: 5:45 hores
Dificultat: F
Sensació de dificultat: Fàcil
Cartografia: La Segarra Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Mapes comarcals 1:50.000

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Torà	00:00	0:00	0
Claret	00:45	0:45	6,4
Mare de Déu de Pinós	01:00	1:45	13,5
Pausa	00:20	2:05
Ardèvol	00:10	2:15	16,6
Pausa	00:15	2:30
Llanera	00:25	2:55	22,4
Pausa	00:20	3:15
Castell de Vallferosa	00:50	4:05	30,3
Pausa	00:15	4:20
L'Aguda	01:10	5:30	41,2
Torà	00:15	5:45	44,4

Crònica

Tornem a agafar les bicicletes en un dia de primavera fresc i amb el vent del nord com a protagonista. Ens dirigim cap a Torà per fer una ruta en bicicleta de muntanya pel nord-est de la comarca entrant fins i tot un bon tram al Solsonès. El sector central de la Segarra és molt planer, i la vam conèixer fa uns temps a la ruta pels Castells del Sió. Aquesta zona on ens mourem avui és més irregular, solcada per diverses valls, rieres i rases, i entremig serres de poca alçada i diversos promontoris. La població és principalment rural, dispersa en petits nuclis, molts dels quals conserven una arquitectura que data d'èpoques medievals. Precisament a l'època de les invasions serraïnes aquesta era una zona de frontera, i per això es conserven encara un bon reguitzell de construccions defensives, algunes de les quals podem visitar avui.

Així doncs l'interès històric i paisatgístic ens porten avui fins a Torà, una zona ideal per practicar la bicicleta de muntanya especialment a la primavera, amb temperatures agradables i el paisatge rural en plena esplendor. Amb la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix ens dirigim al centre de Torà, on aparquem, descarreguem les bicicletes i ens preparem per començar a pedalar. Prèviament havíem traçat la ruta sobre el mapa i el GPS combinant diverses de les propostes d'itineraris del web de promoció turística www.valldelllobregos.com

Marxem cap a l'est i passem per darrere la zona esportiva. Prenem la pista asfaltada que marxa paral·lela a la riera de Cellers, i avancem de pla amb l'única resistència del vent que ja és força molest només de sortir. La temperatura és anormalment freda per ser un primer de maig. Més tard vaig veure que s'havien batut diversos rècords de temperatura més baixa dels últims anys. Avancem poc més de 2,5 km, totalment plans i per asfalt. Quan veiem un trencant a l'esquerra que indica la masia d'Otgers, abandonem l'asfalt i comencem a pujar per la pista de terra. Comença aquí una llarga pujada que ens enfilarà a la serra de Pinós.

La serra de Pinós és una petita serralada orientada d'est a oest que pren diversos noms segons la zona: serra de Donat, serra de Claret o serra de Pinós. No té alçades significatives, i és molt arrodonida, però com que sortim de poc més de 400 metres, hem d'afrontar una bona pujada. Així doncs, passada la casa d'Otgers comencem uns forts pujadors llargs i sostinguts que ens enfilen dalt la carena. Després d'un considerable esforç i amb les pulsacions al límit arribem a dalt, on el pendent disminueix momentàniament. Pocs quilòmetres més endavant arribem al nucli de Claret.

Claret és un poblet petit, situat en un replà enmig de la serra, alçat sobre la plana segarrenca. Té unes poques cases de pedra ben conservades i arreglades, al voltant de l'església de Santa Maria, de dimensions considerables en relació a la mida del poble. Probablement abans aplegava els feligresos dispersos de les masies de l'entorn. Fora de l'església es conserven uns sarcòfags que guardaven les restes dels senyors d'aquestes terres en època feudal. Ens aturem 5 minuts al poble per contemplar els seus carrers de pedra ben arranjats, i tornem a la pista principal que anem seguint sempre cap a l'est.

El replà de Claret ha estat només un miratge, i de seguida tornem a pujar fort per l'ampla i desdibuixada carena, envoltada de bosc i camps en les zones més planes i aprofitables. La pujada és continuada, però no tan dura com els primers pujadors que ens han enfilat a la serra. Anem progressant per la carena, ben airejats pel vent de nord que ens empeny el flanc esquerre. La zona és oberta i la pista és molt agradable per transitar amb bicicleta. En ser una zona poc poblada tampoc no hi ha gaire moviment, i en tota la travessa de la serra només coincidim amb un altre ciclista. Seguim pujant progressivament per la pista de terra, i en un revolt ja veiem al davant l'última pujada fins al vèrtex geodèsic de Pinós.

Un pujador considerable ens deixa al peu mateix del vèrtex, on ens podem enfilar per contemplar la zona més baixa cap on ens dirigirem més tard, un terreny de camps i petites fondalades. Des del vèrtex geodèsic, punt més elevat de la nostra ruta (931 m.), baixem uns metres fins al petit nucli on hi ha la Mare de Déu de Pinós i diversos edificis, entre ells l'ajuntament, tot i que el petit nucli està situat un o dos quilòmetres més avall. És un lloc curiós, ja dins la comarca del Solsonès. Som al centre geogràfic de Catalunya, i un monòlit de pedra ho recorda. Adossat al gran edifici religiós hi ha un restaurant, on farem una pausa per esmorzar i fer un cafè amb llet ben calentó que ens reviscolarà.

Reprenem la marxa. Fem un tomb per la rodalia del santuari i la bonica creu de terme que hi ha al costat, així com diverses cases de pedra. Tot seguit canviem de direcció i comencem el descens per la carretera asfaltada que ens portarà fins a Ardèvol. La baixada serà molt ràpida, ja que tan sols hi ha 3 quilòmetres i el pendent és considerable. Deixem treballar la gravetat i de seguida les bicicletes agafen velocitats vertiginoses. Passem entremig d'amplis camps de colze que tenyeixen de groc tota la plana. Entremig sorgeixen boniques masies de pedra ben elegants.

Entrem a Ardèvol, un petit poble amb la majoria de les cases de pedra, i entremig una notable torre rectangular que emergeix sobre un promontori de pedra. És una construcció defensiva austera i serena, i s'aixeca sobre una gran roca. La torre data aproximadament de l'any 1.000 i probablement formava part d'una construcció més gran. Al bar que hi ha situat just al davant de l'edifici ens deixen la clau per entrar. La porta principal, situada a ponent, dóna pas a unes escales de fusta que ens enfilen a la porta de la torre, alçada 4 o 5 metres des del terra. A dins unes escales de fusta permeten superar els diversos pisos fins arribar al terrat, on tenim una bona vista de la zona circumdant.

Deixem Ardèvol i marxem cap a l'oest per la carretera asfaltada. Fem només una llarga recta, al final de la quan prenem una pista que continua cap a la dreta. Avancem entremig de camps de cereals, i mica en mica anem baixant fins a trobar la riera de Llanera. Seguim la pista principal cap a l'oest fins que trobem una desviació indicada. Trenquem a l'esquerra i baixem per una pista secundària que planeja suaument cap al sud i ens deixa en pocs minuts al castell de Llanera.

Tot i l'estat d'abandó i ruïna, les seves proporcions ja indiquen que antiguament havia estat un indret important. Hi ha referències del castell des del segle XI, però la construcció que resta actualment és posterior, quan es va convertir en una gran pairalia. L'església de Sant Martí resta dempeus, però abandonada. Les estances del que havia estat el casal senyorial estan sense sostre, i es conserven només les parets exteriors, que també amenacen ruïna. És un lloc bonic i curiós, i fa llàstima veure'l tan abandonat. Dins l'església es pot pujar per una bonica escala de cargol fins al campanar i observar els voltants. La resta d'edificis millor ni acostar-s'hi ja que poden caure en qualsevol moment.

Sota mateix del castell prenem una pista encara més secundària que més avall gairebé esdevé camí. Baixa fins a la rasa de Llanera, i a partir d'aquí anirem plantejant durant uns quants quilòmetres al peu de la riera. Avancem per un camí agradable de ribera, amb arbres i vegetació humida, i alguns bassals que anem sortejant. També haurem de creuar la riera un parell o tres de vegades, sense grans complicacions. Resseguim el camí a peu de riera durant més de 5 quilòmetres en un tram fàcil i agraït. Però quan la riera de Llanera conflueix amb el barranc dels Quadros hem de canviar de direcció, girar cap al nord (dreta) i resseguir aquest nou curs fluvial.

Seguim planejant vora la petita riera dels Quadros i aviat veiem enfront nostre la silueta de la torre de Vallferosa que sobresurt entremig del bosc. Planegem per la pista fins situar-nos pràcticament a sota. Just abans d'arribar a l'alçada de la torre veurem un caminet que marxa a l'esquerra, baixa a la rasa i la travessa. Està marcat amb senyals blancs i vermells de GR. Aquí cal abandonar la pista i prendre aquest caminet que ens enfilarà fins a la mateixa torre. Haurem d'empènyer la bicicleta durant 5 o 10 minuts màxim. Però el lloc s'ho val.

Després d'uns minuts caminant arribem sota mateix de la magnífica torre de Vallferosa, i quedem emmudits davant la magnitud i la bellesa d'aquesta construcció militar medieval. Es tracta d'una antiga de torre de vigilància de les moltes que es van construir, totes elles connectades visualment, en la línia de defensa contra les invasions serraïnes. Era la Marca Hispànica, que en aquesta zona té notables exemplars en forma de construccions medievals. La torre de Vallferosa data de l'any 970, i està considerada com un dels exemples més destacats d'Europa en arquitectura militar del segle X. Està extraordinàriament ben conservada, probablement gràcies a la seva ubicació en aquesta zona aïllada lluny de la majoria de centres de població. Té 33 metres d'alçada, i al seu voltant consta que hi havia un castell més gran, del qual no en queda res. La porta d'entrada està situada a uns 10 metres del terra, i actualment hi ha una escala de fusta moderna per pujar-hi. L'accés a l'interior està tancat. A uns 50 metres de la torre hi ha l'església de Sant Pere, que data del segle XVII. No té sostre, però es manté dempeus el campanar i les parets exteriors. Només contemplar aquesta magnífica torre ja justifica tota la ruta, i dediquem uns minuts a votar per l'entorn i gaudir-lo.

Ha anat bé descansar uns minuts, ja que tot seguit ens toca afrontar una duríssima pujada per pista fins a la carretera asfaltada. Hi arribem esbufegant, acalorats pel sol del migdia. Tenim a pocs metres el petit nucli de Vallferosa, amb l'església de Santa Maria, però no cal arribar-hi. Just abans hem de prendre una pista secundària de terra que marxa a la dreta en baixada. Al cap de poc es bifurca i hem de seguir a l'esquerra per la pista menys evident i més atrotinada. De seguida es converteix en camí i fem un divertit tram trial·ler fins arribar al peu de la riera. Resseguim la pista avall, fins un punt que sembla que s'acaba en un camp d'ordi, però continua a l'altre costat. Seguim la pista avall fins a confluir amb una de més principal i indicada. Aquí gràcies a un pal senyalitzador ens adonem que un parell de quilòmetres més enrere ens hem descuidat de visitar la petita necròpoli del clot dels Nens Xics, amb tombes excavades a la roca. El fet de no conèixer el territori i guiar-se pel GPS fa que ens haguem oblidat de visitar aquest jaciment arqueològic situat tan sols a 5 minuts del nostre camí.

Un cop a la pista principal marxem a la dreta tot planejant entremig de boscos i camps de cereals. Uns quilòmetres més endavant trobem una carretera asfaltada, i la seguim a la dreta un parell de quilòmetres més fins al trencant del nucli de Bells. Deixem de nou l'asfalt i marxem a la dreta. Pugem al nucli rural de Bells, amb diverses masies i granges. Anem seguint els senyals verds d'una ruta de bicicleta i anem connectant diverses masies entremig de camps de cereals i colze. La pista va girant cap al sud i puja progressivament, sense estridències però sense descans, i amb algun pujador fort que ja es fa feixuc a aquestes alçades. Finalment albirem el castell de l'Aguda, i acabem d'arribar-hi pujant suau.

Poc o res queda actualment de l'antic castell de l'Aguda, situat en un turó just a sobre de Torà. Actualment hi ha una casa particular al punt més alt, i just a sota la reonstruïda església de la Mare de Déu de l'Aguda i altres construccions de pedra d'aspecte medieval. Sota l'església hi ha un mirador que ens ofereix una vista zenital de Torà, on ens dirigirem tot seguit per tancar la ruta. Prenem la pista d'asfalt i encarem la forta baixada que tenim per davant. Posem a prova el comptaquilòmetres i els frens de les bicicletes, ja que enllacem unes rectes llarguíssimes i en fort pendent. Arribem a la carretera principal i en menys d'un quilòmetre arribem al punt d'origen, al centre de Torà.

Hem fet 44 quilòmetres i gairebé 1.000 metres de desnivell per un terreny de secà, amb un perfil de baixa muntanya solcat per rieres i rases. Però el més interessant de la ruta és la petja humana que des de l'època neolítica ha anat modelant el paisatge adaptant-lo a les seves necessitats. Aquí les construccions militars medievals són el principal atractiu, i justifiquen i fan mereixedors d'una escapada al centre de Catalunya.