Tomaset (2.741 m.)

• 

  Pic i Estany Blau

• 

  Accedint a la cresta del Tomaset

• 

  Deixem enrere el pic del Port de Siguer

• 

  Grimpada amb trams aeris

• 

  Arribant a l'aresta final

• 

  Arribant al cim

• 

  Contemplant l'Estany Blau i el Font Blanca al fons

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament PN Sorteny, Ordino (Andorra)
• Distància: 12,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 6:30 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Fàcil. Trams de grimpada per cresta. Algun pas aeri aïllat.
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Amb una bona colla dels Mountain Runners fem avui una ruta transfronterera al límit entre Andorra i l'Arieja. Tenim en ment pujar el pic de Tomaset, un cim que ja coneixíem d'altres ocasions, la primera també pel mateix recorregut que farem avui, però un dia en què la boira ens va fer una mica la guitza, i una altra hivernal, amb esquís. Avui però gaudirem de la ruta amb un bon grup que tenen ganes de conèixer aquests paratges.

Sortim des de l'aparcament del Parc Natural Vall de Sorteny, situat per sobre de la població andorrana del Serrat, al cap d'amunt de la parròquia d'Ordino. Aquest és un punt de sortida habitual de moltes excursions clàssiques: Font Blanca, Sarrera, Estanyó, etc. Una ruta menys habitual però no menys bonica és la que farem avui cap al pic de Tomaset, que tot i accedir-hi des d'Andorra està situat totalment dins de l'Arieja, a l'Estat Francès.

Comencem a caminar des del mateix aparcament creuant la zona recreativa que hi ha a l'esquerra. Prenem un camí evident que comença a remuntar la vall de Rialb. Avancem al peu del rierol, passem al costat d'una petita construcció i després d'una tanca entrem en una gran esplanada, la Rabassa. Anem avançant sempre en direcció nord i deixem el refugi lliure de Rialb a la nostra dreta, uns metres enllà. Creuem el riu per un pontet metàl·lic i avancem de recte fins que la vall gira a l'esquerra. Tornem a creuar el riu per un altre pontet i descartem primer el camí de la dreta que puja al port de Banyell i tot seguit el de l'esquerra que pujaria cap a la portella de Rialb.

Seguim doncs de dret pel camí indicat que enfila cap al Port de Siguer. Passem al peu de la petita cabana dels Planells de Rialb, des d'on tenim una bonica vista de la cara est del pic de Font Blanca, el seu vessant més abrupte. Seguim direcció nord, però virant lleugerament a nord-est, sempre seguint camí ben fresat. La pujada s'incrementa, però com que el dia és fresquet i la motivació és alta pugem a bon ritme. Per prats inclinats arribem al port de Siguer en poc més d'hora i mitja des de la sortida.

El Port de Siguer és un dels punts baixos de la carena que permeten comunicar els dos vessants de la cresta frontera del nord d'Andorra. Cap al vessant francès baixa un camí fàcil que en pocs minuts arriba a l'estètic Estany Blau, i que és el camí que utilitzarem per la tornada. Ara però, un cop reagrupats, emprenem la marxa per la carena en direcció sud-est. La carena és evident, i podem anar trobant caminet i fites que ens marquen el millor camí. Poc més amunt del coll fem una primera parada per esmorzar en un racó arrecerat del vent.

Amb energies renovades reprenem la marxa i tornem a buscar la carena que momentàniament havíem deixat una mica a la dreta. Fins aquí havíem pogut anar trampejant el recorregut per no haver de fer servir les mans, però ara el pendent s'incrementa i en alguns punts cal mig grimpar. En fort pendent però sense dificultats arribem al primer cim, el Pic del Port de Siguer (2638 m.) Des d'aquí tenim una preciosa perspectiva de la cresta que haurem de recórrer, amb el pic de Tomaset a la punta. Com és habitual a l'Arieja les boires del vessant nord van i vénen, però sembla que avui no tenen ganes de quedar-se, per fortuna nostra.

Des del pic del Port de Siguer baixem per pendents herbats fins un marcat collet al punt més baix entre els dos cims. Comencen les primeres dificultats, que no són més que alguns passos de II, però amb trams aeris. Superem un primer pendent grimpant fàcilment. Tot seguit un pas horitzontal que cadascú fa com vol o com pot, grimpant o amb pas de cavall. Tot seguit s'eviten dificultats més serioses grimpant per l'esquerra, buscant el millor pas entre la serrada cresta granítica. A la nostra esquerra ens acompanya sempre la plàcida vista de l'Estany Blau, que fa bon honor al seu nom.

Anem enllaçant trams de grimpada amb trams caminant. La grimpada sempre és fàcil, i en diversos punts fins i tot evitable. Però és divertit anar cavalcant per agulles i esperons fàcils i entretinguts. Després d'una zona amb diverses petites agulles trobem un mur més dret, d'una vintena de metres. Es pot grimpar fàcilment ja que hi ha bones preses, i la roca és sòlida. Passada aquesta petita dificultat arribem a un petit altiplà que ens permet fer un respir de cresta i contemplar el vast paisatge. Baixem uns metres per terreny fàcil i ens situem en una bretxa preparats per tornar a grimpar i encarar l'última pujada.

De nou amb les mans a la roca remuntem un tram més pendent. La cresta es desdibuixa i hem d'intuir el millor pas per un terreny molt dret de roca i herba. Grimpem amb compte, ja que és fàcil però considerablement aeri. Remuntem una petita canal i de seguida arribem al confort del cim, ample i còmode. Ens reagrupem i contemplem el paisatge, marcat fortament per l'estètic estany situat sota els nostres peus. Fem la tradicional foto de cim, tothom amb cares rialleres després d'haver assolit l'objectiu. Breu pausa per uns ganyips i comencem a baixar per l'altre costat.

Baixem sense dificultats pel vessant nord, la ruta més fàcil i habitual per pujar el cim. La intenció inicial era seguir tota la cresta fins al Pas de la Solana i pujar el pic de l'Estany Blau. Però com que anem una mica justos de temps descartem aquesta opció i decidim baixar cap a l'estany, situat al fons del circ.

El descens més fàcil cap a l'estany baixa per una zona ampla de blocs que s'inicia uns metres per sota el cim. Però com que encara teníem al cap la idea de seguir la cresta, anem massa cap a la base del pic de l'Estany Blau, i quan ens n'adonem hem de baixar marges a través per terreny molt dret i sense camí. Tot i això amb paciència anem baixant, cadascú per on pot, fins arribar al peu de l'estany. Només l'Albert es va adonar de l'error un tros amunt i va baixar per la ruta bona.

De nou ens reagrupem al peu de l'estany, fins i tot amb dos companys més que no havien fet la mateixa ruta. Voregem l'estany per la dreta, i remuntem el desnivell que ens separa del port de Siguer, una pujada suau, però que es deixa notar després d'unes hores de ruta. Un cop al coll emprenem el descens de la vall de Rialb per camí ja conegut. Baixem ràpid ja que el camí és bo i fàcil, i arribem a l'aparcament satisfets d'una gran jornada de muntanya compartida amb una bona colla.

Hem fet una sortida muntanyenca a un cim menys conegut, però molt estètic i divertit. La cresta que uneix els pics del Port de Siguer i Tomaset és fàcil, apta per a la iniciació en recorreguts de cresta, i alhora molt bonic, ja que sempre anem cavalcant pel fil de la carena, contemplant el bonic paisatge a banda i banda. L'Estany Blau dóna la nota de color a la sortida, i la grimpada per la cresta l'hi dóna la pinzellada d'emoció i divertiment.

Imatges