Puig de la Coma d'Or (2.826 m.) i Puigpedrós de Lanós (2.842 m.) per la cresta

• 

  Puigpedrós de Lanós, Portella Roja i Pic de la Coma d'Or

• 

  Per accedir al pic de la Coma d'Or cal superar un petit pas aeri

• 

  Ràpel des del pic de la Coma d'Or

• 

  La Sílvia escalant un dels trams més aeris i exposats

• 

  Superant petits gendarmes

• 

  Tram planer de la cresta, amb el pic de la Coma d'Or al fons

• 

  Superant un pas d'equilibri

• 

  Tornem a pujar fins pràcticament el cim. Al fons el Carlit i l'estany de Lanós

Els dos pics, situats entre el coll de Pimorent i l'estany de Lanós, es troben a poca distància i estan units per una dentada cresta. Sortim poc més amunt del Pimorent, remuntem la llarga coma d'en Garcia i encara pugem més fins al pic de la Coma d'Or. Rapel·lem un mur vertical i acabem de desgrimpar amb compte fins a la Portella Roja. Comença llavors una grimpada-escalada divertida, fàcil (II+) i aèria per una successió de blocs de granit que ens condueix a l'estret cim. Excel·lents vistes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Escalada en cresta
• Lloc de sortida: Captació d'aigua, Coll de Pimorent, Porta (Alta Cerdanya)
• Distància: 11,2quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.115 metres
• Temps: 7:20 hores
• Dificultat: PD+
• Sensació de dificultat: Poc difícil. Descens del pic de la Coma d'Or delicat. Cresta aèria amb passos fàcils (II+) però exposats
• Cartografia: Bourg-Madame/Col de Puymorens/Pic Carlit, IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa un dia excel·lent per gaudir de l'alta muntanya, amb sol, temperatures altes i pràcticament sense vent. Així doncs per avui triem un itinerari aeri que ens farà cavalcar per una cresta esmolada però fàcil alhora. Podrem gaudir de la verticalitat i sentir el buit sota els nostres peus, i al mateix temps gaudir de l'experiència sense grans dificultats. Tot això ben a prop de casa i amb una aproximació senzilla. La proposta sona suggerent!

Amb la Sílvia pugem fins al coll de Pimorent, al nord del poble de Porta, a l'Alta Cerdanya, prop de la frontera franco-andorrana. Des del coll prenem una pista que marxa a la dreta (est) i que remunta la coma d'en Garcia. La pista està en força bon estat, i amb compte es pot pujar amb qualsevol cotxe fins una captació d'aigües, on s'acaba. Aparquem, agafem les motxilles ben carregades i comencem a caminar seguint el fons evident de l'ampla coma.

Portem les motxilles molt carregades per l'excés de zel que sovint ens acompanya. Però aquesta època costa endevinar quin material necessitaràs. La setmana passada, una mica més al nord, al Capcir, no vam poder fer cap dels cims previstos per massa neu i poc equipament. Avui en canvi passarà el contrari: portem més material del que farem servir. Portem piolet i grampons, i la poca neu que trobarem es pot creuar fàcilment sense utilitzar-los. També portem ferramenta diversa d'escalada, ja que no sabíem com de difícil seria la cresta. Al final avancem en ensemble tot l'itinerari, i només fem servir una cinta i un encastador en el tram més aeri.

Remuntem doncs la coma resseguint el rierol que baixa abundós gràcies al desgel. Anem sempre direcció nord-est seguint algunes fites que marquen el camí més lògic dins l'amplitud de la coma. Cap dels dos cims no es veu des de baix, i només en arribar a la capçalera de la coma podem divisar-los. Invertim una hora en arribar fins dalt la coma, i tot seguit toca perdre una mica d'alçada fins la Portella de Cortal Rossó, poc per sobre de l'Estany de la Coma d'Or, on hi ha diversos pescadors ben entretinguts.

Seguim el camí que va a buscar l'ampli llom que condueix al peu del pic de la Coma d'Or. Tot el camí es fa per grans prats inclinats, que contrasten fortament amb la cresta que uneix els dos cims, escarpada i dentada. De fet el Puig de la Coma d'Or és un cim excel·lent per pujar-hi amb esquís quan les condicions són addients. Gaudim tot contemplant els gendarmes que sobresurten de la cresta, i ens entren dubtes sobre si serem capaços d'escalar-la.

Tot pujant pel llom final que arriba al coll de la Coma d'Or veiem que des dalt baixen dues persones lligades a dos gossos que els van tibant. Són els nostres amics Pep i Santiago que estan entrenant amb el Déxter i la Kira respectivament, un simpàtic border collie el primer i una jove doberman la segona. Xerrem uns minuts i els deixem que continuïn avall, a tota bufa. Nosaltres més lentament continuem l'ascensió. En pocs minuts arribem al coll previ al cim.

Per arribar al pic de la Coma d'Or (2.826 m.) cal superar un pas horitzontal fàcil però aeri. Al cim hi ha una gran fita de pedres. Des d'aquí contemplem la cresta que tenim per davant, i es veu ben distreta. Entretant arriba un grup de tres persones que també tenen intenció de fer la cresta.

Un cop contemplat el panorama i feta la foto de cim baixem uns metres cap al nord per iniciar el descens. De seguida trobem un tall gairebé vertical d'uns 20 metres. Hi ha una corda fixa que pot servir o bé per rapel·lar o bé com a passamà. Verifiquem que estigui en bones condicions i rapel·lem. Segons alguna guia i algunes ressenyes es pot desgrimpar aquest mur. Realment hi ha preses per fer-ho, però cal tenir solvència i seguretat, ja que el tram és pràcticament vertical i exposat.

Després del ràpel baixem caminant sense gaire dificultat tendint cap a l'esquerra. Mica en mica però el terreny esdevé més dret, i cal valorar bé per on es passa. Busquem una petita lleixa diagonal que baixa d'esquerra a dreta fins pràcticament el coll. Aquest darrer tram és una mica exposat, i sobretot és delicat perquè la roca és poc ferma. Amb compte acabem de baixar fins a la Portella Roja, la bretxa que separa les dues muntanyes.

Des de la Portella comencem a grimpar en direcció nord. El primer tram ja és força vertical, i ens mostra de seguida el caràcter de la cresta. Ens mourem entre blocs de granit de diferents dimensions, i gairebé sempre anirem trobant bones mans i peus que permeten una escalada fàcil i segura. Superem un primer tram força vertical grimpant entre blocs escalonats. En moltes ocasions cal fer passos atlètics, a vegades incòmodes i pràcticament contorsionistes per voltejar o escalar alguns dels gendarmes.

A diferència de la roca discreta a la baixada del Coma d'Or, aquí els blocs de granit són ferms i estables, amb alguna petita excepció. És molt agradable grimpar i escalar per aquest entorn, amb excel·lents vistes cap a totes bandes: a l'oest les muntanyes andorranes, i a l'est el Carlit, l'estany de Lanós i els cims del Pirineu oriental. Mirant enrere el pic de la Coma d'Or mostra un caràcter esquerp i feréstec, amb un color fosc antipàtic.

Anem superant les petites dificultats de la cresta, amb alguns trams més verticals que es van superant gràcies a l'escalonament dels blocs. Els trams amb gendarmes es superen sortejant-los per dreta o esquerra, i alguns directament grimpant i desgrimpant. L'itinerari és entretingut, divertit i variat, ja que en tot moment cal parar atenció. Es troba algun petit replà per descansar, però en general la cresta és força contínua. La sensació de vertigen és més o menys acusada segons els trams, però hi ha alguns passos considerablement aeris.

Pugem sense encordar-nos, tot i que portem l'arnés i el casc posat. Arribem però a una petita escletxa i un mur a l'altra banda molt exposat (III-). Es tracta d'una placa fisurada que queda suspesa al buit pel cantó oest. Es veuen molt bones preses, però no ens volem arriscar i ens encordem. Mentre posem apunt el material l'altre grup ens avança, i ja els portarem al davant fins al cim. Ens encordem en ensemble, i poso una cinta i un encastador per superar aquest pas diagonal. Després continuem encordats, tot i que la dificultat disminueix.

Continuem pujant i arribem a un punt on hi ha diversos gendarmes. Alguns els escalem fins dalt, i altres no té sentit i es voregen per la base, sempre buscant el pas més lògic. Continuem fent alguns passos aeris i algun altre tram vertical, però sempre amb bones preses. És una d'aquelles crestes en què cal estar atent, però no cal patir constantment, ja que sempre trobes la forma de resoldre els diferents passos. Superat el tram dels gendarmes trobem una xemeneia que es veu una mica més difícil, i que possiblement caldria assegurar. Però per l'esquerra es pot pujar un tram força dret grimpant pels blocs. Així ho fem i tot seguit avancem per uns metres pràcticament horitzontals fins assolir el cim del Puigpedrós de Lanós (2.842 m.)

Arribats al cim contemplem l'extens paisatge que s'albira cap a totes bandes i fem algunes fotografies. Destaca especialment el Carlit, situat a l'est, a l'altre cantó de l'estany de Lanós que tenim als nostres peus. Molts altres cims sobresurten pel vessant de l'Arieja, tot i que els núvols han començat a tapar-los. Al cim hi fa bo, i aprofitem per dinar tot fent petar la xerrada amb l'altre grup que havia arribat una mica abans que nosaltres al cim.

En acabat comencem a baixar. Ens arribem primer fins al cim nord, pocs metres més baix que el sud, i des d'allí comencem a baixar entremig de grans blocs buscant el pas més fàcil. El pendent és fort però es pot baixar fàcilment saltant per sobre dels blocs, ja que són de mida moderada i força horitzontals. Busquem el millor pas, seguint alguna fita escadussera, amb l'objectiu clar de fer una diagonal fins al petit estany situat just sota la Portella Roja.

Des de l'estany no queda més remei que tornar a pujar pràcticament fins a l'avantcim del pic de la Coma d'Or. Estem aproximadament mitja hora en superar els més de 200 metres de fort desnivell que separen l'estany del coll previ al cim. És una pujada accentuada per terreny herbós. Un cop al coll de la Coma d'Or baixem fàcilment en poc més d'una hora per la ruta ja coneguda d'ascens fins al punt d'inici.

Hem fet dos cims molt estètics per la ruta més directa que els uneix: la cresta. Ha estat una activitat divertida i entretinguda, amb dosis d'adrenalina però sense patir. Una escalada en cresta fàcil per blocs de granit ferms i amb bones preses, amb una vista excepcional per la situació isolada d'aquestes dues muntanyes i pel fet de circular sempre pel fil.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta